dimecres, 30 d’abril del 2008

Solidaritat amiga


Si busquem la paraula “solidaritat” en el diccionari, trobarem la següent definició:

Relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment, que lliga els diversos membres d'una comunitat, col·lectivitat, en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d'uns interessos comuns.

En la nostra manera de ser, en el nostre caràcter, sempre hi ha uns col·lectius, uns temes que ens atenyen més que els altres, que inconscientment, o conscientment, provoquen que ens hi sentim més o menys implicats.
A voltes la solidaritat és de responsabilitat humana com donar suport, afavorir, ajudar les persones que no poden gaudir d’aliments o d’una bona alimentació, o d’una bona educació, per citar algun exemple.



D’altres és de vinculació amb un territori, a una comunitat, que sentim nostra perquè hi tenim les arrels, perquè hi hem viscut o la coneixem en detall, de manera que ens agrupem per defensar que no es destrueixi, que es preservi ja que ho considerem de vital importància.

I així en podríem anar citant, fins a arribar a la solidaritat més directa amb persones que sentim properes, amb qui compartim aficions, amistat, temps lliure, inquietuds o sentiments. Com en els altres camps, la solidaritat aquí té mil escenaris. Des de suport incondicional davant del repte d’una malaltia, a compartir un fet puntual i insignificant, però important per a la persona o persones que ens vincula i amb qui hi ha un vincle recíproc.



La solidaritat pot moure muntanyes, intentar canviar el funcionament i el pensament de la humanitat, però també apareix en actes tan petits com ser present un petit instant, encara que sigui per esbossar un somriure que infongui confiança.

IX

Ploro pels somnis que no deixen rastre
i pels mots que es resolen en silenci;
per totes les tendreses sense objecte
i les mans buides de les mans amigues.

Leveroni, Rosa, Epigrames i cançons, Barcelona, Gustau Gili, 1938.


dimarts, 29 d’abril del 2008

les herbes avui i el cucut demà


Avui és Sant Pere Màrtir, inquisidor de l’Urgell que era invocat perquè afavorís els parts i perquè protegís les cases dels esperits malèfics

En el dia d’avui es guarnien les cases –portes i finestrons- i els camps amb rams beneïts perquè protegissin de llamps, de bruixes, de mals esperits i de visites de mala gent. La benedicció durava tot un any.

Els rams eren d’herbes aromàtiques com el romaní, la farigola, l’espígol i el fonoll. Per això, al voltant d’aquestes dates es celebraven i encara se celebren algunes fires d’herbes remeieres i aromàtiques, com la de Peratallada.

Part d’aquestes herbes aromàtiques, ja beneïdes, es cremaven en una pala que contenia carbó i es passejaven –mentre cremaven- per dins de la casa, per fumigar-les i allunyar mals esperits.

Aquest costum estès per Catalunya, es completava amb altres tradicions més puntuals, com la de Cardona on es beneïen bales de sal, elaborades pels saliners, que es disparaven contra els núvols que amenaçaven pedregada.

Deixem el dia d’avui i si ens fixem en demà, darrer dia del mes d’abril. La tradició el considera el dia límit perquè arribi el cucut. I que si no ha arribat en aquesta data, el món s’acabarà en un no res.

Si pel trenta d’abril

No sents el cucut cantar

Senyal que el món s’acabarà.


No obstant, podem dormir ben tranquils, perquè ahir vaig sentir el característic Cucuuuuuut! Per tant, si més no, pel que fa al cucut, tenim món un any més.

diumenge, 27 d’abril del 2008

Diferents cares per a una mateixa lectura


Hi ha llibres que traspassen fronteres. Són llibres especials, amb un contingut ple de missatges. I, en el cas d'El Petit Príncep, amb grans dosis de delicadesa. Amb elements que ens encaminen cap a la reflexió, que ens incentiven el desig de ser cada dia una mica millors i de lluitar perquè aquest nostre món, aquest petit món que ens envolta, dins i fora del cor, sigui, a més de millor, especial.

