dissabte, 31 de maig del 2008

Arriba el juny... amb refranys, tradicions...


Com a tots els mesos i èpoques de l’any, també hi ha refranys que fan referència al juny. Molts es fixen en la climatologia...


Al juny, pluja de lluny en lluny

Aigües de juny, mals solen dur

Si pel juny plou, poca fruita pel juliol

Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny

Al juny la pluja és lluny, i si plou, cada gota és com el puny

Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca

Juny benigne i humit, de carreroles el prat n'és farcit


Juny fred mata l’esplet

Maig ventós i juny calent, fan bon vi i millor forment

El juny formós és abundós

Bon temps pel juny, estiu segur.

Al Juny, l'estiu no és lluny.

Juny brillant, any abundant.

Bon sol pel primer de juny, any de llegum.

D'altres en la sega, l'activitat principal del camp en aquests mes, si més no, anys enrere.

El juny, la falç al puny

Va dir el juny al segador; ja dormiràs per Nadal, però ara no.

Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l’era.




Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat.

Juny plujós, garbé polsós.

Diu el blat: amb un gra o dos, pel juny sóc per vós.

El blat, primerenc o tardà, pel juny s’ha de segar.


I a més:

Del juny enllà, el sol comença a baixar

Del juny enllà, el dia es comença a escurçar.

Fins el deu de juny, no et llevis la roba ni et descordis el puny.

De tard o de lluny, Corpus al juny

El mes de juny, cada mosca com el puny.

Les cireres, d'una a una pel maig, i pel juny a grapats.



Diuen que, quan s'apropa el juny, les guatlles volten pels camps i van cridant:
blat granat, blat granat, blat granat.

I quan entrat el mes de juny es segat canvien el cant i diuen:
blat segat, blat segat, blat segat.

I que en batre’l: blat batut, blat batut, blat batut.


En aquest mes també és quan es fabricaven els nununs, instruments fets amb les tiges de blat.Els feien un tall en un extrem i aquest provocava que quan els infants bufaven la tija, aquesta produís un so dolç i alhora monòton. Els infants més traçuts n’agafaven i en bufaven dues o tres alhora i aconseguien produir variacions dels sons.


dijous, 29 de maig del 2008

Ballade Sappho


Ballade Sappho és un poema que em va apassionar en els primers anys d'estudiant a la universitat. La sonoritat, la rima, el ritme, el joc de paraules, del poema de Verlaine van fer que l'idealitzés. Anys després, l'he recordat i l'he volgut compartir amb vosaltres.

Ma douce main de maîtresse et d’amant

Passe et rit sur ta chère chair en fête,

Rit et jouit de ton jouissement.

Pour la servir tu sais bien qu’elle est faite,

Et ton beau corps faut que je le dévête

Pour l’enivrer sans fin d’un art nouveau

Toujours dans la caresse toujours prête.

Je suis pareil à la grande Sappho.



Laisse ma tête errant et s’abimant

A l’aventure, un peu farouche, en quête

D’ombre et d’odeur et d’un travail charmant

Vers les saveurs de ta gloire secrète.

Laisse rôder l’âme de ton poète

Partout par là, champ ou bois, mont ou vau,

Comme tu veux et si je le souhaite.

Je suis pareil à la grande Sappho.



Je presse alors tout ton corps goulûment,

Totute ta chair contre mon corps d’athlète

Qui se bande et s’mollit par moment,

Heureux du triomphe et de la défaite

En ce conflit du coeur et de la tête.

Pour la stèrile étreinte où le cerveau

Vient faire enfin la nature complète

Le suis pareil à la grande Sappho.



Prince ou princesse, honnête ou malhonnête,

Qui qu’en grogne et quel que soit son niveau,

Trop su poète ou divin proxénète,

Je suis pareil à la grande Sappho.


Paul Marie Verlaine,

Metz, 1844-1896


dimecres, 28 de maig del 2008

D'Educació


Llegeixo la revista “Barcelona Educació”, del mes d’abril. Hi ha, entre molts altres, dos escrits interessants.

