divendres, 31 de desembre de 2010

Recepta de la felicitat per al 2011



Recepta de la felicitat


Ingredients per a 1 persona:


1 pessic d'amor propi
3 gr. de petons dels amics
3 unces de felicitat

1 manyoc de riure
1 grapat de carícies
1 terça de solidaritat
1 petricó de pessigolles
1 copeta de suc de pau (100% de puresa)
3 cullerades d'optimisme
1 punt de bona fe
1 raig de sol primaverenc
1 gotes d’olor d’infantesa
1 pètal de rosa fresca

Fem una infusió amb tots aquests ingredients i la deixem reposar 5
minuts. La colem i bevem, amb bona companyia, ei, si pot ser; ben poc a poc.
En podem conservar un petricó i, com a bona medicina, prendre’n
una xerric cada mes.



US DESITJO MOLTA FELICITAT EN AQUEST ANY, 2011.

UNA ABRAÇADA!

dimecres, 29 de desembre de 2010

Un somriure nadalenc amb gust tecnològic

Tot i que és molt possible que ja l’hagueu vist, us recomano aquest “naixement” tecnològic i el punt d’humor amb què es combinen tradició i modernitat.



dimarts, 28 de desembre de 2010

L'Escola en català, ara i sempre


Afegim-nos a la campanya que va iniciar dijous passat el diari ARA i reivindiquem que, a l'escola, l'ensenyament sigui SEMPRE en llengua catalana.
Afegim aquesta imatge en el perfil de Facebook, fem que prengui força i s'encomani la protesta. Ja n'hi ha prou que ens agradeixin contínuament.
Qui agredeix una llengua, agredeix el poble que la parla, que s'hi identifica i l'estima.


DIGUEM PROU! RECLAMEM RESPECTE PER LA NOSTRA LLENGUA!

Per llegir-ne més, cliqueu AQUÍ.



dissabte, 25 de desembre de 2010

BON NADAL


L’encant de les gotes de la rosada és la senzillesa, i la puresa, veure com es fonen amb la carícia tèbia del sol o com llisquen amb la força del vent enjogassat a les fulles.

Us desitjo que el nou 2011 us permeti gaudir de totes aquestes petites coses.

Bon Nadal i feliç 2011


dijous, 23 de desembre de 2010

Nadal i Bressol de pobre: entranyables


Nadal

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza

i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat.

Els de casa a la cuina prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena

i els recullen les plomes i ja enyoren demà.

Demà posats a la taula oblidarem els pobres

- i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora dels postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat Papasseit



Bressol de pobre

Dins una casa de pagès
per l’infantó que hi fa l´entrada,

han adobat el rústic bres
d´antiga fusta mig corcada.

La pobra mare, que es desviu
perquè el fillet més bé hi estiga,
com una aucella al fer son niu,
busques cercà per la garriga.


Mes, de quina herba les trià?
D´aritja, arreu tan espinosa,
i allò de molles servirà
baix d´una pell forta i llanosa

La pell en doble de moltó,
matalasset de llana fina,
serà més blana a l´infantó
damunt l´aplec de tanta espina.

Ai!, aqueix bres, amable niu
fet per l´amor i la indigència,
un símbol és ben expressiu
de nostra sort de l´existància.

Rams de dolor que ocults estan,
a l´innocent fan goig encara...
Oh! i fer d´espines un niu blan,
vet aquí l´art d´un cor de mare!

Miquel Costa i Llobera




diumenge, 5 de desembre de 2010

Expressions de "collons", sí, sí... i no malparlo, si no us ho creieu mireu el vídeo

No us perdeu aquest vídeo en què David Espunya, prenent com a base l'escrit de Pére-Reverte "Cuestión de cojones" publicat a Patente de Corso, ens detalla quasi tots els sentits que podem donar a una paraula comodí tant coneguda i interpretada com "collons".



dissabte, 4 de desembre de 2010

DESPRÉS DE SOMIAR AMB TU





Quan era un nen, em deien que les flors

no moren mai, i que quan es panseixen,

de nit, mentre els infants estan dormint,

es revifen i ballen, somrients,

en habitacions sense ningú

que s'il·luminen amb les seves festes.

No oblidaré la teva última cara

dessota el gel primíssim de l'oblit.

