Fantasmes i bruixes, esquelets i carbasses, negre i taronja, personatges ficticis sortits de països forans s'escampen pels carrers de les nostres viles.
Ens allunyen de les nostres tradicions, alegres i, fins fa ben poc, arrelades a molts pobles i viles.
La globalització o la necessitat de demostrar que anem de guais i que som capaços de copiar idees desvinculades, ens porten últimament a deixar la castanyera, sola, avorrida, en un racó de les nostres places i patis o amb molta sort, veure-la esquivar els cops d'escombra, els barrets punxeguts o les màscares insolents que alguns petits i grans passegen per jardins i carrers del poble.
Mentrestant, però, sinuosa, l'olor de castanyes cuites, s'escampa.
MARRAMEU TORRA CASTANYES
Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc;
ja n'hi peta una als morros,
ja en tenim Marrameu mort.
Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
Marrameu i Marrameua,
s'embolica amb un llençol!
feia veure que era un home
i era una fulla de col.
Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.
Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
a la voreta del foc;
ja n'hi peta una als morros,
ja en tenim Marrameu mort.
Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
Marrameu i Marrameua,
s'embolica amb un llençol!
feia veure que era un home
i era una fulla de col.
Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.
Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
de fet, ja ni tan sols es veuen castanyeres venent castanyes, ara les venen els adolescents per pagar-se el viatge de fi de curs
ResponElimina