El primer, és un article breu de Claudi Fuster, a l’apartat La columna, que comença amb la següent sentència: “Sóc dolent perquè sóc desgraciat” (Frankenstein).


I reflexiona:

“Aquesta frase de Frankenstein hagués pogut ser dita per molts dels alumnes d’ESO d’aquests que en diem, eufemísticament, disruptius. És a dir, d’aquells alumnes que amb el mal comportament de baixa intensitat, al principi, acaben sent víctimes de la maquinària inexorable dels reglaments de règim intern dels centres. (...)”

“Com és possible que un professor no sàpiga, de vegades, ni el nom dels seus alumnes? Com ho viuen aquests? Doncs que no importen gens a ningú en un moment crític de la construcció de la personalitat, l’adolescència (...)”



L’altre escrit és una entrevista d’Oriol Guiu al sociòleg i filòsof francès, d’origen polonès, Gilles Lipovetsky que sentencia: “Abans el problema era la ignorància, ara és la superabundància”.

L’entrevista és molt interessant, però no la puc transcriure tota. Deixeu-me, no obstant, incloure’n petits fragments.

“Crec que hem portat massa lluny la idea que tot ha de ser creatiu. S’ha de ser creatiu, però no pas al començament. La creació ve després; primer cal aprendre. Si tu vols tocar una sonata de Schubert, primer has d’aprendre les notes i a tocar el piano”.



“Recordo que ens ensenyaven una sèrie de coses que seria estúpid ensenyar avui, perquè hi ha molts detalls que no són útils per a la intel·ligència. Ens havíem d’aprendre tots els noms de les catedrals, petits detalls que no tenien cap interès, però això no vol dir que avui no s’hagi d’aprendre res, sinó que avui s’han d’aprendre moltes coses.”



“Hem de criar els fills i filles perquè tota la vida no estigui centrada en les marques (de moda) I per fer-ho, cal donar passions, cal ajudar a estructurar els joves perquè sentin gust per altres coses que no estiguin només relacionades amb el consum.”





dimarts, 27 de maig del 2008

Potser hauria de comptar fins a deu...


Aquest és un dels escrits que potser hauria de comptar a deu, abans d’escriure’l, a vint abans de publicar-lo, a zero abans d’eliminar-lo, però com que sóc de lletres, els números em fan mandra i no comptaré, per tant, deixeu desfogar-me.

Qui és la víctima: el programa de ràdio que emet habitualment Catalunya Ràdio a les tardes On vols anar a parar? No vull parlar de les persones que li donen vida a antena. L’únic que els puc retreure és que, com a oient, m’eduquen en un mal català. En aquesta moda de fer servir “el català que ara es parla”, no només aquest, sinó també en algun altre programa, prioritzen la modernitat, la espontaneïtat, a un model correcte de llengua catalana, no arcaic, però sí correcte. No conscients que no són una ràdio comercial, sinó la ràdio “de Catalunya” ens obsequien amb infinitat de barbarismes que ens ajuden a empitjorar cada dia més la nostra ja prou castigada llengua. Però tret d’això, no els encolomo cap altra culpa.


A qui donar-la? No tinc noms. El que sí puc dir és que o em faig gran (que també) i el programa només és destinat a un tipus de persones joves o no és de la qualitat que ens mereixem els qui estem acostumats a escoltar programes amb contingut com Catalunya Matí, L’ofici de viure o Mapamundi, per posar algun exemple. No puc entendre que per tenir audiència s’hagi de riure, per exemple, avui, d’un noi que va pels carrers d’una població fent quiquiriquí, o d’un altre, que aquest sí que conec- em haver-lo vist durant anys, que va pels carrers d’una ciutat amb un telèfon sota del braç i que la gràcia és que –segons algú- li diuen l’inventor del telèfon. El primer no ho sé, però el segon és un bon noi que no té prou habilitats per viure amb normalitat.




