El Parlament Europeu: en llengua catalana

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i essent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.

El web http://www.directe.cat d'avui, 20 de maig, ens informa que

"El web Europarl, la pàgina no oficial del Parlament Europeu que en recull i tradueix la informació en català, continua online tot i la demanda formulada fa unes setmanes per representant de l'Eurocambra a Barcelona, Maite Calvo.

L'autor del web, el lleidatà Miquel Català, assegura que la mantindrà funcionant fins que el citin o li reclamin l’accés al web, i només la desconnectarà si li arriba un requeriment judicial.

Un mes després de l'advertència, Europarl continua funcionant com un mirall del web del Parlament Europeu però en català. La web vol ser una protesta contra la marginació del català a la UE i alhora treballa per aconseguir una normalització -que la informació de l'Eurocambra sigui en català pels 11 milions de catalanoparlants- que oficialment encara no és possible.

Europarl ja ha superat les 7.500 visites i per la xarxa circulen correus de suport, així com una campanya iniciada a través del Facebook.

Cal recordar que el web de Català ha rebut també el suport dels eurodiputats catalans Ignasi Guardans (CiU), Raül Romeva (ICV) i Maria Badia (PSC), així com un important ressó mediàtic."

Us recomano que hi accediu, hi navegueu i gaudiu del plaer -qui sap per quant temps- de poder llegir en llengua catalana la informació del Parlament europeu. Rumors diuen que el web no s'ha fet clausurar encara, degut al sorprenent allau de visites que rep diàriament. No sé si és cert, però encara que fos amb aquest objectiu, valdria la pena entrar-hi.

De premi... a premi...

En Ruskis m'ha obsequiat amb el premi Dardo 2008. Sempre fa il·lusió rebre regals i premis i més si són dolços com aquest: en Ruskis, tal com explica en un comentari del meu bloc, és pastisser. Un pastisser amb un bloc sensible i sovint amb una música molt bonica. Gràcies. Repartir el premi, en canvi, és tan difícil, com injust, perquè el donaria a tots els blocs que visito habitualment.
Però som-hi:

La torre d'Ivori: el bloc més nou que llegeixo i que us recomano per la bellesa dels textos i de les imatges.

Al caliu dels mots: per la magnificència fotogràfica i sensibiilitat literària.

Entre somnis i realitats: per les reflexions, imatges, música plenes de sensibilitat.

Lo blóg deu Joan: perquè sempre m'enriqueix llegir-lo.

Pocamandra: una finestra a l'Onyar que delita i sorprèn.

“El I Lliurament de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de prestigi reconegut en el món de la literatura. Amb aquest premi es reconeixen els valors que cada blocaire mostra cada dia en l'esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.; que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, el qual és i roman innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

I un altre premi...

L'Eli del bloc Somriure és la segona millor cosa que es pot fer amb la boca

m'ha concedit el premi "Brillante WEBLOG" . Us recomano que visiteu el seu bloc. Enganxa pel dinamisme, per la vitalitat que desprèn i segur, segur que us fa somriure. Eli, encara que amb retard, moltes gràcies!!!
Ara em toca a mi donar cinc premis "Brillante weblog":

La seguretat en el nostre entorn: el bloc d'en Josep Lluís, un gínjol brillant de la seguretat i que li agrada compartir coneixements i passions amb nosaltres.

Llum de dona: el bloc de la Joana, brilla pel dinamisme, alegria i passió.

Escarlata: el bloc de la Montse, un brillant que ens ha enlluernat a molts i que fa temps que segueixo.

RdY: el bloc d'en Rafael, que brilla pel contingut i interès dels seus textos.

Que diu que què?: el bloc d'en Dani, amb el seu Diu que... brilla tant que enganxa.


I.... a tots, a totes, que brilleu a la catosfera... de fet, els premis sóns per a tu, i per a tu... sí, sí, per a tu també, no despistis!! Un petó, blocaires!

