divendres, 12 de desembre del 2008

Parlant de sirenes


Molt probablement va ser l'atzar
qui ens convidà a aquell cafè
fa un any; i en el seu paper de Celestina
ens va posar en un temps i un decorat.
El meu got està tan buit
i els teus llavis tan humits...

Quina pena que no puga creure
que ets una sirena fins que
a tot arreu del món no haguem canviat,
per aigua, tanta sequera.
Ja veig com dibuixes un somriure compassiu
quan jo pare de parlar
i amb l'excusa que ja no queda tabac
has marxat. Fins demà.
Sé que penses que és el vi
el que em fa parlar així.

Ai! quina pena que no puga creure
que ets una sirena,
perquè sé que les sirenes
se n'anaren, fugiren, nedaren
buscant el món de la humitat suprema.

Molt probablement va ser l'atzar
qui ens convidà a aquell cafè...
Quina pena que no puga creure
que ets una sirena…

( Joan Amèric)
a

11 comentaris:

  1. Carme Rosanas12/21/2008 9:49 p. m.

    ui! si aquest post no consta en les meves actualitzacions que tinc a la barra lateral. Ara m'ha vingut de sorpresa. crec que a tothom li deu haver passat igual, ja que no hi ha encara cap comentari.

    És molt bonica aquesta lletra que ens proposes.

    ResponElimina
  2. Striper12/21/2008 9:58 p. m.

    Bonic poema, mira per on jo pensava que eras una Sirena , potser nomes ets una princesa.

    ResponElimina
  3. Què t'anava a dir12/21/2008 10:33 p. m.

    Molt bonic i la sirena és una cosa molt màgica.

    ResponElimina
  4. Anònim12/22/2008 12:09 a. m.

    Bonic poema per a un tema mitològic i encisador. Les dones de vora el mar, sempre he pensat que cal mirar-les bé de mig en avall, perquè totes tenen quelcom de sirena.

    ResponElimina
  5. res12/22/2008 12:39 p. m.

    bon poema
    salut!

    ResponElimina
  6. Josep Lluís12/22/2008 2:55 p. m.

    I jo com un argonauta més, pensant que puc encallar en els sirenum scopuli…

    ResponElimina
  7. Anònim12/23/2008 1:16 a. m.

    Pista nº 2: Com a mínim hi ha una cosa, per la qual compartim interès i plaer. Una o moltes...

    ResponElimina
  8. Efrem12/23/2008 3:14 a. m.

    Que bonic, jo també vull ser poeta!

    ResponElimina
  9. una que bada pels núvols12/23/2008 11:41 a. m.

    Estava investigant per l'amic invisible però... no he trobat pistes!! ;)

    ResponElimina
  10. Unknown12/23/2008 7:51 p. m.

    Anònim... estic ben despistada. No sé pas qui carai deus ser, amic invisible meu! Interès i plaer....mmmm...plaer, plaer... a veure dona'm més pistes. Això comença a engrescar-se.

    ResponElimina
  11. Joana12/23/2008 8:36 p. m.

    Bones Festes Núria!
    Aissss els invisibles com ataquen!!! jajajaj

    ResponElimina