Olor de mar

Espero l’autobús. Una olor de mar, intensa, una humitat fresca, m’amanyaga les galtes i em recorda que la natura viu, que lluita per mantenir-se en moviment enmig d’espigons, de vaixells que aboquen petroli, de fàbriques que vomiten residus.

Tot i la brisa que m'arriba, el mar és lluny. Tanco els ulls i em deixo transportar, anul·lo els sorolls que m’envolten de cotxes, de motos, de crits. Per uns instants, es fan fonedissos.

Em deleixo amb l’olor i frescor que acompanyen el vent. I durant uns minuts m’imagino la platja banyada per unes ones somortes que es fonen entre els grans de sorra, que amanyaguen les restes d’algues verdes, molsudes, de flaire intensa, plenes de mar.

Camino per la sorra, i les petjades dibuixen una línia directa cap a l’aigua. La sorra és humida, freda, el sol tebi, el mar un balanceig. Toco l’aigua amb la punta dels peus,... freda i arrogant es retira. Torna. La contemplo. Quieta. M’embadaleix el joc de l’estira i arronsa de les aigües. Respiro profundament i em decideixo: hi poso els peus. És gelada i transparent. Però deixo que em besi com un amant poruc i tendre.

Inclino el cap, lentament i pausada, i deixo que el sol m’amanyagui les galtes, els ulls, tota la cara. És càlid i dolç. Redreço el cap, miro l’aigua que tinc al davant, d’un blau intens i brillant. Tanco una mica els ulls i els raigs brillen a l’aigua on es converteixen en mirallets. Una bellesa de mar de primavera.

http://badabit.org/20041118/la-platja-de-badalona

És tard. L’autobús deu estar a punt de passar. Ja hauria d’haver arribat. Miro el rellotge. Miro les flors de les jardineres que hi ha a prop. Són ben cuidades, les flors somriuen en un aiguabarreig de tons. Passen cotxes, motos,... i endins.... la placidesa de la moixaina i l’olor del mar.