El Petit Príncep és un d'aquests llibres i si en dubteu, fixeu-vos en les portades d'aquest llibre traduït a tantes i tantes llengües.
La primera portada és la de l'editorial Gallimard. És la portada del primer llibre, de l'original, en francès.



França - 1a edició

Catalunya


Egipte



Japó


Marroc


Sèrbia


Jordània


Dinamarca


Croàcia

Són portades diferents, però totes tenen un encant. Amb elements que permeten identificar el país on han estat publicades i també la llengua. De tota manera, us confesso que n'hi ha força d'aquestes portades, que seria incapaç de llegir-les.

dijous, 24 d’abril del 2008

La primera calor


Si ahir el dia va ser esplèndid per als qui volíem tafanejar en un munt de parades de llibres per comprar aquell llibre especial que ens picava l’ullet entre el munt de publicacions repetitives i massa sovint comercials. Un dia calorós i assolellat i una nit amb pluja fina.

Avui, a l'Empordà sembla que comenci l'estiu. L'aire té la calidesa dels primers dies d'estiu i en haver plogut ahir una mica el cel és d’un blau intens, profund i net, el mar somriu amb el guspireig dels raigs del sol, amb una somnolència pacífica que convida a gandulejar.



Comença a molestar la jaqueta i, a recés, fins i tot els jerseis que ja no són de llana. És la primera calor, la més agraïda, la que atrau cap a les primeres ombres, cap els camins frescos entre camps plens d’un verd creixent, i d’un or futur. Camps plens d’olor i d’atractius contrastos. Verds immensos amb pigues vermelles poc volgudes pels pagesos i inspiració de pintors i poetes, les roselles.



Avui a l’Empordà, els jardins fan olor de les glicines i de les primeres roses. En els jardins de les cases, en els llimoners, les flors d’olor fresca, però intensa, conviuen amb llimones turgents, plenes de suc i de vida. En els perers, cauen les flors que donaran pas, a finals de juny a les peres de Sant Joan i de flor de llimoner. Els albercoquers plens de fulla i flor dissimulen els que seran fruits dolços com la mel.



Davallarà la tarda amb mandra i, quan hàgim de començar a obrir llums i tancar persianes, encara ens quedarà el regust del dia que se’n va i desitjarem, que demà, quan ens llevem, tornem a descobrir un dia bonic com el d’avui.


dimarts, 22 d’abril del 2008

Feliç dia de Sant Jordi


Avui és un dia especial per a Catalunya. Un dia que retem homenatge a la cultura i a l'amor, una cultura i un amor que poden ser tan limitats o tan amplis com cadascú de nosaltres volguem o sentim.



Avui és un dia que no hem, que no podem, oblidar l'amor a la nostra terra, a la nostra Catalunya. Un amor que ha estat mostrat i demostrat moltes vegades per moltes persones i que no podem deixar que caigui a l'oblit o que hagi estat endebades.

En el dia de Sant Jordi, deixeu-me donar-vos les gràcies per la vostra estima blocaire, per estimar una mica aquest bloc que us roba part del vostre preuat temps i permeteu-me que us obsequiï amb aquest vídeo i una rosa.

Aquest vídeo, impressionant, correspon a Pau Casals, una persona que va tenir Catalunya sempre al cor, que se'n va sentir orgullós i que en va difondre la cultura.










dilluns, 21 d’abril del 2008

Rap a l'all cremat


Rap a l’all cremat

Ingredients:

Rodelles de rap, alls, julivert, cirereta o bitxo, tomates, fumet, oli d’oliva, aigua i sal

Tallarem el rap a rodelles. Agafarem una cassola de terrissa i cobrirem el fons amb un xic d’oli d’oliva.
Salarem, enfarinarem i fregirem els talls de raps fins que quedin una mica rossos.

Els traurem de la cassola i els servarem per incorporar-los-hi més endavant.