Presentació de La catosfera literària 08 a Vallromanes

Ahir a la tarda hi havia la presentació del llibre La catosfera literària 08. Va ser una festa entranyable per a les persones que hi vam poder assistir. Una festa excepcional que no oblidarem. La presentació excel·lent, els discursos mesurats i rics de contingut, la Jar Band, el pica-pica generosos i de qualitat,... tot plegat, es mereix un deu.

Si a això hi sumem que molts i moltes blocaires ens vam veure per primer cop les cares i vam poder conversar, riure... què més podem demanar?

Gràcies a totes les persones que ho heu fet possible: Mari Luz, Toni, Marc, Jordi, Jesús, i totes les persones que segur que no menciono per desconeixement. Felicitats!

Foto: Enric Gil

I... descanseu força perquè... l’any que ve hi tornarem, no ??

Podeu veure més fotos de la presentació en els blocs d'en Toni i de l'Enric Gil.

Avui em plau...

Avui...

Em plau recordar Mozart:

Em plau recordar un somni:

Contemplo la posta. La remor del mar, la lluita insistent entre el mar i les roques trenca el silenci de postal quasi perfecta.
Sento l’olor de l’herba del jardí, acabada de taller, fa poques hores. Giro el cap i de reüll veig l’esplendor de la buguenvíl•lia, de color fúcsia, quasi vermell, plena de vitalitat, enfilant-se amunt, i lluitant per escampar les seves branques enllà.
Darrere meu, el refugi de somnis i il•lusions. La porta d’accés al jardí és oberta. Sento unes rialles i surt corrent enjogassada, amb una nina, una pinta i un llapis d’ulls negre, la nena, l’Helena. Es para un moment, em mira i se m’abalança. Vol insistentment que la pentini, que pentini la nina, que la maquilli i vol maquillar-me, els ulls, ben negres, diu. I riu.
El sol s’ha colgat i es comencen a encendre llums amb sensors automàtics. Els primers són els de la vorera que hi ha davant de casa. El mar continua, insistent, en la lluita contra les roques, que de mica, en mica, amb els anys, aniran cedint-li pas a petites escletxes.
Pentino la nina, pentino l’Helena. Té els cabells negres com el carbó, abundants, llargs. Amb uns rínxols marcats, que li donen un aire exòtic. Es deixa amanyagar. Deixa que la pinta llisqui entrebancant-se dins els rínxols, que li reculli els cabells amb clips i gomes. Corre a emmirallar-se. És presumida.
Les flors de nit s’han començat a obrir, les grogues i les pigallades, primer. Desprenen una olor suau, quasi imperceptible.
Miro la nina, a terra, al meu costat, vestida, polida, pentinada. La bruixeta presumida torna. Li agrada el pentinat, li agraden els clips. S’ha maquillat. Com pot una nena tan petita saber –se pintar els ulls? Me la miro. Vol fer-se gran. Vol ser exageradament adulta. Té la carona plena de pigues. Somriu i les pigues s’exageren. Recull la nina i se m’asseu a la falda. L’aprenent a dona, és una nena encara.
Al lluny se sent una ràdio. Una Mari Trini dels anys 70 canta, a volum alçat, amb un intent de sobreviure enmig de temes de moda dels 90.
Fa fredor. M’estremeixo. És hora d’entrar a casa. La petita torna a la seva habitació, reducte de joguines i papers d’escola. Dues copes d’un vi italià fresquet esperen damunt la taula de la sala. Uns ulls brillants somriuen i conviden. Corresponc al somriure, prenc la copa, i me l’acosto als llavis. Salut!

Em plau una melodia dolça, d'una pel·lícula amb quatre Òscars: Unforgiven

I a tu que et plau?

De flequers i panarres

Avui és el patró dels forners i flequers: San Honorat. Desconec si en tenen algun altre. La tradició marca que aquest sant no només havia estat forner, sinó que a més, enfornava els pans, de dos en dos, cosa que tot i que avui és força corrent, abans era senyal d’habilitat. Sembla també que va ser qui va descobrir la manera de fer pans de tres crostons.

