dimecres, 28 d’abril del 2010

Follant


Ep! Que no és el que sembla! O sí?

Llegiu, llegiu...aquest poema de títol Follant, que pertany al recull, aplech - que en deien-, titulat L'Aglenya, de l’empordanès Ramon Masifern de l’any 1892. I és que el raïm i el most poden tenir molt de poder!

Te’n recordes, vida mia?

Encara’m sembla que hi som!

!Quina gatzara que feyem

Bo y follant los picapolls!

Jo no he vist cosa més rica

Des que tinch ús de rahó;

De cada gra qu’espremíem

Rajava mitx vas de most.

De tant en tant, quina ullada

Que’m donavas de traydor,

Tot replegant la faldilla

Xiquet amunt del genoll!...

Axís la tasca seguíem

Haventhi algú de plantó;

Més... quan tots solets quedàvem

Ja mudaven les cansons.

Llavors, tu un gotim prenies

Y’m deyes: - Au, que som sols!

Passèm, passèm lo rosari;

Un grà tu, y un altre jo.

No tenintne prou encara,

Tombavem el samaló;

Y ¡vinguen xarrups i fora!

Fins qu’el cor ens deya prou!

Allò sí qu’era xarel·lo

D’aquell de Senyor Rector!

D’aquelles dolses xuclades

Encara’m llepo’ls llembrots.

No’t dich jo si he de llepàrmels,

Rossinyolet del meu cor...

Que avuy no fores pas mia

Sense’ls xarrups d’aquell most.




divendres, 23 d’abril del 2010

Per al dia de Sant Jordi

Per a totes les dones soles,

Per a tots els homes sols,

Per a totes les parelles

Siguin del color que siguin,

Siguin del sexe que siguin,

Per a totes les persones,

Grans, joves o petites,

que estimen

La vida, la natura,

el despertar de cada dia

la pell càlida i la rosada,

el despertar de l’albada,

el petó fresc de matinada.

A tu, que em llegeixes,

T’envio una abraçada.

Feliç Sant Jordi!





dimecres, 14 d’abril del 2010

Núria Esponellà






Podria parlar de Núria Esponellà i explicar el que coincideixen totes les biografies, que va néixer a Celrà, que viu a l’Alt Empordà, que és filòloga i que va començar escrivint poesia.

Però amb això no diria gaire res que no pogués ser comú a qualsevol escriptor o escriptora.

De Núria Esponellà m’agrada dir que té una poesia entenedora, harmoniosa i que parla de sentiments i sensacions. Una poesia delicada i bella.


Oblit

Ens delim per delir la vida imaginària
i deixem que la faula del destí
ens guiï pels camins que ja hem traçat
sense saber que som els únics dibuixants
de la nostra existència; i fins i tot l’oblit.


Carta dins una ampolla de vidre

T'escric perquè no pensis a respondre’m
que has estimat intensament com jo,
sense deixar-ne rastre ni constància,
sense donar-ne fe als que hem inscrit

dins el vers solt que trena d'algun poema.
T'escric en el silenci del jo a tu,

que parla d'un amor desarrelat
de cap record que no naufraga en l’aigua,
de cap oblit, perquè hi retorna sempre.



Podria explicar que ha guanyat molts premis i que l’últim és el Premi Néstor Luján de novel·la històrica, però m’agrada més dir-vos que el llibre amb el qual ha guanyat el premi, la novel·la “Rere els murs”, no és només una novel·la ben feta, ambientada en el monestir de Sant Pere de Rodes i el seu entorn, sinó que és un brodat de vocabulari, culte i especialitzat (sargil, burell) i popular (restinyera, sedasser); d’expressions (llamp que el partís) i de descripcions d’una gran bellesa i precisió visual (un ble de cabells de color de les borles del castanyer). És un tractat remeier (i donarem aigua de borratja per fer-li baixar la febre)i un receptari d’època (bunyols de formatge, recuit i una gerra de vi dolç, sopa de cigrons amb cebes i cansalada).

Rere els murs són dues històries, dos models de vida que conviuen, la monàstica i la mundana, entrellaçant-se entre virtuts i defectes, anècdotes, bregues i fets històrics.

Núria Esponellà esculpeix amb precisió i el resultat és tant excel·lent com l’obra escultòrica del Mestre Peire, un dels protagonistes de l'obra.

I si en arribar aquí, us fa il·lusió, podem trobar-nos aquest dissabte, dia 17 d’abril, a les 20.30h, a Pals, a l’Era d’en Saulot, on podreu escoltar l’escriptora en l’acte de presentació del llibre que col·laboro.

Només em resta dir-vos una cosa: Us recomano que llegiu el llibre, us agradarà. En estils diferents, perquè cap escriptor o escriptora és igual que un altr@, no crec que m'equivoqui en dir que Núria Esponellà, és la nova Mercè Rodoreda de la literatura catalana.