No em queda més consol que aquest silenci

de les històries de la infantesa.

Pensar que el teu somriure és a prop meu.

Que està plena de flors l'obscuritat.

Que no et veuré en la llum, sinó només

en les parpelles negres d'algun somni.

Joan Margarit




“El temps no és res més 
que un gran bosc de paraules”



dilluns, 29 de novembre de 2010

Brownie de xocolata


Ingredients per al Brownie de xocolata

· 250 gr. xocolata per fondre

· 100 gr. de mantega

· 200 gr. de sucre

· 2 ous grossos

· 75 gr. de farina

· 60 gr. de nous pelades

· 1 mica de mantega per untar el motllo

Ens caldrà un motlle quadrat d’uns 20 cm/25 cm de costat.




Com el farem

Posarem el forn a escalfar a uns 160º, encès a dalt i a baix.

Agafarem les nous i les trossejarem. No cal que siguin gaire petites, però alhora que tam

poc siguin molt grosses perquè ens podrien molestar per tallar el brownie.

Agafarem un caçó i hi posarem la xocolata i la mantega tallada a trossets petits i els posarem a fondre a foc lent. Ho anirem remenant amb una espàtula de fusta fins que la mantega i la xocolata siguin ben desfetes i barrejades. Aleshores, retirarem el caçó del foc i deixarem que la barreja reposi un minut.

Posarem els ous en un altre caçó amb el sucre i els batrem bé fins que la barreja sigui escumosa i blanqueta. Aleshores l’ajuntarem amb la barreja de mantega i xocolata i ho remenarem bé durant un minut.

Agafarem farina tamisada i la hi afegirem a poc a poc, amb ajuda de l’espàtula de fusta i la ben barrejarem. Hi incorporarem les nous i ho tornarem a remenar.

Agafarem un motlle i l’untarem amb un tros de mantega i tot seguit hi espolsarem una mica de farina. Hi abocarem la barreja del brownie i el posarem al forn durant 25 o 30 minuts. Passat aquest temps, traurem el brownie del forn, el deixarem refredar i el desmotllarem.

El tallarem en quadradets i... Bon profit!



Ah!, i el podem menjar sol o amb gelat de vainilla, de nata, de plàtan o del que més ens agradi.

dimarts, 23 de novembre de 2010

La Meditació de Thaïs


Coneixeu una de les peces musicals més boniques de Jules Massenet, La Meditació de Thaïs, de l'òpera Thaïs, estrenada en el Teatre de l'Òpera de París, el 16 de març de 1894?
En el bloc, podem gaudir de tres versions diferents: la primera, d'una delicadesa que arriba al cor; la segona, tot i que per a públic adult, amb la ballerina Letizia Giuliani, del Birmingham Royal Ballet, d'una gran bellesa i la tercera apassionada i profunda.















diumenge, 21 de novembre de 2010

De taps i polítics que em fan entrar certa mala llet



Aquesta tarda fullejava la Revista de Palafrugell d'aquest mes i en un escrit anomenat Taps (pàg. 29) llegia una conversa. En transcric un fragment perquè quasi les mateixes paraules em serveixen per a un altre context ben diferent:

"- Cada vegada que estiro del tirabuixó i em surt un tap de plàstic m'entra una certa mala llet...
- Doncs aquest cop és un sentiment compartit. Recordo la meva sorpresa la primera vegada que vaig veure aparèixer un cilindre plastificat i vivament acolorit de dins d'una ampolla de vi (...)
- Desenganyat? "

Aquest vespre en el debat polític de TV3 dos representants de dos partits minoritaris, intencionadament, s'han posat a parlar en castellà amb aire pedant.

Ha estat aleshores que he recordat la conversa dels taps de plàstic.

I, com si m'hagués trobat amb un tap de plàstic negre, he notat com se'm despertava una important certa mala llet i he demanat, mentalment, que fos un sentiment compartit per tots nosaltres i que la sorpresa i la indignació que m'ha provocat el canvi voluntari i sostingut de llengua, hagi acolorit les galtes de molts catalans i catalanes -no de ciutadans de Catalunya- com deia un dels polítics castellanoparlants- i a tots plegats ens hagi ajudat a tenir clar amb qui ens les havem i que diumenge no volem "taps de plàstic".


diumenge, 14 de novembre de 2010

Noies, ja teniu el marit content?