Tradicionalment, els forners, el dia d’avui, despatxaven el pa i estrenaven samarreta i una barretina blanca.
Els més generosos obsequiaven la clientela amb coca ensucrada, -mmm!, no se us fa la boca aigua??- i amb peres cuites al forn.
Per què... sabíeu que el pa es va fornejar per primer cop a Egipte fa uns 6000 anys i va viatjar des d’allà fins a occident?
I que a l’època mossàrab les famílies amassaven el que seria el futur pa i hi posaven una marca que serviria per identificar-lo quan el portessin a coure als forns públics?

I que el gremi de flequers de Barcelona existeix des de l’any 1200?
I que encara fa pocs anys el pa es venia a pes i si un pa no complia el pes, s’hi afegia “la torna”?

I és que el pa fa segles que és imprescindible a la nostra dieta. L’elaboració, els gustos i les formes ha tingut variacions en funció de les regions i els països. Actualment, amb la globalització, molts d’aquests tipus de pans arriben a les nostres fleques i podem escollir quin tipus de pa volem per a cada àpat, per a cada dia, per a cada persona... Cada dia queden menys persones que només hagin menjat el nostre pa blanc.

Tornar al dia a dia

Els breus dies de vacances ja s'han acabat. Ja torno a ser a casa! Estocolm m'ha agradat. És una ciutat que si l’hagués de definir faria servir tres adjectius: bonica, funcional i civilitzada.

Us podria parlar dels monuments, del paisatge, de la presència de l’aigua per tot arreu, una aigua boníssima. Però hi ha altres aspectes importants per a les persones que viuen en una ciutat que m’han cridat l’atenció:

Les comunicacions: Estocolm té un servei de metro exemplar, espectacular, de més de 100 km de llargada. Ben conservat i eficaç. També, una xarxa de carril-bici ampla, ben marcada i sovint separada de les vies del transport a motor, de manera que les bicicletes i els ciclistes són presents per tots els racons de la ciutat.
Metro i autobusos creen una xarxa de transport públic que, amb les bicicletes, eviten les aglomeracions, el soroll ambiental, les tensions i la contaminació.

La gran quantitat d’habitatges “socials”, amb una estructura semblant i que afavoreixen l’accés a l’habitatge de tota la població. Tant pisos com cases són, habitualment, sense persianes, i com a molt tenen una cortineta que no tapa per res la llum. En canvi, la majoria de les finestres tenen plantes decoratives i una làmpada petita que encenen quan es fa fosc. Un conjunt decoratiu molt bonic, però que en aquesta època de l’any, -en què a les 4 del matí ja és pràcticament clar i fosqueja a les 9 del vespre-, no em permetria dormir gens, si tinc en compte que qualsevol claror em desperta.

El tarannà humà: Les cares de felicitats dels infants. La majoria d’uns ulls immensos i blaus, amb un somriure ampli. La gran quantitat de persones de totes les edats que llegien en el metro, a les places, a les terrasses. Les converses a veu baixa, quasi imperceptibles. L’escassa mendicitat i la poca que hi havia, increïblement, de persones joves.

La manca de papers pel terra, el respecte pels espais públics, el menjar gustós i caríssim (ara em vénen a la memòria unes boles grosses de xocolata cruixent i coco delicioses... serien altres temes que podria parlar, si no fos que ja us he robat massa temps.

Ah! Només una cosa que em va sorprendre: la freqüent presència en llocs públics de St. Jordi i el drac... i, a diferència d’aquí... sempre, amb la presència de la princesa.

Estocolm

Aquestes són unes fotos que us envio des d'Estocolm... ciutat on sóc avui. Demà el proper lliurament...

Premis Blocs Catalunya

Permeteu-me que us faci difusió d’una iniciativa sortida de les comarques gironines i que té com objectiu reconèixer els millors blocs en llengua catalana i, alhora, potenciar, les tecnologies de la informació.

Aquesta és una primera informació que anireu trobant actualitzada al web dels premis.