A l’oli, hi afegirem una quantitat generosa d’alls tallats a làmines -no massa fines. Deixarem que s’enrosseixin, però vigilarem que no quedin massa torrats perquè sinó donarien un gust amargant al plat. Quan siguin força rossos hi afegirem el julivert i un tall de cirereta. Quan els alls siguin al punt, els traurem juntament amb el julivert i la cirereta i ho posarem en un morter.

Afegirem una mica de tomata a la cassola i remenarem. Mentre cou, farem una picada amb els productes que hem desat al morter.
Tirarem fumet a la cassola i deixarem que cogui una estona i que el contingut es redueixi pràcticament a la meitat. Aleshores, hi afegirem la picada i al cap de dos minuts el rap. Remenarem bé perquè quedi ben lligat i rectificarem de sal, si cal. Deixarem que cogui un o dos minuts més i ja és a punt de menjar.

Això si és que no hi voleu donar un toc i afegir-hi una mica d’allioli.



Petits trucs per a tenir més èxit són: que el peix sigui fresc, que el fumet sigui fet amb peix variat i si és possible, que a la picada, s’hi afegeixi un fetge de rap.

Aquesta recepta és un joc de contrastos que lliguen la fortor de l’all i el gust refinat i neutre del rap. Una delícia, fàcil de preparar, amb poc greix i poques espines.

Bon profit!


dissabte, 19 d’abril del 2008

Vestits per a què?


Què fan militars xinesos amb vestits de monjo budista a les mans?...
No fa bona impressió.


dijous, 17 d’abril del 2008

Permeteu la llicència...


Quan estiguis cansat i avorrit de la teva feina, quan tinguis un mal dia i no trobis cap raó per continuar treballant al lloc de sempre.
Quan estiguis a punt d’agafar una depressió i pensis que a l’empresa on treballes no funciona res de res.

Atura’t a la primera farmàcia que vegis. Compra un termòmetre rectal “Johnson and Johnson” –ha d’ésser d’aquesta marca! Obre’l i llegeix-ne les instruccions.

Llegiràs la següent frase:

“Cada termòmetre rectal Johnson and Johnson ha estat provat personalment a la nostra fàbrica”.

Quan l'acabis de llegir, tanca els ulls i repeteix, en veu alta, 5 vegades seguides:

“Estic content de no treballar al departament de qualitat de Johnson and Johnson”!

I ara... somriu i..., torna a la feina...!

dimecres, 16 d’abril del 2008

Veus en blanc i negre

Hi ha peces, hi ha cançons, que per molt que passin els anys, mantenen la seva presència incomparable en la història de la música i que esdevenen un clàssic. Recordeu la Judy Garland? I la Nina Simone? Encara que siguin en blanc i negre, escolteu-les i segur que us seran familiars.





Somewhere Over The Rainbow - Judy Garland





My baby just cares for me - Nina Simone


dilluns, 14 d’abril del 2008

Era pel març de 1936...

Notícies extretes del diari La Humanitat de 19 de març de 1936

La campanya electoral de Hitler

Koenisberg,19.- En el discurs electoral que ha pronunciat aquesta nit el senyor Hitler, ha tractat especialment de la qüestió interior i ha posat de relleu el caràcter democràtic del Govern.

En referir-se al Pacte franco-soviètic afirmà que constitueix un perill per a Europa i que davant la pertorbació que per a l’equilibri europeu representa, ha cregut necessari que Alemanya es trobés en disposició de fer front a qualsevol eventualitat.

Ha insistit que en diverses ocasions ha oferit amistat a França, però que el resultat ha estat l’elaboració d’aquest Tractat i afirma que cap potència podrà fer retrocedir-lo del pas que ha donat, del qual és responsable davant l’únic jutge que reconeix que és el poble alemany.

He tingut –diu- que prendre decisions històriques: les més greus que pot prendre un mortal. Poble alemany, jo et demano que m’ajudis perquè tu m’has de fer fort. (Grans aplaudiments). Crec que els altres pobles comprendran, a la fi, que un poble animat de tal confiança no pot ésser tractat com hem estat durant els últims 15 anys.


I mentre Hitler feia de les seves... La humanitat informa que a Espanya...


