Dues imatges de dos gladiadors, diferents com la nit i el dia. Dues versions d’una mateixa peça musical, tant diferents com delicioses totes dues. Pavarotti ens obsequia amb la seva veu, mentre transcorren fotos de la seva trajectòria, Crowe apareix en diferents moments de la pel·lícula, com a home, fort i feble, dur i sensible, un regal de contrastos.
Com tu ja has dit totes dues versions delicioses.
ResponEliminaPoso el vídeo de l'interior del Sala Finlandia en els meus comentaris de blog. Però aquí també per a tu: finlandiasali433-1024.mov (video/quicktime-tiedosto) Un post llest de gladiadors, m'agrada!
ResponEliminaPreciosos els corsssssss."Morir per te", què èpic!!!!! Una delícia.
ResponEliminaAurores
La pell de gallina. Gràcies.
ResponEliminauna pregunta: et tinc com amiga al faceboox, perqué refunendes serveix el faceboox realment ?
ResponEliminaDues emocions fortes i amb caracter i personalitat. Llàstima que un ja és al cel i fa classes als àngels que tomben per allí.
ResponEliminaLa història de Roma sempre m’ha apassionat. Gladiator també. És una gran pel•lícula amb una magnifica ambientació i una interpretació inoblidable per part de Russell Crowe. La música sempre deliciosa de Pavarotti un bon transfons. Encisadora la seva ciutat: Mòdena.
ResponEliminaOstres...
ResponEliminaI jo que encara no he vist la peli....
Quina música més maca...!!!
;-)