Totes les bruixes d'aquest món perdut
són en el cel bretó, que en desvaria;
l'aigua bruny, delerosa, el punxegut
capell dels cloquerets de Normandia.
París regala deplorablement;
es nega Niça d'aiguarells en doina.
Milers d'esgarrifances d'un moment
punyen Sena, Garona, Rin i Roine.
L'aigua podreix els carrerons malalts;
gorgolen per cent becs les catedrals.
La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,
veu solament alguna mà que es mou
fregant un vidre de finestra. Plou
a totes les estacions de França.
Josep Carner
Molt apropiat per avui , sento les gotes caure al vidre en aquests moments. Petons.
ResponEliminaes podria fer un gran recull amb els posts dedicats en dies com avui a la pluja
ResponEliminaM'han dit que plou de valent, avui, a Catalunya, i això m'ha fet content. Sembla que les coses són ben diferents de fa un any, amb aquella terrible sequera.
ResponEliminaBenvinguda l'aigüa!
Plou aigua freda, perque ve acompanyada de molt fred.
ResponEliminaMolt apropiat en Josep.
I que duri!
ResponEliminaHe estat una bona colla de dies desconnectat - la Uoc! - i ho sento.
ResponEliminaPrometo tornar a ser el lector fidel de cada dia, cada post.
Agraeixo el poema. Què n'és de maco! I Agraeixo que quasibé tots els enllaços d'aquest bloc -tan famós - m'agin ofert la seva amistat al Facebook.
Gràcies a tots.