divendres, 25 de desembre de 2009

Bon Nadal




 Que cada nit,
sigui la nit més bella.
Que aquest any nou
porti pau a tot el món.
Que cada nen
neixi sota una estrella.
És un desig,
i el volem per a tu.

Que cada nit,
sigui la nit més bella.
Que aquest any nou
porti pau a tot el món.
Que cada nen
neixi sota una estrella.
És un desig,
i el volem per a tothom. 

Josep Thió
.


dijous, 24 de desembre de 2009

Desembre



Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’Àngel,
el Nen, la Mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.

(Miquel Martí i Pol)






dilluns, 21 de desembre de 2009

Comença l'hivern




 El dia 21 de desembre tradicionalment -abans que el canviessin de dia- era Sant Tomàs, dia en què antigament es considerava que començava l’any.  El dia 21 de desembre és  el primer dia de l’hivern i també el més curt.
El dia de Sant Tomàs era quan començaven les fires que duraven fins la vigília de Nadal. Els artesans exposaven i venien els seus productes al carrer. Es podien trobar en uns carrers o altres en funció del producte que venien i en uns espais o altres, en funció de la qualitat que tenien aquests productes.
També era costum que els pagesos que menaven (treballaven) terres,  en aquesta data o els dies següents, lliuressin aviram als propietaris.  El tribut per als camps de cultiu eren pollastres;  per les vinyes, es tributaven capons i per als horts, gallines. Els que tenien vinyes també donaven una mica de vi dolç. Els propietaris els donaven torrons i alguna altra llaminadura.

Diuen els refranys:
El sol, a l’hivern emmandrat, es lleva tard i s’acotxa aviat.
Per sant Tomàs, comença l’hivernàs.
De Sant Tomàs a Sant Pancràs, dura l’hivernàs.
Per Sant Tomàs, enganxa el porc pel nas.

Per Sant Andreu, mata el porc teu, si no està prou gras, mata’l per Sant Tomàs i siencara no ho fos prou, mata’l per Any nou.






diumenge, 20 de desembre de 2009

Refranys d'hivern i Nadal






A l'hivern escudella i vi calent
A l'hivern, el millor amic és un bon abric
Estiu calorós, hivern rigorós
Hivern fred, estiu calent
Hivern plujós, estiu calorós
Hivern gelat, poca palla i molt blat
Hivern de gelades, collites assegurades
L'hivern té mal govern
Llamps d’hivern, dimonis de l’infern
Darrera el desembre nuvolós, ve el gener polsós.
 Desembre finat, any acabat
El desembre és un vell que fa arrugar la pell
El desembre i el gener, no siguis matiner.
Amb vi ranci i pa calent fa de bon passar l'hivern.



El sol a l'hivern, emmandrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
Si l'hivern trona, l'anyada serà bona.
Vent terral que omple el barral, bo per a l'hivern, i per a l'estiu, mal.
Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer.
El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal.
Nadal en dijous, ven la capa i compra bous.
Nadal en dilluns, any de difunts.
Nadal en dimarts, festes a grapats.
Nadal humit fa el pagès ric
Per Nadal, maduren les nespres.
Per Nadal, posarem el porc en sal.
Sempre donen els torrons a qui no té dents.
Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta.





dilluns, 7 de desembre de 2009

Heus ací, s'estimaven





Heus ací, s'estimaven.
Tan senzill com això.
Hauria estat una molt bella història
i al capdavall els anys...

I és que ho sabien;
sabien que amb el temps
els sentits s'aquieten
i sabien que els mots
a poc a poc retornen

a llur incert origen.

I tanmateix haurien
viscut aquell amor
tan fràgil sens témer
l'oblit, com qui s'atura
per reposar una estona
sota una ombra benigna.

Hauria estat una molt bella història.
Però la gent..., la llei...
Se'ls faria dura
la veu de tant no poder dir les coses
i eren massa orgullosos
per doblegar-se i massa
valents per tancar els ulls.


I bé; van créixer
rebels i esperançats, potser una mica
massa solemnes, com dos arbres
sorgits enmig d'un erm,
com dos grans arbres.

Heus ací, s'estimaven.
I s'estimen encara.

Miquel Martí i Pol






dijous, 3 de desembre de 2009

Cercles

 
Us recomano que escolteu Feliu Formosa recitant el poema Cercles de Joan Vinyoli. Però primer, i per gaudir-ne plenament, pareu la música del bloc.






Cercles
Un altre cop vols agitar les aigües
del llac. Està bé, però pensa
que no serveix de res tirar una sola pedra,
que has d'estar aquí des de la matinada
fins a la posta, des que neix la nit
fins al llevant -tindràs la companyia
de les estrelles, podràs veure l'ocellassa
de la nit negra covant l'ou de la llum
del dia nou-, assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
-i mai potser no n'estaràs segur-
que has assolit el cercle convincent.

Joan Vinyoli
Llegit per Feliu Formosa
Música: Joan Alavedra