Han estat processats els dirigents del feixisme

Madrid,18.- A les tres de la matinada, el director general de Seguretat ha facilitat als informadors la següent determinació, que li havia tramès el jutge:

En el sumario que instruyo por asociación ilícita, en virtud del oficio del comisario general de Investigación Social por el que se ponía a disposición de este juzgado a don Heliodoro F. Canepa, don José Antonio Primo de Rivera, don Augusto Barrado Herrero, don Rafael Sánchez Mazas, don Julio Ruiz de Alda, don Raimundo Fernández Cuesta, don David Jato Miranda y don Eduardo Ródenas Llusià, elementos dirigentes de Falange Española de las JONS entre otros, y en el que participaba diferentes extremos acompañando antecedentes por si a la vista de los mismos pudiera declararse la licitud de la mencionada asociación, he acordado, dirigir a VE la presente, participándole que por auto dictado en el día de hoy en el mencionado sumario se ha acordado el procesamiento y prisión de los señores expresados en su oficio como elementos dirigentes de dicha asociación, habiéndose acordado también lo siguiente:

Se decreta asimismo la suspensión de las funciones propias de la asociación Falange Española y de las JONS.

Comuníquese esta suspensión al excelentísimo señor director general a su efecto.

Ruego VE se digne acusarme recibo de la presente.

Madrid, 17 de marzo de 1936 – Ursicino Gómez Carbajo.


Oficines temptadores

Aquestes són les oficines de Google a Zúrich (Suïssa). A primer cop d'ull, són increïbles, luxoses, el somni de moltes persones treballadores, no obstant em pregunto si unes oficines amb una divertida recepció,...

Recepció

amb un tobogan per anar del primer pis a la planta baixa - alternativa a l'ascensor


un self-service amb menjar a tota hora i per a tots els gustos


amb un gimnàs preparat per a rebaixar els quilos que s'acumulen ,


amb zones de relax, amb poca llum i tranquil·litat


amb espais de reunió petits, però aïllats


amb zones de treball lliure, per a projectes propis,...

em pregunto si no són un parany, si no són sinònim de moltes hores de treball seguides i a un ritme trepidant. Tot i així, segur que algun d'aquests espais l'incorporaríem en el nostre lloc de treballa. Quin? Potser la zona de massatges? El macroaquari amb banyera de relax...? És difícil escollir-ne només un.

dissabte, 12 d’abril del 2008

Confessions íntimes...

Què ho fa? Què fa que, de sobte, un home com jo estimi la vida en cada visió, plori a cada gest, es fongui en una mirada? Com pot trontollar una muntanya, aclarir-se la nit, pujar un riu contracorrent? Què commou els reis i els soldats, fins a enfonsar imperis i esguerrar victòries? I quina força et pot fer oblidar el món sencer, i oblidar-te tu mateix, al punt del sacrifici, per adorar una altra persona? I encara et diria més: com pot això, que no entens ni has elegit, com pot allargar-se tots i cadascun dels dies de la teva vida, fins al mateix llindar de la mort, i ser més fot, més gran, més noble i dolorós que mai? Com s’entén tanta joia, i tanta, tanta...? Com t’ho podria dir? I a cada hora, sense excepció?

No s’entén, t’ho asseguro. Jo he procurat explicar-m'ho des de fa molt de temps, i segurament puc dir-me vell perquè ara ja sé que l’amor no es comprèn. Es viu o no es viu, en una loteria tan injusta com és el món dels mortals. A mi m’ha tocat viure-ho, i et puc dir una cosa: pocs n’hi ha hagut, d’afortunats com jo. T’ho dic ben francament. Jo em vaig enamorar i vaig mudar el semblant. Per sempre. Fins avui. I això em fa diferent.

L'avi. Confessions íntimes de Francesc Macià, Alfred Bosch. Editorial Columna. pag. 37





divendres, 11 d’abril del 2008

Premi Dardo 2008


El I Lliurament de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de prestigi reconegut en el món de la literatura. Amb aquest premi es reconeixen els valors que cada blocaire mostra cada dia en l'esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.; que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, el qual és i roman innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

Fa uns mesos vaig rebre dos premis en pocs dies de diferència. Em pensava que ja havia arribat al límit del premiable. Però aquest matí he tingut la sorpresa de tornar a rebre un premi, el Dardo 2008.