Convertir aquesta persona o aquestes persones en riota d’un programa de Catalunya Ràdio a la tarda, ho trobo pobre de contingut i mancat totalment d’ètica.
Em pregunto si parlar malament, fer enquestes amb preguntes absurdes i utilitzar temes de riure fàcil, però d’ètica discutible, són l’única manera d’atraure oients joves a les tardes.

Potser els qui esteu llegint aquest escrit no esteu d’acord amb mi i penseu que exagero. Segurament sereu més d’un i més de dos que direu que us agrada, sinó no entendria que fos a antena durant tant de temps. A mi no, no m’agrada i m’indigna haver de canviar d’emissora cada tarda que he d’agafar el cotxe.




diumenge, 25 de maig del 2008

Menuda, de Joan Manel Serrat

Coneixeu la cançó Menuda, de Joan Manel Serrat? Us heu fixat en la lletra, en la dolçor, en els sentiments que transmet? Escoltar-la és com obrir una capsa de música que ens convida a viatjar dins un conte.

Pensa en mi, menuda, pensa en mi

quan les bruixes t'esgarrapin de matí.

No et faré més tebi el fred

ni més dolç el cafè amb llet

però pensa en mi,

menuda,

pensa en mi.


Pensa en mi quan no t'arribi el sou

o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.

I porta'm

brodat a la teva brusa

o pintat en el teu somriure vermell.

Gronxa'm

de les teves arracades.

Volta'm amb els teus anells

i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.

Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,

menuda, entre goig i pena

abraçat contra el poema

que llegeixes d'amagat.


Badallarà mandrosa la ciutat

quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx

i t'espolsis els ocells

que fan niu dels teus cabells;

et diu al cor

que l'ocell engabiat, mor.



Ells em duen a les plomes somnis i batecs

quan colpegen els meus vidres els seus becs

i em conten

la història blanca i menuda

que entre quatre parets es marceix.


Piulen

que es mor la primavera

quan no pot anar a passeig.

Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.

Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,

menuda, i encén la cara.



Pensa que tenim encara

el camí dels teus ocells

per a volar-lo tu i jo amb ells.


Rellegint la lletra, he recordat la Sílvia, la Sílvia Pérez, alumna meva fa uns anys, i que canta aquesta cançó enel repertori d’Immigrasons. Escolteu-la.





divendres, 23 de maig del 2008

Poesia de colors

Joc de colors, de formes, de poemes sovint infantils, en un garbuix d'estils, tot i res... per acompanyar aquest cap de setmana que comença ben aviat i que ens ha d'acompanyar amb estones de sol, estones de pluja, combinacions perfectes perquè puguem gaudir de la bellesa i la màgia dels arcs de sant martí.


Vistes al mar

El cel ben serè,
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre els pins me'l miro...
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
em fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.
Joan Maragall

Geometria II
Si ordeneu bé deu triangles,
aviat ho tindreu entès:
sobre la pàgina blanca
us hi sortirà un xinès.
Joana Raspall


Botons

Dins del calaix de costura,
(procurant no fer cap nosa)
la mare guarda uns tresors
dins d'una capseta closa.
Els tresors són fets de nacre,
de tons suaus o virolats,
prenen forma arrodonida
i amb dos o quatre forats.
He agafat la capseta
i he escampat els tresors.
La taula ha quedat clapada
d'estrelles de tots colors.
Lola Casas


Cançó del bosc

Una pinya cau
els pinyons s'escampen
teixeixes el cant
dessota el cel blau
ha aixecat el vol
decidit la garsa
entre els branquillons
es pentina el sol
Ràfols-Casamada, Albert


