dilluns, 19 de setembre de 2011

La llengua de l'Empordanet - 2


El dia 12 de setembre, en el bloc, comentava...

La influència de la televisió, de les altres llengües internacionalitzadores, l’aparició de nou vocabulari tecnificat estandarditzat, i, altres raons, provoquen que, poc a poc, la nostra joventut ignori bona part de les paraules, que, abans, en sentir-les, ens permetien identificar, en un no res, de quin poble, de quina comarca,... era la persona que ens parlava.

Per això, de tant, en tant, en el bloc, he anat comentant, i continuaré comentant, algunes d’aquestes paraules. Algunes, quan les llegiu, retornaran al vostre record, perquè les haureu sentit dir a avis, oncles... Altres,... somriureu perquè les coneixeu i les dieu, tot i que sabeu que al vostre entorn hi ha persones que no les han sentides mai.

Avui, continuem amb la desfilada de paraules i vet aquí que en podeu llegir unes miques més. A veure qui les coneix totes, perquè us puc ben assegurar que en els poblets de l'Empordà, les podeu sentir.

Bordegàs: Vailet en sentit pejoratiu. Per exemple: Aquell bordegàs anava pels carrers ben esparrecat.

Catxassa: Persona que es mou sense esma, amb posat fleuma. Per exemple: Amb aquesta catxassa no acabaràs mai els deures, ni arribaràs mai enlloc.

Enxerinat: Persona que està molt enfadada, indignada. Per exemple: Estava enxerinat com una abella.

Escotorit: Persona oberta, espavilada. Per exemple: Era tan escotorit que s’adonava quan el volíem enganyar.

Enredar: Enganyar o embolicar un tema. Per exemple: El volien enredar amb tantes mentides que al final van enredar la troca i tothom es va enfadar.

Esterigonyat. Esteriganyar. Engrandir una peça i deformar-la. Per exemple: Es va estirar tant el jersei que era ben estrigonyat.


divendres, 16 de setembre de 2011

Joc



Pots jugar amb el seu cos,

que és jove i riu, i vol

el joc, i no n'ha tingut prou

Encara creus que en tu hi ha vici?

Mostra el teu vici. Dóna't

sencer. Si te l'estimes,

no li ofeguis aquesta tremolor:

la curiositat del cos, que tu

fa massa temps que en dius desig.

Gabriel Ferrater



dilluns, 12 de setembre de 2011

La llengua de l'Empordanet

Avui, 12 de setembre de 2011, la llengua catalana continua amenaçada. El continuat degoteig d’agressions directes i indirectes provoquen que la nostra llengua es vagi empobrint, no només en el nombre d’usuaris actius, sinó també en l’ús de les particularitats de la llengua, en aquells trets que l’enriqueixen i que la diferencien de les altres.

Aquest empobriment afecta, sobretot, al lèxic, a les paraules del nostre vocabulari quotidià. La influència de la televisió, de les altres llengües internacionalitzadores, l’aparició de nou vocabulari tecnificat estandarditzat, i, altres raons, provoquen que, poc a poc, la nostra joventut ignori bona part de les paraules, que, abans, en sentir-les, ens permetien identificar, en un no res, de quin poble, de quina comarca,... era la persona que ens parlava.

Per això, de tant, en tant, en el bloc, he anat comentant, i continuaré comentant, algunes d’aquestes paraules. Algunes, quan les llegiu, retornaran al vostre record, perquè les haureu sentit dir a avis, oncles... Altres,... somriureu perquè les coneixeu i les dieu, tot i que sabeu que al vostre entorn hi ha persones que no les han sentides mai.

La meva intenció no és crear cap tipus de discussió, ni d’expectació, només despertar algunes paraules de la meva terra, de l’Empordanet, del País Petit, i atabalar-les prou perquè no s’adormin, ni desapareguin.

Comencem... Les coneixeu?

BOSSOGA. Bony que surt a causa d’haver rebut un cop en el cap. Per exemple: Ha topat de caps amb el cantó d’un armari. Li sortirà una bossoga!

CANCALLETA. Fer la trabanqueta a algú. Fer-lo ensopegar. Per exemple: Li va fer la cancalleta, va perdre l’equilibri i va caure a terra.

CANYÓ/ ENCANYONAR. Gola, faringe. Per exemple: Li feia mal el canyó quan encanyonava saliva.

CATAU. Cau, amagatall. Per exemple: El conill no sortia del cau i no el van poder caçar.

EMBOSTA. Mesura de volum que correspon al contingut que cabia en la conca de les dues mans. A pagès, a l'hora de donar menjar als animals, era el pinso que cabia en les dues mans juntes. Per exemple: Dóna una embosta de gra a les gallines a veure si callen.

EMPASSEGAR. Ensopegar. Per exemple: L’oncle va empassegar quan sortia de casa, sort que no va caure.


diumenge, 11 de setembre de 2011

Himme a Catalunya



¡Oh Catalunya, mare nostra,
mare del cor que venerem,
respira fort i aixeca el rostre:
mentre el món sia món te voltarem.

Avant, avant, que ets nostra mare!
Sàpigue´t tu, que Déu ja et sap,
i el teu terrer és teu encara
amb l´ànima damunt, de cap a cap.

Regada amb sang, ta terra és bona,
Tingues al mar clavats los peus,
un braç enlaire per l´escona,
i amb l´altre arrapa´t fort als Pirineus.

Amb nostra llengua franca i noble
crida´ns a tots, que et respondrem;
som una raça i som un poble,
i tan drets com caiguts poble serem.

Caiguts avui i enmig de runes;
demà el peu ferm i enlaira els corts;
sense captar d´enlloc engrunes,
sense lligams de ferro ni de flors.

Va, doncs, oh Pàtria, que t´ho imploren
damunt la terra els qui s´hi estan,
davall la terra aquells que foren,
i més lluny que els estels els que vindran.

Que no ets pas morta; ets adormida.
Amb ta bandera els vents remou;
sigui tothom a l´embranzida,
i cauran els castells quan diguis: Prou!
(Angel Guimerà)



VISCA CATALUNYA LLIURE!
CATALUNYA, EN CATALÀ, A L'ESCOLA I A PER TOT ARREU!