Els Premis Blocs Catalunya comença el període d’inscripcions

L’organització STIC.CAT posa en funcionament el web www.premisbloc.cat

Ha començat el període d’inscripcions per a la primera edició dels Premis Blocs Catalunya, una iniciativa pionera impulsada per l’organització STIC.CAT. El termini de presentació de candidatures acabarà el 15 de setembre.

A més, STIC.CAT ha obert el web www.premisbloc.cat en el qual pot fer-se les inscripcions seguint la normativa de les bases. D’aquestes, en destaquem que el Premis Blocs Catalunya 2008 són oberts a tothom que tingui un o més blocs en llengua catalana, independentment del lloc de residència física. Això sí, no s’acceptaran els blocs anònims.

Tot visitant el web hi trobareu els primers inscrits en alguna de les onze categories definides en els Premis Blocs Catalunya: Cinema, Literatura, Economia, Educació, Esports, Periodisme, Personals, Política, Gastronomia i TIC, mentre que l’onzè premi serà pel bloc de l'any.

Més enllà del lliurament dels guardons, l’organització STIC.CAT vol aprofitar les sinergies generades per difondre i per promocionar l’ús de les TIC en tots els àmbits de la societat. És per això que els Premis Blocs Catalunya són la punta de llança de tot un seguit d’activitats orientades a aquestes finalitats.

El lliurament dels Premis Blocs Catalunya 2008 tindrà lloc el divendres 10 d'octubre d’enguany, a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona.

No s'acabarà mai?

Què fan aquests joves enfilats en una grua de les obres de la Sagrada Família? Com hi han arribat?

Arribar-hi els va ser fàcil. Comenten que van entrar a la Sagrada Família amb el carnet d’estudiants i que en adreçar-se al sector d’obres, l’únic impediment que van trobar van ser els comentaris dels obrers que, entre altres coses, els deien que anessin en compte de no fer-se mal.

L’objectiu? Quedar-se a dalt de la grua fins dissabte que és quan hi ha unes de les principals manifestacions per reclamar que s’alliberi un jove terrassenc, en Francesc Argemí, Franki; empresonat fa deu dies després que el Tribunal Constitucional espanyol ha desestimat el recurs contra la sentència que el setembre de 2004 va condemnar-lo a dos anys i set mesos de presó per ultratge a la bandera (espanyola), desordres públics i atemptat contra l'autoritat, en una cercavila que va tenir lloc durant la festa major de Terrassa el 2002.

Us recomano que mireu el vídeo de Vilaweb, on trobareu la informació més detallada.

Amb aquesta notícia, amb aquestes imatges,... no podem fer res més que indignar-nos. L’olor de la primavera es barreja amb l’olor de ranci que encara queda en algunes obagues del nostre país. Encara hi ha “sots feréstecs”, amb personatges poc clars, amb idees ancorades segles enrere, que es mouen per camps teòricament “democràtics” on un munt de representants de la nostra societat prioritzen sortir a la foto, que defensar un ideal. On polítics que es diuen independentistes o que es diuen demòcrates, giren la cara i es guarden prou de moure un dit per defensar els drets de la ciutadania que representen.

Theodor Kittelsen, art de trolls

Coneixeu els dibuixos i les pintures de Theodor Kittelsen (1857-1914)?

Kittelsen és un artista que va néixer a la ciutat de Kragerø, a Noruega. És famós per les seves pintures inspirades en la natura i, especialment, per les il·lustracions de contes i llegendes d'encanteris, de fades i en què els trolls en són protagonistes de primera línia. Els trolls són monstres de la mitologia escandinava. Acostumen a ser bruts i lletjos i surten dels boscos per raptar nens petits i robar or. No obstant, hi ha contes infantils que els han aconseguit transformar en éssers simpàtics i entranyables.


L'estil de Kittelsen té un estil que el converteix en fàcilment identificable. Ha estat classificat com a neoromàntic.

