divendres, 31 de desembre de 2010

Recepta de la felicitat per al 2011



Recepta de la felicitat


Ingredients per a 1 persona:


1 pessic d'amor propi
3 gr. de petons dels amics
3 unces de felicitat

1 manyoc de riure
1 grapat de carícies
1 terça de solidaritat
1 petricó de pessigolles
1 copeta de suc de pau (100% de puresa)
3 cullerades d'optimisme
1 punt de bona fe
1 raig de sol primaverenc
1 gotes d’olor d’infantesa
1 pètal de rosa fresca

Fem una infusió amb tots aquests ingredients i la deixem reposar 5
minuts. La colem i bevem, amb bona companyia, ei, si pot ser; ben poc a poc.
En podem conservar un petricó i, com a bona medicina, prendre’n
una xerric cada mes.



US DESITJO MOLTA FELICITAT EN AQUEST ANY, 2011.

UNA ABRAÇADA!

dimecres, 29 de desembre de 2010

Un somriure nadalenc amb gust tecnològic

Tot i que és molt possible que ja l’hagueu vist, us recomano aquest “naixement” tecnològic i el punt d’humor amb què es combinen tradició i modernitat.



dimarts, 28 de desembre de 2010

L'Escola en català, ara i sempre


Afegim-nos a la campanya que va iniciar dijous passat el diari ARA i reivindiquem que, a l'escola, l'ensenyament sigui SEMPRE en llengua catalana.
Afegim aquesta imatge en el perfil de Facebook, fem que prengui força i s'encomani la protesta. Ja n'hi ha prou que ens agradeixin contínuament.
Qui agredeix una llengua, agredeix el poble que la parla, que s'hi identifica i l'estima.


DIGUEM PROU! RECLAMEM RESPECTE PER LA NOSTRA LLENGUA!

Per llegir-ne més, cliqueu AQUÍ.



dissabte, 25 de desembre de 2010

BON NADAL


L’encant de les gotes de la rosada és la senzillesa, i la puresa, veure com es fonen amb la carícia tèbia del sol o com llisquen amb la força del vent enjogassat a les fulles.

Us desitjo que el nou 2011 us permeti gaudir de totes aquestes petites coses.

Bon Nadal i feliç 2011


dijous, 23 de desembre de 2010

Nadal i Bressol de pobre: entranyables


Nadal

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza

i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat.

Els de casa a la cuina prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena

i els recullen les plomes i ja enyoren demà.

Demà posats a la taula oblidarem els pobres

- i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora dels postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat Papasseit



Bressol de pobre

Dins una casa de pagès
per l’infantó que hi fa l´entrada,

han adobat el rústic bres
d´antiga fusta mig corcada.

La pobra mare, que es desviu
perquè el fillet més bé hi estiga,
com una aucella al fer son niu,
busques cercà per la garriga.


Mes, de quina herba les trià?
D´aritja, arreu tan espinosa,
i allò de molles servirà
baix d´una pell forta i llanosa

La pell en doble de moltó,
matalasset de llana fina,
serà més blana a l´infantó
damunt l´aplec de tanta espina.

Ai!, aqueix bres, amable niu
fet per l´amor i la indigència,
un símbol és ben expressiu
de nostra sort de l´existància.

Rams de dolor que ocults estan,
a l´innocent fan goig encara...
Oh! i fer d´espines un niu blan,
vet aquí l´art d´un cor de mare!

Miquel Costa i Llobera




diumenge, 5 de desembre de 2010

Expressions de "collons", sí, sí... i no malparlo, si no us ho creieu mireu el vídeo

No us perdeu aquest vídeo en què David Espunya, prenent com a base l'escrit de Pére-Reverte "Cuestión de cojones" publicat a Patente de Corso, ens detalla quasi tots els sentits que podem donar a una paraula comodí tant coneguda i interpretada com "collons".



dissabte, 4 de desembre de 2010

DESPRÉS DE SOMIAR AMB TU





Quan era un nen, em deien que les flors

no moren mai, i que quan es panseixen,

de nit, mentre els infants estan dormint,

es revifen i ballen, somrients,

en habitacions sense ningú

que s'il·luminen amb les seves festes.

No oblidaré la teva última cara

dessota el gel primíssim de l'oblit.

No em queda més consol que aquest silenci

de les històries de la infantesa.

Pensar que el teu somriure és a prop meu.

Que està plena de flors l'obscuritat.

Que no et veuré en la llum, sinó només

en les parpelles negres d'algun somni.

Joan Margarit




“El temps no és res més 
que un gran bosc de paraules”