dijous, 7 d’agost del 2008

Entre calor, refresc i poesia... passa el cap de setmana




CALOR


Una fenollassa

que un marge viui

una vinya lassa

de la pols d'estiu.


Vola una oreneta,

dorm un perdiguer

prop la masieta

del pensamenter.


I ta joia altiva,

pollanc sensitiu,

crema tota viva

al damunt del riu.


Josep Carner



TRES NOIES
Passen tres noies, totes de blanc,

sota una pluja de sol batent,

mans enllaçades, galtes rosades

i cabelleres volant al vent.


Inconegudes ja de llurs mares,

van deleroses qui sap a on;

sembla que estrenin el goig de l'herba

i que refacin el cor del món.


¡Oh nova glòria, ben tost memòria!¡

Ulls que llampeguen i boca ardent,

mans enllaçades, galtes rosades

i cabelleres volant al vent!

Josep Carner



Les dones del meu poble

de matinet al tros:

adés cullen patates,

adés arrenquen cebes

o aixafen terrossos

o se’n van a fer herba

per als conills o duien

farinetes als cotxos

o segó a la feram,

o apedacen llençols

o passen agulletes

o suquen pa amb vi i sucre

per con tórnon de costura

les xiquetes del meu poble.


Maria Mercè Marçal





T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.

Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.

Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana

sense panys ni bernats, en un desvari verd.


Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.

Perquè és l'amor, dallat, que ha granat el meu llit.

Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit

que provoca el salobre i encrespa la badia.


Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall

a la marea viva que em nega a l'endeví.

Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí

que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.


Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva

i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.


Maria Mercè Marçal





Català per cridar l'atenció


La dificultat d'accedir a internet durant aquests dies i la calor de l'estiu que em provoca la solemne mandra de desplaçar-me i apropar-me a algun centre amb connexió fan que no escrigui al bloc amb la regularitat que és habitual, ni que comenti els blocs que gaudeixo tant de visitar. Però no us penseu que us deslliurareu fàcilment de mi,... només cal deixar acabar l'agost.

Avui us adjunto un acudit que em va enviar la Núria, una amiga blocaire. L'he trobat genial.



dilluns, 4 d’agost del 2008

En record de Rosa Leveroni


Darrer dia de vacances. He deixat d'anar a la platja per pujar a Sant Sebastià. Després del gran xàfec d'ahir, un dia radiant i ventejat neteja l'aire i el món sembla acabat de sortir de les mans de Déu. Els pins canten la seva melodia forta i uns núvols blancs i tènues posen les seves randes canviants en el cel blavíssim. A la meva dreta, el mar, molt alt en l'horitzó, dóna per fons als pins el seu blau més intens. Davant meu i a l'esquerra, els pins maragda tenen el fons variat de les muntanyes pròximes. La cançó del vent diu la bellesa del món...

Confessions i quaderns íntims. Barcelona: Edicions 3i4, 1997, p. 169-171






ELS CAMINS

III

Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,
ignorant cap on van,
amarats d'un perfum de terra molla
i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
el fresseig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
el joc de pluja i sol...
Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
als meus sentits desperts.

Paisatges