dilluns, 26 de novembre de 2012

Va pensiero... i continuar caminant...

Va Pensiero de l'òpera Nabucco de Verdi és una de les cançons que sempre m'han emocionat. 
La composició que en fa el Cor de la Metropolitan Ópera House de Nueva York, és impressionant. L'expressió de les cares, els vestits, la plasticitat de l'escena, amb els hebreus esclavitzats a la riba de l'Eufrates, el clam a la llibertat i a la pàtria enyorades em posen la pell de gallina.
Aquest clam, traslladat a avui dia 26 de novembre, dia postelectoral,  i amb els resultats tant fragmentats que hem provocat, es converteix en una petició de seny i alhora d'empenta per continuar el camí que hem començat a traçar.



dijous, 15 de novembre de 2012

Amb clau d'humor...


Tot i que ara per ara sembla una broma... qui sap si és la bestreta d’un inquietant futur... hahahaha....


·       Ring, ring...
·       Pizzeria Google, bona nit, digui.
·       Pizzeria... què?
·       Pizzeria Google, senyor. Quina és la comanda?
·       Però,... no és la Pizzeria La Mamma?
·       Era, senyor, era...! Google ha comprat la pizzeria i ara el servei és més complet.
·       Ah, d’acord! Pren nota de la meva comanda, doncs?
·       I tant! El senyor vol el de sempre?
·       El de sempre? Que em coneix?
·       Tenim un identificador de trucades i d’acord al seu número de telèfon sabem que les últimes 53 vegades que ha trucat ha demanat una pizza mixta de quatre formatges i calabresa i una cervesa ben freda.
·       Carai, no me n’havia adonat! Sí, sí,... vull el mateix.
·       Senyor, li puc fer un suggeriment?
·       I tant! Que tenen una pizza nova en el menú?
·       No. No senyor. El nostre menú és molt complet, però voldria suggerir-li la pizza de ricotta i ruca i una ampolla d’aigua de baixa mineralització.
·       Ricotta, ruca? Aigua de mineralització baixa? S’ha tornat boig? Odio aquestes coses!
·       Senyor, són bones per a la salut. A més el seu colesterol és massa alt.
·       I com ho sap vostè?
.     Senyor, la nostra empresa té la base de dades més grossa del planeta. Hem creuat la seva trucada i tenim la informació del laboratori on li fan les proves.
·       Carai amb la base de dades! No vull pizza suau, ni amanida, ni res... per això em medico i menjo el que em ve de gust... Assabentat?
·       Senyor, ho sento, però crec que darrerament no es pren la medicina...
·       Ah, sí? I com carai ho sap? És que m’està mirant tot el sant dia?
·       No! Què va! És que tenim la base de dades de totes les farmàcies de la ciutat. L’última vegada que va comprar el medicament és fa tres mesos. I la capsa té 30 pastilles.
·       Coi! És cert! I com ho sap això, també?
·       Per la seva targeta de crèdit.
·       Quèeeee?
·       Sí, vostè té el costum de comprar els medicaments en una farmàcia que fa descompte si es paga amb targeta de crèdit del banc Bang bang. Tenim la base de dades de les seves despeses amb targeta. Fa tres mesos que no ha comprat res allà, però sí que compra en altres botigues, cosa que demostra que no ha perdut la targeta.
·       Ah, sí? I no puc pagar en efectiu a la farmàcia? Eh! A veure què hi diu ara...
·       No és probable, senyor. Vostè només paga en efectiu 200 euros setmanals a la netejadora i tota la resta la paga amb targeta.
·       I com ho sabeu quant guanya la meva netejadora?
·       Perquè li paga la Seguretat social, no?
·       Vés-te’n a fer punyetes!
·       Com vulgui. Ho sento senyor, però és que a la meva pantalla hi apareix tot i la meva obligació és ajudar-lo. Hauria de tornar a programar una consulta al metge i portar-li els resultats de la darrera analítica.
·       Miri, guapo, n’estic fins als... de vostè, dels ordinadors, de les bases de dades , d’internet, del Google, facebook,... de la manca de privacitat, d’aquest país...
·       Senyor,... no es posi nerviós.
·       Calli. Demà mateix me’n vaig a qualsevol racó del món que no tingui internet, ordinadors, ni telèfons...
·       Entenc senyor...
·       L’última vegada que faré servir la targeta serà per pagar un bitllet d’avió per anar-me’n a l’altra punta de món.
·       D’acord, senyor.
·       Cancel·li la meva pizza
·       Sí, senyor. Ja està... cancel·lada... Em permet un darrer comentari...
·       I ara què carai vol...
·       Només avisar-lo que té el passaport caducat...
Acudit rebut per internet


dimecres, 7 de novembre de 2012

Alguna cosa més que guerres...

No sé quin dels dos vídeos impressiona més, però tots dos transmeten missatges de fortalesa i coratge. Mireu-los.

El primer vídeo ens mostra un noi cec, amb Síndrome de Down, tocant Campanella de Paganini... una música bella tocada amb una precisió quasi màgica...


El segon vídeo, el missatge d'un noi israelí adreçat a la gent iraniana i a la israeliana, i no només a aquesta, sinó a tot el món. 

El missatge és clar:
Sóc una persona normal i no tinc res contra els iranians, i estic segur que els iranians no tenen res contra la gent israeliana. Ni uns, ni els altres ens coneixem...
Aleshores... quin sentit té la guerra... qui provoca les guerres...? Escolteu-lo... segur que em deixo part del missatge... 

dimarts, 6 de novembre de 2012

Es pot dir més clar?

Josep Maria Gay és professor titular d'Economia Financera i Comptabilitat a la Universitat de Barcelona i professor de l'Escola d'Administració d'Empreses EAE.

 Tot i que el segon vídeo ja té quasi un any,... el Sr. Gay ens parla de com està l'economia a espanya... i no ho pot explicar més clar...

Hi estareu d'acord o no... però clar, clar... ho és!

I