dimecres, 31 d’octubre de 2012

Salvem les nostres tradicions: La castanyada



 Fantasmes i bruixes, esquelets i carbasses, negre i taronja, personatges ficticis sortits de països forans s'escampen pels carrers de les nostres viles.
Ens allunyen de les nostres tradicions, alegres i, fins fa ben poc, arrelades a molts pobles i viles.
La globalització o la necessitat de demostrar que anem de guais i que som capaços de copiar idees desvinculades, ens porten últimament a deixar la castanyera, sola, avorrida, en un racó de les nostres places i patis o amb molta sort, veure-la esquivar els cops d'escombra, els barrets punxeguts o les màscares insolents que alguns petits i grans passegen per jardins i carrers del poble.
Mentrestant, però, sinuosa, l'olor de castanyes cuites, s'escampa.

MARRAMEU TORRA CASTANYES



Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc;
ja n'hi peta una als morros,
ja en tenim Marrameu mort.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Marrameu i Marrameua,
s'embolica amb un llençol!
feia veure que era un home
i era una fulla de col.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
 

dimecres, 10 d’octubre de 2012

I ens quedarem sense fer res?




Sabíeu que en època de Felip V les famílies posaven una moneda de Felip V a la porta de la comuna -actual vàter- i la clavaven cap per avall com a protesta?


Podeu llegir la informació en els mitjans de comunicació

Pitjor que el 1712? (- 20 de febrer - Madrid: Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català: Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado.)

 I no el posarem cap per avall?

És el mínim gest que es pot fer de protesta mentre decidim la resta de mobilitzacions.


WERT - TREW

I per a qui vulgui llegir més atacs contra la llengua catalana, especialment en l'ensenyament... que cliqui aquí i llegeixi...

divendres, 5 d’octubre de 2012

La Sílvia en el Fraternal, a Palafrugell


Hi ha un munt de vídeos, de gravacions, de la Sílvia, la nova dea de la cançó. No deixa de sorprendre'm, però, que en un món on l'espontaneïtat, la quotidinitat pesen poc, la Sílvia, amb el seu pare, ens cantin dins del marc d'un dels llocs més emblemàtics de Palafrugell: el Casino Fraternal. 

El contrast de les veus i les pells treballades dels palafrugellencs que s'ajunten cada tarda per jugar a la botifarra, a la brisca o a escacs, i de la pell delicada i la puresa de la veu de la Sílvia, em fan posar la pell de gallina.