Sí, l’heu ben encertada! La meva intenció és... provocar una reflexió. Aquestes consells pertanyen a una guia de 1953. No fa tants anys que s’educava les noies perquè fossin unes esposes “exemplars” al servei del marit, dels fills i de la casa. Això sí, tenien el deure de reposar “cinc minuts” perquè l’home les trobés amb bona cara i a punt per a les seves ordres.

No cal que escrigui res més, llegiu els consells i l'"extra". Estic segura que no us deixaran indiferents i que us faran pensar.

















divendres, 12 de novembre de 2010

Tenim la veu cansada





Tenim la veu cansada de pregar
i un mur de vent i llum davant dels ulls;
defallim sota el pes de tants principis.

Tenim les mans cansades de l'esforç
i tu restes encara inassolible
molt més enllà del nostre desgavell.
No ens allibera el camp ni la ciutat
de la teva presència feixuga,
perquè l'espai ets tu; tu, la remor
del vent i de la llum i de les paraules.

Vindrà un jorn, és ben cert que vindrà un jorn
creat només per oblidar-te.
Ens deus aquest instant de llibertat
com un perdó per tot el que hem sofert.

Després ja tot serà llunyà i absurd,
i la vida i la mort i tu i tot,
com un vent de record,
que amb prou feines arriba a insinuar-se.

Miquel Martí i Pol





divendres, 5 de novembre de 2010

Suca el pa amb tomata...




Un diumenge de finals d’octubre vaig anar a mercat. Mentre omplia una bossa amb cebes,... el noi que hi havia al meu costat es va adreçar a la pagesa de la parada i li va preguntar:

- Té tomates per UNTAR pa i que untin bé?

La senyora va quedar uns segons desconcertada, se’l va mirar un moment, i li va assenyalar les tomates de penjar, les tomates de sucar que podem comprar tot l’any, i que s’agraeixen sobretot a la tardor i a l’hivern.

El noi es va mirar a la venedora amb cara d’incredulitat, i, com ofès, va assenyalar unes tomates vermelles, més grosses, més brillants que hi havia en un extrem. I li va respondre:

- N’està segura, senyora, que aquestes UNTEN? Vol dir que no són millors aquestes tant vermelles i grosses?

La pagesa, va posar cara de pensar: "santa paciència", i amb veu dolça li va explicar que no, que les vermelles tot i que tenien una aparença més bonica, tenien poc suc. Que l’aconsellava bé i que sucaria molt més pa amb les petitones, ataronjades, tomates arraïmades que li havia mostrat.

No em va escandalitzar que el noi dubtes si escollir unes tomates o unes altres, però em va esgarrifar que demanés tomates per untar.

Avui, encara hi pensava i se m’ha acudit que el noi devia utilitzar una forma calcada del castellà, he fet una petita consulta i cliqueu aquí per llegir el que he trobat.



En resum, tal com diuen els “Amants del pa amb tomata”, al Facebook, en català, el pa es SUCA :

El pa amb tomàquet és una de les preparacions més típiques de la cuina catalana. El pa amb tomàquet consisteix en una llesca de pa —tradicionalment era torrat— sucat amb tomàquet madur. S'hi afegeix un raig d'oli d'oliva i sal. De vegades es frega un all sobre el pa abans de sucar-hi el tomàquet.

Tradicionalment, menjat amb una arengada a sobre, era un àpat a pagès. Es pot acompanyar amb botifarres, xoriço, fuet, pernil, formatges, anxoves o altre peix adobat, o verdures rostides a la graella com l'escalivada.




dimecres, 3 de novembre de 2010

Entre vidres entelats


Entre vidres entelats

Les fulles fugen de les branques

I travessen el cel fred, rúfol,

Esventat i ploraner.


En el silenci somort,

Cerco les lletres del teu cos,

amb els dits, pell amunt,

i, lentament, les assaboreixo.


Sorpreses, a les galtes,

peresoses i rutilants, s’aturen

enlluernades. Llisquen a la boca

teixint paraules d’amor.


Trevinell, les desordenes,

Les amagues per racons insospitats

Plenes de desig

Impacients per a la nova descoberta.

Marta Enric