diumenge, 13 de juny del 2010

Enviant flors


Veig flors i penso en tu. Faré portar-les

a tu pel dolç camí de cada dia;

que omplin d’aromes davant meu la via,

després a vora teu vindré a olorar-les.

Grat ens serà tenir-les davant nostre,

a l’hora de parlar de l’amor meu:

vers el gerro florit baixaré el rostre,

tot alçant els meus ulls al somrís teu.

(...)

Joan Maragall



4 comentaris:

  1. precioses les flors i les paraules, Núria! Vas gaire de cul? Jo no me'n surto!

    ResponElimina
  2. Ja m'agradaria rebre flors amb aquest poema.

    ResponElimina
  3. Doncs jo també t'envio a tu un ramet de floretes precioses! Un poema ben maco!

    ResponElimina