Empordanesa de naixement i de cor
Joc de titelles
So de fusta i fils
Clinc, clac, clinc, clac.
Veus compassades
Mà enlaire, peu enllà,
Somriure d’infants.
Ning, nang, ning nang,
Sona la música,
Màgia i fugacitat.
Adéu, adéu instant.
Marta Enric
M'agraden les titelles. Una còpia de la vida mateixa.El poema ho diu ben clar!Bona setmana Núria!
Que bonic!
Hi ha moments... que ja se'n han anat quan te n'adones, oi? I un só, o... te'ls torna.La veritat és que el temps se'n va. El consol és que, a voltes, la poesia el torna.Llavors ens apreta el cor però estem, o som, un xic millors!
M'agraden les titelles. Una còpia de la vida mateixa.
ResponEliminaEl poema ho diu ben clar!
Bona setmana Núria!
Que bonic!
ResponEliminaHi ha moments... que ja se'n han anat quan te n'adones, oi? I un só, o... te'ls torna.
ResponEliminaLa veritat és que el temps se'n va. El consol és que, a voltes, la poesia el torna.
Llavors ens apreta el cor però estem, o som, un xic millors!