Fa uns dies parlava amb un home gran, dels que viuen en un poblet des que eren petits, i en parlar que era hora de dinar, em va comentar: a casa avui, farem un dinar senzill, menjarem una mica de peix fregit, patates VIUES i per postres una tallada de meló, dels de tot l'any. Ho explicava amb tanta afició, que ja m'imaginava a la seva taula i, més, menjant una tallada d'aquests melons tan dolços, diferents dels que trobem als supermercats. Melons que tenen tota la dolçor del món.
No obstant em va quedar un dubte: patates viues.
Fa anys, a casa, havia sentit als avis parlar de patates viues. No obstant, ja no recordava la paraula.
Patates rosses, patates fregides,... sí...Però viues... no.
Ho he preguntat a altra gent i em diuen que sí, que saben què són patates viues. Que encara es diu en algunes cases.
Hi ha qui no ha sentit a parlar de patates rosses.
La llengua té aquesta riquesa. Per això.... i vosaltres...
Qquin nom els doneu a les patates de la foto?
Fregides? Rosses? Viues? Un altre nom?
Ostres, abans se'n deia així? Deu ser un nom molt perdut! Ho dic perquè ho he buscat al Google ("patates viues", junt) i només m'ha donat dos enllaços!!! Un a aquest bloc i un altre a un altre...
ResponEliminaSerà una denominació morta? Quasi!
Jo no ho havia sentit. A casa de petits ens deiem patates fregides. També patates Vidues (però crec que eren les papates bullides sense res més)
ResponEliminaCada dia aprenem coses noves
patates viues igual és refereixen a viudes (soles) no ho sé, a les nostres contrades i sobretot a Reus en diem "pataques freigides" si, si tal como sona pataques
ResponEliminasalutacions i petons
JO NO HAVIA SENTIT MAI PATATES VIUES. En canvi a casa, els meus pares, que venien de la Plana de Vic, en deien patates rosses, però sense adonar-nos-en vam anar substituint per patates fregides. Ara, sense ells, ja mai no ho diem. Es perden tantes paraules, per la tendència uniformadora que tenim! Llàstima!
ResponEliminajo no hi havia sentit mai , sempre he dit patates fregides
ResponEliminaAl meu poble són trumfes fregides. És preciosa la riquesa de l'idioma i com a cada poble apareixen nous vocables. I sovint a cada casa hi ha la tradició d'anomenar les coses d'una altra manera, sovint per errades de pronunciació que vénen de molt lluny en el temps.
ResponEliminaA casa meva, a la Bisbal d'Empordà, tota la vida n'hem dit "patates viues".
ResponEliminaUi si!!! Ahir mateix al menú del dia del restaurant hi vaig posar. ...... Llom de porc amb patates viues.. A casa dels avis a Sant Jordi Desvalls sempre s' han dit així... Quins records...
ResponEliminaAls masos de pals sempre hem dit patates viues i encara ho diem!!!!
ResponEliminaLes plàteres de viues que he arribat a endrapar a Ca la Dolors, ma cosina de l'axial St. Pere Pescador. Oi tant que les viues estan vives!
ResponElimina