Diuen que tothom fa les coses com vol, que ara no hi ha modes que valguin.
Diuen que l'important és sentir-se bé i feliç en com es fan aquestes coses.
Diuen que a vegades valen més les imatges que les paraules.
I jo us pregunto: heu anat mai a una cerimònia com aquesta?, quina marxeta que porten!
La veritat es que no , coi quina marxa.
ResponEliminaOstres!! quina marxa que porten! Molt bó aquest video.
ResponEliminaDe sobte, m'han vingut ganes de casar-me, i mai no he volgut fer-ho! Brutal l'entrada de la núvia, moment estel·lar. Amb uns amics així... a la fi del món.
ResponEliminaDoncs jo sí!!!! La meva millor amiga es va casar ara tot just ha fet dos anys a Nigèria. Primer es van casar pel civil i al convit, quan tots els convidats eren dins el menjador, les dones més joves vam haver de «sortir a buscar els nuvis», que eren al pati de la casa, i amb música de fons que la parella havia triat, les dones els «empenyíem» ballant fins a la sala. Va ser moooolt bunik i mooooolt divertit! Hi havia com una mena de joc, que ells no volien entrar i nosaltres els havíem d'anar empenyent... i vinga!
ResponEliminaVa ser molt, mooolt guapo! I després de dinar encara hi va haver més ball: els nuvis han de ballar per als convidats, i alguns dels convidats surten a ballar amb la parella i els van llançant bitllets per sobre si creuen que ho fan prou bé! hehehe
Va ser mooooolt bunik! :D
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAixó sí que és tenir ritme.
ResponEliminaI tot passava abans del convit. No en sabem la continuació quan ja anessin tots plegats una mica gats.
M'esperava veure si s'hi afegia la iaia de la segona fila a la dreta... m'he quedat amb les ganes.
Ha, ha, ha i ha, ha, ha. Molt marxós el casament.
ResponEliminaUufffffffffff!!! Divertidíssim i original!!
ResponEliminaCom canvien els temps!! jajajjajaja
És una esglèsia, oi?... els casa una dona??
M'encanta aquest esperit!!
M'ha encantat!!! És súper alegre, quin bon rollo!!! :-))
ResponEliminaQue guapu!
ResponElimina