diumenge, 30 de desembre de 2012

Una música deliciosa

Una música deliciosa que ens anima a ballar i sinó a contemplar les pintures que van sortint a la pantalla. O totes dues coses,....

dissabte, 29 de desembre de 2012

Carta moderna als Reis



No pot passar desapercebuda aquesta "Carta als Reis" que ha escrit la Núria Freixa. Un joc de paraules, hàbil, que combina tradició i modernitat i que amb la senzillesa i enginy de les paraules ens fa somriure.

Carta als Reis
 
Escolteu, estimats Reis,
no tindríeu pas mail?
Potser al Face us puc trobar?
D’agafar paper i llapis
me’n voldria estalviar,
perquè l’Orient és molt lluny i,
si les cartes tarden tant
com al poble en arribar,
em fa por que per Nadal
no les haureu rebut pas,
i a la fi m’hauré quedat
plantat amb un pam de nas!
Ja ho sé que envieu als patges,
poseu bústies pel carrer,
i als grans centres comercials
teniu clons que ho fan molt bé.
Però ara hi ha l’Skype,
tenim tots tarifa plana
i, malgrat que estem en crisi,
ens enviem SMS
sempre que ens dóna la gana!
No entenc que amb la vostra màgia
estigueu tan antiquats.
Ja ho sé que a la vostra terra
hi ha conflictes a grapats,
però per dur regals a dojo
sempre us heu espavilat!
Ja que sovint féu cabal
de tots els nostres desitjos,
us convido a tots plegats
a la meva red social.
Si m’accepteu com amic
us publicaré l’evento
per allà els vols de NADAL.
Vet aquí que podreu saber
tots els que pensen venir,
i això us farà estalviar
comprar regals perquè sí.
I, donat que estem en crisi,
en tindreu prou per la bici
o potser pel meu patí.
"Això si no et duen carbó!"
M’escridassa fort la mare
entrant a l’habitació.
Els deures estan per fer
i la sopa està glaçada.
Tanca l’ordinador
i vine d’una vegada!
Núria Freixa 


dissabte, 15 de desembre de 2012

TA

LA TARDOR

Les fulles seques fan rotllana,
saltironant d'aquí i d'allà
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla, al lluny sonant
Popular

 



       
                                       LA TARDOR
                                      
                                     Ja ni tinc, ja no tinc,
                                     Ja no, vull ni voldria.
                                     Què no sóc? Què no tinc?
                                     Una cosa que el temps
                                     inclement em prenia.
                                     Si no sóc i no tinc
                                     tal com era i tenia,
                                     per orgull ho demano
                                     no ho prendria.
                                                              Clementina Arderiu



                           CLAROR DE TARDOR
                           És la claror daurada de la posta
                           d'un dia de tardor
                           que veig els teus ulls i
                           que m'ofrenen
                           la teva tremolor.
                           És aquell deix cansat, com d'arribada,
                           després de tràngol forts,
                           a l'esperat recer on tots els somnis
                           troben la pau dels ports.
                           És el somriure lleu, la veu sonora
                           d'haver estimat ja tant,
                           que em prenen dolçament i se m'emporten
                           sense saber on van...
                                                                                                        Rosa Leveroni

dimarts, 11 de desembre de 2012

Una horterada amb gràcia...




En un andalús que fa somriure..., amb paraulotes,... tot i així, tempta escoltar-lo... hahahaha... 

Una mica "hortera" per al bloc, però com que ara en patim tantes d'horterades, no vindrà d'aquesta, que almenys té gràcia. 
Perdoneu l'atreviment!