dilluns, 16 d’agost del 2010

El mite de la rosella (o quiquiriquic)


Conten que la rosella deu el seu significat més universal al mite de Demèter (Ceres) i Persèfone (Proserpina). Demèter, deessa de la terra fecunda és inseparable dels camps de cereals, on floreix amb preferència la radiant rosella. La figura de Demèter porta gairebé sempre manats d’espigues i roselles.

Ens conta la llegenda que, un dia, Persèfone, la filla de Zeus i de Demèter, era en un prat collint roselles. De cop, va obrir-se la terra, i Hades, déu del món subterrani, va sorgir de les tenebres i s’emportà Persèfone per fer-ne la seva esposa.

Demèter, ignorant on era la seva filla, començà a recórrer el món per cercar-la i va prohibir que la terra produís cap mena de fruit fins que no fos trobada. Davant d’aquella amenaça, Zeus va intervenir: manà a Persèfone que passés cada any tres mesos amb Hades, en el regne subterrani i nou mesos a la terra.

Per això, la terra dorm els mesos que dura l’hivern i es desperta amb el retorn de Persèfone que porta el bon temps.

Llegendes i mites de les flors. Edicions Elfos

dilluns, 9 d’agost del 2010

Una seriosa reflexió

http://emogestion.blogspot.com/2010/05/negociacion.html

El 7è volum de Personatges de Catalunya és adreçat als “Empresaris de Catalunya”. És un llibre molt interessant en què, tal com diu el nom, empresaris catalans ens expliquen la història i la visió de la seva empresa; el sentit que té per a ells i per a la societat.

L’autor, Àngel Font, en el preàmbul, ens aporta, com diu ell, “una seriosa reflexió”.

Llegiu-la perquè segur que no us deixarà indiferents:

Si en el llibre Empresàries de Catalunya es va poder constatar que ella és emprenedora, conservadora, programàtica, eficient i incapaç de córrer riscos, però capaç de tirar l’empresa endavant cara al futur i adaptada a les noves tecnologies, ara es veu clarament que ell és diferent, que és conservador fins a perdre la salut, la família o la vida, però que al mateix temps, és temerari, li agrada el risc fins a l’extrem de vanagloriar-se’n, està enganxat a la màquina del progrés i no en qualsevol vagó, pretén, busca i necessita ser-ne el maquinista.

Ella mai té aires de grandesa; ell tampoc, però se sent gran i sap que ho és, no necessita que ningú li reconegui res, és molt conscient dels seus límits i de la seva força.


http://www.tecnotau.com/ca/company/business_units.htm

Ella s’ha hagut de divorciar en la majoria dels casos; el motiu principal és la gelosia del marit, gelosia professional mai reconeguda però ben evident. La dona s’atipa de la poca ajuda i dels constants desaires de la seva parella i acaba vivint sola amb els fills, una complicació afegida a la ja difícil situació de la dona emprenedora, obligada a fer de mestressa de casa i de la seva empresa.

Gairebé cap dels 200 protagonistes d’aquest llibre està divorciat; és més, tots agraeixen , i així ho diuen, la col·laboració de la seva muller. Sense ella ho haurien tingut molt més complicat. Ell sap que quan arriba a casa hi ha algú que l’escolta i l’encoratja per tirar endavant. Ella sap que a casa només es troba amb quatre parets i la resta de la família molt despreocupada pel que fa. Tampoc s’han d’oblidar els casos en què ella dedica part del dia, o tot, en un departament de l’empresa del marit. Cal dir que tots els nostres empresaris adrecen elogis a les “bondats” de les seves companyes. Parlant en confiança hi ha qui ens diu: “La dona per a mi ha estat una gran ajuda simplement deixant-me treballar en pau”. Una broma afectuosa o masclisme?No, són acudits d’aquells que es diuen sense adonar-se’n però que ens porten a una seriosa reflexió.

“El meu parer després d’escoltar 200 empresaris”, a Empresaris de Catalunya, d’Àngel Font