Vegeu-ne alguns exemples i gaudiu de la seva peculiaritat. Els seus dibuixos no deixen indiferent.

Una perla negra

De tant en tant, encara es pot llegir en llibres antics, alguna de les perles de la repressió anticatalana.

En un llibre de text per a les escoles del Ministerio de Eucación Nacional, de l’any 1939 es llegeix:

¿Se habla en España otras lenguas más que la castellana?

Puede decirse que en España se habla sólo la lengua castellana, pues aparte de ésta tan sólo se habla vascuence que, como la lengua única, sólo se emplea en algunos caseríos vascos y quedó reducido a funciones de dialecto por su pobreza lingüística i filológica.
¿Cúales son los dialectos principales de España?

El catalán, el valenciano, el mallorquín y el gallego.

Solidaritat amiga

Si busquem la paraula “solidaritat” en el diccionari, trobarem la següent definició:

Relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment, que lliga els diversos membres d'una comunitat, col·lectivitat, en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d'uns interessos comuns.

En la nostra manera de ser, en el nostre caràcter, sempre hi ha uns col·lectius, uns temes que ens atenyen més que els altres, que inconscientment, o conscientment, provoquen que ens hi sentim més o menys implicats.
A voltes la solidaritat és de responsabilitat humana com donar suport, afavorir, ajudar les persones que no poden gaudir d’aliments o d’una bona alimentació, o d’una bona educació, per citar algun exemple.

D’altres és de vinculació amb un territori, a una comunitat, que sentim nostra perquè hi tenim les arrels, perquè hi hem viscut o la coneixem en detall, de manera que ens agrupem per defensar que no es destrueixi, que es preservi ja que ho considerem de vital importància.

I així en podríem anar citant, fins a arribar a la solidaritat més directa amb persones que sentim properes, amb qui compartim aficions, amistat, temps lliure, inquietuds o sentiments. Com en els altres camps, la solidaritat aquí té mil escenaris. Des de suport incondicional davant del repte d’una malaltia, a compartir un fet puntual i insignificant, però important per a la persona o persones que ens vincula i amb qui hi ha un vincle recíproc.

La solidaritat pot moure muntanyes, intentar canviar el funcionament i el pensament de la humanitat, però també apareix en actes tan petits com ser present un petit instant, encara que sigui per esbossar un somriure que infongui confiança.

IX

Ploro pels somnis que no deixen rastre
i pels mots que es resolen en silenci;
per totes les tendreses sense objecte
i les mans buides de les mans amigues.

Leveroni, Rosa, Epigrames i cançons, Barcelona, Gustau Gili, 1938.

les herbes avui i el cucut demà

Avui és Sant Pere Màrtir, inquisidor de l’Urgell que era invocat perquè afavorís els parts i perquè protegís les cases dels esperits malèfics

En el dia d’avui es guarnien les cases –portes i finestrons- i els camps amb rams beneïts perquè protegissin de llamps, de bruixes, de mals esperits i de visites de mala gent. La benedicció durava tot un any.

Els rams eren d’herbes aromàtiques com el romaní, la farigola, l’espígol i el fonoll. Per això, al voltant d’aquestes dates es celebraven i encara se celebren algunes fires d’herbes remeieres i aromàtiques, com la de Peratallada.

Part d’aquestes herbes aromàtiques, ja beneïdes, es cremaven en una pala que contenia carbó i es passejaven –mentre cremaven- per dins de la casa, per fumigar-les i allunyar mals esperits.

Aquest costum estès per Catalunya, es completava amb altres tradicions més puntuals, com la de Cardona on es beneïen bales de sal, elaborades pels saliners, que es disparaven contra els núvols que amenaçaven pedregada.

Deixem el dia d’avui i si ens fixem en demà, darrer dia del mes d’abril. La tradició el considera el dia límit perquè arribi el cucut. I que si no ha arribat en aquesta data, el món s’acabarà en un no res.

Si pel trenta d’abril

No sents el cucut cantar

Senyal que el món s’acabarà.

