Empordanesa de naixement i de cor
Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar a algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.
Montserrat Abelló
D’El blat del temps, 1986
Un bonic poema que enalteix les ganes de viure. Salut
Bé, NúriaTan senzill com efectiusalut i peles
És com tornar a començar després de l'impàs nadalenc.Alçar la vista i veure el cel :)Bon diumenge Núria
Mirant a daltnomés el mar de boira espessadeixa veure les ones de cotóUdola el vent entre els pinsestem mullats i fa fredprotegida en el teu pitaixopluc dels meus plorscom boira dels meus ullsRiu avall, el corrent arrossegael començament d’un amor.
Un bonic poema que enalteix les ganes de viure.
ResponEliminaSalut
Bé, Núria
ResponEliminaTan senzill com efectiu
salut i peles
És com tornar a començar després de l'impàs nadalenc.
ResponEliminaAlçar la vista i veure el cel :)
Bon diumenge Núria
Mirant a dalt
ResponEliminanomés el mar de boira espessa
deixa veure les ones de cotó
Udola el vent entre els pins
estem mullats i fa fred
protegida en el teu pit
aixopluc dels meus plors
com boira dels meus ulls
Riu avall, el corrent arrossega
el començament d’un amor.