M'estim la nit

Demà no tinc feina
i tal vegada em desperti tard.
M'estim la nit,
perquè sé que tothom dorm
i que el carrer baixa buit de silenci.
M'estim la nit,
perquè de dia no es veuen les estrelles
ni se sent el soroll dels camions del fems.
M'estim la nit,
perquè la nit és somni,
i el somni és...
és un llac d'aigües cristal·lines
on els cignes marxen cap al sol
i els xiprers siulen tranquils
vora una tomba oblidada.
M'estim la nit,
perquè la nit pot ser dia

Andreu Vidal

PRIMAVERA

Aquest matí, d'amagat,ha arribat la primavera. La duia penjada al bec, tot xisclant, una oreneta.
L'oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d'ala lleugera ha segat un raig de sol i ha florit tota la terra.
Núria Albó


Cues d'estels
Cues d'estels
que baixen fent uns tels
que creixen com els pèls
que naixen com arrels
part del nostre cos.
Així com flors.
Cues d'estels.
S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor



Mosquits

La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.
Joan Oliver

AIGÜES DE LA PRIMAVERA

Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.

Josep Carner



Cromatografia

Quan les nostres idees, i les nostres vides,
eren polímers del nostre temps.
Quan en la paraula Amor hi havia tot el desig
i tenia fluorescència la nostra mirada.
Quin dissolvent va caure fet de silenci,
d'interrogants sense resposta,
que ha fet cromatografia de nosaltres?
Ara som dues molècules separades en el paper,
com taques de tinta de diferent color
que han sortit de l'amor
arrossegades per un dissolvent
que el dilueix fins a l'oblit.
Assumpció Forcada



dimecres, 21 de maig del 2008

De qui és l'aigua?


En els dies que ens va faltar més l'aigua, una de les preguntes que es feia molta gent era: de qui era (és) l'aigua, si tenia propietari. En aquest document que adjunto, trobareu la resposta que es corresponia a l'any 1942. El rebut ho insinua a la cara del davant:



i ho deixa ben clar a les condicions de la part del darrere del rebut:

Condicions sota les quals els molt il·lustres sernyors hereus de Na Maria de Sentmenat Patiño, es comprometen a facilitar l’aigua per a regar terres

1.- Que el regadiu s’entendrà dividit en regadiu de camps i d’horts i comprendrà des de l’1 de maig al 31 d’octubre i un segon que es divideix en temporada d’estiu, des de l’1 de juny a 30 de setembre i en temporada d’hivern des de l’1 d’octubre al 31 de maig.

2.- Que cada regant haurà de tenir construïdes el dia 1 de maig d’aquest any, dues comportes per agafar i conduir l’aigua a les sèquies, amb una clau que tindrà el guarda que dóna l’aigua, d’acord al model que li faciliti l’Adminsitració del regadiu: és totalment prohibit fer forats a la sèquia principal i a les derivacions.

3.- Que les sèquies per on passarà l’aigua, hauran d’estar, en data d’1 de maig, netes i s’haurà de mantenir aquesta netedat mentre duri l’època de regar.

4.- Per tal que hi hagi ordre en el regadiu, els guardes i dependents dels Srs. Propietaris de les Aigües, avisaran del dia, hora i temps que es podrà disposar de l’aigua. Els administradors de l’aigua es reserven el dret d’introduir canvis.


5.- Els regants no podran prohibir mai, mentre duri l’època de regar, l’entrada a les terres dels Srs de l’Aigua i dels seus dependents, per comprovar si es compleixen aquestes condicions, inspeccionar l’estat de les comportes i comprovar l’extensió que es rega.

6.- Que s’obliga a pagar als Srs. propietaris de les aigües, en bones monedes d’or o de plata, per valor de ... pessetes per vessana de camp i .... pessetes per vessana d’horta.

7.- Que si per alguna causa no circulés prou aigua per regar, no hi haurà cap dret a demanar rebaixa del preu estipulat, però si en el termini d’un mes, faltés aigua, es rebaixaria en proporció al temps que l'aigua falti.

8.- Que els regants hauran de donar pas a l’aigua que ha de servir per a altres regants (...)

