dijous, 3 d’abril del 2008

Com un capvespre, sense remor

Llac de sentiments,
tendre i suau,
desprens la pau
de l'amor immens
dins un cor etern.

Espai recòndit,
idíl·lic, exclusiu,
on descansen
perennement,
els records.

Tanco els ulls,
deixo fluir,
íntimament,
les sensacions,
l'eterna estima
que m'has amoixat.

a

8 comentaris:

  1. Striper4/04/2008 6:30 a. m.

    Molt bonic. Si t'ha mancat remor. pero has tingut amor somriu uh ho has fet.

    ResponElimina
  2. Sergi4/04/2008 9:02 a. m.

    Quin poema més maco, i quina sensació de pau i tranquil·litat. No m'ho facis això que ara he d'anar a la feina...

    ResponElimina
  3. DooMMasteR4/04/2008 7:00 p. m.

    Que bonic :-)

    ResponElimina
  4. Josep Lluís4/04/2008 10:51 p. m.

    tanco els ulls, deixo fluir i gaudeixo...
    Gràcies.

    ResponElimina
  5. CCgestió - Gestió de confiança4/04/2008 10:56 p. m.

    Sense remor... m'arriba al cor amb la placidesa de l'aigua i les pedres. Per fi un poema!!.

    ResponElimina
  6. Jobove - Reus4/05/2008 9:26 a. m.

    quina pau dona aquesta foto i quin bon gust de boca que et queda després de llegir poesia

    petonets

    ResponElimina
  7. Pilarll4/05/2008 12:18 p. m.

    De tant en tant s'hauria d'obligar a la gent a llegir coses com aquesta. De cop i volta t'omples de pau i tranquil.litat.
    Gràcies

    ResponElimina
  8. Joan de Peiroton4/07/2008 7:12 a. m.

    Molt bonic, el poema.

    ResponElimina