Sembla que és un premi literari, per essència em sembla fantàstic. Seria bo que fos en llengua catalana, però... potser hauríem de ser nosaltres, no?, qui l'hauríem de crear?
Josep Lluís, moltes gràcies per premiar el meu bloc.

I ara seguint les normes del joc, deixeu-me que nomini cinc blocs als quals ofereixo aquest premi.
I no us enfadeu la resta, que teniu uns blocs fantàstics i us estimo i visito igual:

Malerudeveure't: un incentiu literari
Valentí Torra: el rigor de la lectura
M'exalta el nou i m'enamora el vell: la passió literària
Laprí: un model per a molts
The Berlin Chronicles: un periodista que deixa bona petjada


I per a tu, per a tu i per a tu... i per a tots els qui teniu un bloc i els qui no en teniu, però que us robo una mica del vostre temps. Moltes gràcies!!

dimecres, 9 d’abril del 2008

12 hores de lectura

Ja fa cinc anys que Palafrugell celebra un Sant Jordi diferent. El 23 d’abril no és un dia dedicat només als llibres i a les roses, a la cultura i a l’amor, sinó també a l’enaltiment de la llengua catalana. Un manifest reivindicatiu i 12 hores de lectura d’un llibre de Josep Pla són la culminació de tot un seguit d’actes que converteixen Palafrugell en un referent cultural.


Xerrades com la que explica qui i què eren el MIL i Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista per mitjà del garrot vil, una audició de sardanes antigues que no es programen en ballades, el concert Coser i cantar a càrrec del grup Antònia Font i l’Orquestra de Girona, per citar algunes de les activitats que precedeixen l’activitat principal del dia de Sant Jordi, les 12 hores de lectura de Josep Pla. 12 hores de lectura continuada en què es llegeixen un dels llibres de l’escriptor palafrugellenc. Aquest any el llibre de lectura serà Aigua de Mar, d’una bellesa i art descriptius excepcionals. 12 hores en què persones voluntàries, que s’hauran apuntat a través del web o per telèfon i que són d’arreu de Catalunya s’adreçaran al faristol per llegir en veu alta un petit fragment representatiu de la nostra literatura catalana.


Un acte reivindicatiu i emblemàtic que rep el suport de la Generalitat de Catalunya i que cada any ha comptat amb representants dels diferents camps de la cultura, de la política i de la societat catalana que han volgut afegir-se a la iniciativa i a la nostra llengua. Us hi apunteu?


Deixeu-me persuadir-vos, una mica. Cliqueu AQUÍ i podreu gaudir d’àudios de textos de Josep Pla. Escolliu-ne un, descarragueu-lo, poseu-vos còmodes, tanqueu els ulls i gaudiu de les sensacions, de la sonsònia, la bonhomia que sentireu fluir dins vostre.

dimarts, 8 d’abril del 2008

llengua.org

Avui us vull parlar de llengua.org

És un portal de recursos informàtics gratuïts i d’eines per a crear un recull personalitzat d’enllaços en llengua catalana.

De recursos n'hi trobareu per comunicar-vos, com el Thunderbird, programa lliure de correu electrònic o el Gaim, recurs de missatgeria instantània o recursos per a creació o millora de pàgines web com el Webcalendari –en català- o la magnífica eina per a generar compartint continguts, el Moodle.

Les eines les trobareu classificades per seccions temàtiques. Per exemple, a l’apartat de llengua catalana hi trobareu des dels clàssics poemes, jocs i dites,... per al dia de Sant Jordi a un recull eròtic. I en altres seccions, eines d’arquitectura, d’animació 3D, agències de comunicacions, filosofia, dret, esports i la majoria de temes que us siguin atractius.

Aprofiteu alguns minuts que tingueu i feu-hi una ullada, us interessarà.