9.- (...)


dimarts, 20 de maig del 2008

El Parlament Europeu: en llengua catalana


Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i essent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.

El web http://www.directe.cat d'avui, 20 de maig, ens informa que

"El web Europarl, la pàgina no oficial del Parlament Europeu que en recull i tradueix la informació en català, continua online tot i la demanda formulada fa unes setmanes per representant de l'Eurocambra a Barcelona, Maite Calvo.

L'autor del web, el lleidatà Miquel Català, assegura que la mantindrà funcionant fins que el citin o li reclamin l’accés al web, i només la desconnectarà si li arriba un requeriment judicial.

Un mes després de l'advertència, Europarl continua funcionant com un mirall del web del Parlament Europeu però en català. La web vol ser una protesta contra la marginació del català a la UE i alhora treballa per aconseguir una normalització -que la informació de l'Eurocambra sigui en català pels 11 milions de catalanoparlants- que oficialment encara no és possible.



Europarl ja ha superat les 7.500 visites i per la xarxa circulen correus de suport, així com una campanya iniciada a través del Facebook.

Cal recordar que el web de Català ha rebut també el suport dels eurodiputats catalans Ignasi Guardans (CiU), Raül Romeva (ICV) i Maria Badia (PSC), així com un important ressó mediàtic."

Us recomano que hi accediu, hi navegueu i gaudiu del plaer -qui sap per quant temps- de poder llegir en llengua catalana la informació del Parlament europeu. Rumors diuen que el web no s'ha fet clausurar encara, degut al sorprenent allau de visites que rep diàriament. No sé si és cert, però encara que fos amb aquest objectiu, valdria la pena entrar-hi.


dilluns, 19 de maig del 2008

De premi... a premi...



En Ruskis m'ha obsequiat amb el premi Dardo 2008. Sempre fa il·lusió rebre regals i premis i més si són dolços com aquest: en Ruskis, tal com explica en un comentari del meu bloc, és pastisser. Un pastisser amb un bloc sensible i sovint amb una música molt bonica. Gràcies. Repartir el premi, en canvi, és tan difícil, com injust, perquè el donaria a tots els blocs que visito habitualment.
Però som-hi:

La torre d'Ivori: el bloc més nou que llegeixo i que us recomano per la bellesa dels textos i de les imatges.

Al caliu dels mots: per la magnificència fotogràfica i sensibiilitat literària.

Entre somnis i realitats: per les reflexions, imatges, música plenes de sensibilitat.

Lo blóg deu Joan: perquè sempre m'enriqueix llegir-lo.

Pocamandra: una finestra a l'Onyar que delita i sorprèn.


“El I Lliurament de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de prestigi reconegut en el món de la literatura. Amb aquest premi es reconeixen els valors que cada blocaire mostra cada dia en l'esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.; que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, el qual és i roman innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.


I un altre premi...



m'ha concedit el premi "Brillante WEBLOG" . Us recomano que visiteu el seu bloc. Enganxa pel dinamisme, per la vitalitat que desprèn i segur, segur que us fa somriure. Eli, encara que amb retard, moltes gràcies!!!
Ara em toca a mi donar cinc premis "Brillante weblog":


La seguretat en el nostre entorn: el bloc d'en Josep Lluís, un gínjol brillant de la seguretat i que li agrada compartir coneixements i passions amb nosaltres.

Llum de dona: el bloc de la Joana, brilla pel dinamisme, alegria i passió.

Escarlata: el bloc de la Montse, un brillant que ens ha enlluernat a molts i que fa temps que segueixo.

RdY: el bloc d'en Rafael, que brilla pel contingut i interès dels seus textos.

Que diu que què?: el bloc d'en Dani, amb el seu Diu que... brilla tant que enganxa.


I.... a tots, a totes, que brilleu a la catosfera... de fet, els premis sóns per a tu, i per a tu...
sí, sí, per a tu també, no despistis!! Un petó, blocaires!