L'Empordà

Llegia una entrevista, a Antoni Martí, un cineasta empordanès nascut a Barcelona. La resposta a la pregunta "Com és l'Empordà que vostè estima?", va ser la descripció poètica que podeu llegir:
Des dels temps dels grecs, l'Empordà és un disseny dels deus. Un marc escènic esplèndid i espectacular. Una orografia rica i amable. Un país on amb poca distància trobem planes mediterrànies, paisatges centreeuropeus i un clima alpí. Molts països necessiten hores de tren d'alta velocitat per gaudir de tot això, però aquí Josep Pla ho feia amb tartana.
La Vanguàrdia, 20 de maig de 2009

La definició em recordà un fragment d'un text de Joaquim Casas que havia llegit feia un temps:

El Baix Empordà, o l'Empordanet, conforma una de les comarques més insignes de la Catalunya Vella. Des del punt de vista paisatgístic, esdevé un rodal ben construït, complet, madur, acabat amb gràcia.
La seva façana marítima -sensacional de debó- reflecteix una singularitat manifesta. És, sense cap mena de dubte, el rovell d'ou de la Costa Brava. Filant prim, es pot afirmar que la seva quinta essència és la zona de Palafrugell i de Begur, on hi ha les cales més íntimes, acollidores, glorioses i plenes de llum de la riba mediterrània catalana, incommensurable.

És ben cert. Calella, Llafranc, Tamariu, Aiguablava, Fornells, Sa Tuna, Aiguafreda i tantes altres integren un rosari fantàstic refolgades marineres, de racons salats que posseeixen qualitats excelses, emocionants. Sant Feliu de Guíxols i Palamós són, per la seva banda, les pancartes anunciadores del paradís marítim comarcal.
No resulta pas menys amanit l'Empordà petit de terra endins. El Pedró de Pals, pel cas, dibuixa un recinte excepcional, tant de contingut com de continent. L'espai que domina, equilibrat fins a graus superlatius, fa posar la pell de gallina. (...)
La deixalla humana més antiga i sorprenent de la comarca és -deixant al marge els dòlmens i altres elements semblants- el poblat ibèric d'Ullastret, que tragina pel camí dels segles més de mitja dotzena de milers d'anys en les seves pedres. (...)

Prop de Palafrugell, en un mas de la parròquia de Llofriu, hi viu un home que coneix pam a pam l'Empordanet, el meu país, com ell l'anomena. És Josep Pla, pagès, mariner, escriptor, català i ciutadà del món com pocs n'hi ha a la nostra terra. Ell ens ha ensenyat, més que ningú, a conèixer i a estimar amb serenitat apassionada el paisatge, els vents, les pluges i els suquets de peix del Baix Empordà. I, amb tot plegat, la humanitat que l'habita.

Un Josep Pla que a Escrits empordanesos ens diu:

Ara la meva idea és que aquesta comarca ha tingut molts paisatges successius i molt diferents... A l'Empordà, que havia desat sobretot un país de vinyes i d'oliveres, hi foren fomentades les closes, els prats, és a dir, les herbes per al bestiar...