dimecres, 8 d’octubre de 2008

Amb aroma de cafè


I del cafè, què ens n'explica Josep Pla?

En els meus primers anys de vida, el cafè, en aquest país era molt bo –a Barcelona excel·lent- i en tota la llargada del litoral, excels. Tothom en bevia: agradava molt a la gent. Es bevia negre, sol (...) Es feia bullir aigua amb cafè mòlt i després es feia passar el líquid resultant per un colador que era anomenat la barretina. En els establiments el servien en tasses de respecte i feien el roquill –que a Barcelona, més tard, anomenaren carajillo- de rom o de canya de sucre. (...)




El cafè, copa i puro és una institució típica d’aquest país, a partir de l’època granada de la burgesia i, en definitiva, és una conseqüència perfectament natural del règim d’alimentació adoptat per aquest país, que consisteix en un esmorzar generalment precari, un dinar voluminós i important i un sopar substanciós –encara que cada dia menys-, tot plegat emmarcat en un horari absurd, mot tardà. Aquest règim ens vingué de ponent – i és el que s’adapta més a un tipus de societat burocràtica que ho fa tot tard, perquè es lleva tard, treballa poc i passa l’estona havent dinat, en tertúlies de cafè o de casa particular, llarguíssimes. (...)


Manet. La tertulia del Café Guerbois. 1869


I...què me'n dieu d'aquest anunci? Us atreviu a portar-li la contrària?


18 comentaris:

Carme ha dit...

Mira, la meva mare també ho deia això, bé ella deia: "ja dormirem al cementiri" només que no tenia res a veure amb el cafè, ho deia quan anava a dormir tard i/o es llevava aviat i dormia poc.

Striper ha dit...

Soc un amant del cafe no puc començar el dia sense ell.

Striper ha dit...

Soc un amant del cafe no puc començar el dia sense ell.

Striper ha dit...

Soc un amant del cafe no puc començar el dia sense ell.

Miquel Casellas ha dit...

mmmmmmmmmmmmmmmmMMMMMMMMMMM....

XeXu ha dit...

Qui es pot resistir a un bon cafè? Però sense copa ni puro, talladet i prou. Ah, i això de l'enunciat del cartell publicitari ho solia dir jo fa un temps. Mica en mica se m'ha anat passant la tonteria.

RY ha dit...

Tayllerand va deixar escrit que el cafè havia de ser "negre com el diable, calent com l'infern, pur com un àngel i dolç com l'amor".

Fa un cafè?

Laia ha dit...

Jo sense el cafè de primera hora del mati no soc persona. I el de després de dinar és un ritual també. Salut!

alcaliudelsmots ha dit...

A mi també m'agrada el cafè, però darrerament he descobert tot un món en el te. Sobretot el verd. Aquell que les fulles suren a l'aigua calenta i de mica en mica van caient al fons de la tassa amarades per l’escalfor . Es pot anar afegint aigua durant tot el matí i sempre és bo. Una bona, sana i econòmica alternativa en aquests temps de crisi.

El veí de dalt ha dit...

Roquill? No ho havia sentit a dir mai...

Montse ha dit...

Jo no sóc gaire per no dir gens cafetera, la veritat és que amb un al dia , el del matí, EN TINC PROU, i tampoc sé saborejar-lo.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

soc un fanàtic del café no hi puc fer mes, però no en prenc a partir de les quatre de la tarda sino no dormo, bon post i petons

mai ha dit...

Doncs jo no sóc "cafetera ". M'agrasa el te; de provar-ne de nous i diferents.
Ara bé, m'agrada l'olor del cafè i fins i tot el gelat que en porta.

Efrem ha dit...

Quina colla de cafeters que estem fets tots!!! Aix.. Potser si que en tingui una mica, de raó, en Pla; en tot cas mercès per la actualització amb les seves paraules i amb aquest anunci tan bo!

Xevi ha dit...

Un bloc fantàstic, Núria.
Aquí tens un lector incondicional teu !

Josep Lluís ha dit...

No m'agrada gens el café. Entre molts de vosaltres em trobo desnaturalitzat (hehe)però, en canvi, un bon Kenny G com el que ha posat la Núria, no el puc despreciar...

merike ha dit...

The Manhattan Transfer: Java Jive
Salutacions des de Finlàndia!

Anònim ha dit...

M´encanta el bon cafè, despreés d´un àpat no hi ha com un bon cafè, per anar bé ha de ser curt i intens.
Vaig a segons quins bars pel bon cafè que fan, i a casa la cafetera és un dels electrodomèstics més cars, tot sigui per un bon cafè
No us recomano el de les càpsules, és molt poc ecològic.
On ha anat a parar el blog Una catalana a Suècia?
Gràcies, vaig a prendre´m un bon cafè, sense copa ni puro.
Imma