A aquesta època dels començaments de la fotografia i del cinema tot era en blanc i negre (passant per totes les tonalitats de grisos). És la única època de la història en que les coses no han tingut color. Quines versions més ben trobades. Una abraçada
La que m'agrada mes es la de Nat King Cole, després la del Yves Montand i finalment la de la cantant que no se com es diu. Un bon encert posar les tres.
M'has deleitat i molt amb aquest videos. Moltes gracies.
ResponEliminaSí, veritablement una cançó molt agradable. Gràcies.
ResponEliminaEm quedo amb la segona! Encara que totes estan bé.
ResponEliminaLa tardor m'agrada perquè sí, sense excuses. Però amb aquestes fulles de tons diversos, encara ve més de gust ser-hi!
ResponEliminaQuina sensació més bona veient aquest vídeos !
ResponEliminaA aquesta època dels començaments de la fotografia i del cinema tot era en blanc i negre (passant per totes les tonalitats de grisos). És la única època de la història en que les coses no han tingut color.
ResponEliminaQuines versions més ben trobades.
Una abraçada
Melangia de tardor i fulles mortes?. Junt amb la primavera, per mi, és la millor éspoca de l'any.
ResponEliminaBoniques melodies per escoltar en cap de setmana d'octubre plujós i amb boira. També em quedo amb la segona versió.
ResponEliminaooOOOOOOOO
ResponEliminaLa que m'agrada mes es la de Nat King Cole, després la del Yves Montand i finalment la de la cantant que no se com es diu. Un bon encert posar les tres.
ResponElimina