No obstant, podem dormir ben tranquils, perquè ahir vaig sentir el característic Cucuuuuuut! Per tant, si més no, pel que fa al cucut, tenim món un any més.

Diferents cares per a una mateixa lectura

Hi ha llibres que traspassen fronteres. Són llibres especials, amb un contingut ple de missatges. I, en el cas d'El Petit Príncep, amb grans dosis de delicadesa. Amb elements que ens encaminen cap a la reflexió, que ens incentiven el desig de ser cada dia una mica millors i de lluitar perquè aquest nostre món, aquest petit món que ens envolta, dins i fora del cor, sigui, a més de millor, especial.

El Petit Príncep és un d'aquests llibres i si en dubteu, fixeu-vos en les portades d'aquest llibre traduït a tantes i tantes llengües.
La primera portada és la de l'editorial Gallimard. És la portada del primer llibre, de l'original, en francès.

França - 1a edició

Catalunya

Egipte

Japó

Marroc

Sèrbia

Jordània

Dinamarca

Croàcia

Són portades diferents, però totes tenen un encant. Amb elements que permeten identificar el país on han estat publicades i també la llengua. De tota manera, us confesso que n'hi ha força d'aquestes portades, que seria incapaç de llegir-les.

La primera calor

Si ahir el dia va ser esplèndid per als qui volíem tafanejar en un munt de parades de llibres per comprar aquell llibre especial que ens picava l’ullet entre el munt de publicacions repetitives i massa sovint comercials. Un dia calorós i assolellat i una nit amb pluja fina.

Avui, a l'Empordà sembla que comenci l'estiu. L'aire té la calidesa dels primers dies d'estiu i en haver plogut ahir una mica el cel és d’un blau intens, profund i net, el mar somriu amb el guspireig dels raigs del sol, amb una somnolència pacífica que convida a gandulejar.

Comença a molestar la jaqueta i, a recés, fins i tot els jerseis que ja no són de llana. És la primera calor, la més agraïda, la que atrau cap a les primeres ombres, cap els camins frescos entre camps plens d’un verd creixent, i d’un or futur. Camps plens d’olor i d’atractius contrastos. Verds immensos amb pigues vermelles poc volgudes pels pagesos i inspiració de pintors i poetes, les roselles.

Avui a l’Empordà, els jardins fan olor de les glicines i de les primeres roses. En els jardins de les cases, en els llimoners, les flors d’olor fresca, però intensa, conviuen amb llimones turgents, plenes de suc i de vida. En els perers, cauen les flors que donaran pas, a finals de juny a les peres de Sant Joan i de flor de llimoner. Els albercoquers plens de fulla i flor dissimulen els que seran fruits dolços com la mel.

Davallarà la tarda amb mandra i, quan hàgim de començar a obrir llums i tancar persianes, encara ens quedarà el regust del dia que se’n va i desitjarem, que demà, quan ens llevem, tornem a descobrir un dia bonic com el d’avui.

Feliç dia de Sant Jordi

Avui és un dia especial per a Catalunya. Un dia que retem homenatge a la cultura i a l'amor, una cultura i un amor que poden ser tan limitats o tan amplis com cadascú de nosaltres volguem o sentim.

Avui és un dia que no hem, que no podem, oblidar l'amor a la nostra terra, a la nostra Catalunya. Un amor que ha estat mostrat i demostrat moltes vegades per moltes persones i que no podem deixar que caigui a l'oblit o que hagi estat endebades.

En el dia de Sant Jordi, deixeu-me donar-vos les gràcies per la vostra estima blocaire, per estimar una mica aquest bloc que us roba part del vostre preuat temps i permeteu-me que us obsequiï amb aquest vídeo i una rosa.

Aquest vídeo, impressionant, correspon a Pau Casals, una persona que va tenir Catalunya sempre al cor, que se'n va sentir orgullós i que en va difondre la cultura.

Rap a l'all cremat

Rap a l’all cremat

Ingredients:

Rodelles de rap, alls, julivert,