dissabte, 28 d’abril de 2012

Les flors i la fotografia... dues passions...

Les flors, la fotografia, i més si és macro, són la meva passió.  
Enamorada de la seva delicadesa, sensualitat, colors i formes... les flors em transmeten alegria, sorpresa,  bellesa i un regitzell de sensacions més, sempre agradables.
La fotografia és l'element màgic que em permet eternitzar-les i compartir-les amb les persones que no els deixen indiferents.
Les que veieu avui són d'aquest cap de setmana passat, del meu primer dia utilitzant un bon objectiu de macro.
Apassionant!























I si voleu gaudir de més imatges de flors - aquestes no són meves, amb música...  cliqueu el vídeo i relaxeu-vos...

dimecres, 25 d’abril de 2012

Fa uns dies, en referència a uns vídeos que havia penjat en el bloc, la Susanna, em va comentar que li recordaven un altre vídeo interessant que em recomanava.... I és cert... Quina és la relació dels números amb la natura? Mireu el vídeo... A part del contingut té unes imatges i una música precioses.

dimarts, 17 d’abril de 2012

Pinta un somriure... podràs travessar fronteres i fangs


Posen preu a tot, diuen que el dia és a prop
El dia en que podràs comprar l'amor a preu de pomes i de flors

Mentrestant esperant l'inevitable final

Viure en bombolles de cristall
Ningú s'atrevirà a trencar

Si això ho vols canviar punys de mans faràs
Podràs travessar fronteres i fangs
I si busques dins teu no t'aturaran...

Potser estàs d'acord amb el que veus i el que no
Però si vols inventar colors tu i jo podem pintar-ho tot

Si el que vols és pintar girat cap per avall
Fes servir els teus cabells com un nou pinzell
Pinta un somriure al sol, que ho vegi tothom

Si vols canviar el guió suca la ploma tu mateix
Escriu el que volies que passés
I llença-ho a la bústia del present

Si tot ho vols canviar, punys de mans faràs
Podràs travessar fronteres i fang
Pinta un somriure al sol, que ho vegi tothom

Tanco els ulls i veig la llum del sol
No tinc temps de despedir-me de tu
Obro els ulls i sé que estàs somiant
I sé que el somni també pot ser veritat.




dijous, 12 d’abril de 2012

Dijous passat: La processó de Verges


El dijous passat, Setmana Santa, com molts anys, vaig anar a Verges, el meu poble de naixement, a veure la Processó i la Dansa de la Mort.

La nit va ser excel·lent, sense pluja, sense vent, sense fred,... ens van permetre gaudir de l’ambientació i de les escenificacions que ens transportaven segles enllà.

Ah!, i intentar immortalitzar alguns moments amb la càmera... tot un plaer!

dilluns, 9 d’abril de 2012

Josep Guardiola

Avui ha mort el cantant Josep Guardiola. El que podria explicar d’ell és el que apareix als diaris i a les notícies. Que va tenir èxit especialment els anys 50 i 60, que cantava en català cançons americanes; també en castellà. I que va ser l’autor del primer himne de l’Espanyol.

Però tot això, per mi, és secundari.

No obstant, sentir el seu nom em retorna en un no res a la infantesa, quan tenia cinc o sis anys i a casa hi havia un disc que tenia només dues cançons, una a cada banda, Dí papa i l’altra, El mundo.

No sé com ni quan va arribar aquell disc a casa, però sí que recordo el primer dia que la mare el posà i amb un somriure esplèndid em digué: mira aquesta nena que bé que canta,...

Intueixo que al darrera hi havia la il·lusió que en sàpigues igual, expectativa que va resultar totalment fallida.

Tot i això, la veu profunda d’en Josep Guardiola i dolça, tant la d’ell com la de la nena, em van atreure tant que no em cansava d’escoltar una cançó i l’altra. Recordo que en aquells anys, també sortien a la tele, la família Telerín, i els Chirripitifláuticos.

Aquestes cançons i la veu entranyable de Guardiola aniran sempre lligades a hores plàcides de la infantesa, a la llar familiar.




diumenge, 1 d’abril de 2012

Fotos curioses del nostre entorn

En el meu anar i venir per poblets de la comarca, de tant en tant, em trobo amb curiositats com les que hi ha tot seguit.

Una casa moderna dins d’una d’antiga... i que es descobreix mirant per la finestra, rètols que ens recorden el passat dels pobles... en català, tot i que amb faltes, i com en moltes viles, noms de carrers ben curiosos...


Aquí en tenim una mostra: