dissabte, 26 de setembre de 2009

El camí vell de Palafrugell a Calella

Per anar de Palafrugell a Calella hi ha una autovia que comunica amb comoditat els dos nuclis urbans. Paral·lel a aquesta, hi ha la carretera vella. Una via estreta, poc transitada i que posa a l’abast del caminant petits regals de la natura.




Tirar lledons. La temporada dels lledons. A les darreres de la casa n'hi havia de lledoners, així com als Espinets; s'empraven els pinyols d'aquest fruit, petit i dolç, que es menja amb avidesa, com a projectils, disparats amb un canutet de canya que feia de sarbatana, ficant-te'ls a la boca i bufant fort. Quan s'anava a la font amb càntirs d'aram o d'argila ens divertiem engegant contra els càntirs pinyols de lledó, que en tocar-los feien un dring que era molt graciós. També s'utilitzaven pinyols d'oliva.
(Del bloc de l'Eladi Huguet)


La delicadesa de la forma i els colors d’algunes flors que hi ha al marge dels camins contrasta amb la fredor i la rudesa de l’asfalt de velles carreteres de reduït ús. Aquest és el cas de la flor de mora, o equium.



Els raïms immortals

El poeta en el cim se sent cantar,

i la vinya daurada que el sol banya

a farbalans alegra la muntanya

i en fi pendís cap a les ones va.

La mar és adormida, el cel és clar;

melangies d'escumes i boirines

damunt la pau de les blavors divines

rellisquen lentes a no cap demà.

(Fragment d'Els raïms immortals, Josep Carner)



Amanida de magranes

Ingredients:enciam, magranes, pinyons, formatge de Parma o manxec; vinagre de Mòdena i oli

Preparació

En una safata o en un bol s’hi posa enciam tallat a trossets. Desgranem les magranes, les posem en una escorredora i les rentem. Les assequem i les tirem damunt de l’enciam. Hi afegim els pinyons, una mica de formatge de Parma ratllat o un encenalls de formatge manxec i hi afegim un polsim de sal, oli i un xic de vinagre de Mòdena.



7 comentaris:

zel ha dit...

Bona bona, boníssima, prova-la amb escarola d'aquelles d'abans, de fulla verda i gruixuda que té un punt amarg, insuperable!

L'acudit anterior, boníssim...

Francesc Mompó ha dit...

M'has regalat dos records:
Nosaltres li diem Flor de moro, i des de menut que no l'havia rememorada (Tot i la distància: de Palafrugell a l'Olleria -la Vall d'Albaida-, Hi ha una bona trossada, i continua mantenint-se la paraula. I l'altra és el record de llançar el pinyol dels lledons pel canut de canya.
Gràcies
Salut i Terra

Joana ha dit...

És una estació plena de colors i gustos. Penso en les figues que em tornen boja, el raïm i les castanyes i moniatos...
Aquesta carretera no l'he feta mai, potser que m'hi passegi un dia d'aquests.
Gràcies Núria!

rosa roig ha dit...

M'ha costat molts anys descobrir que el lledons existeixen com a fruit, i pel que llisc de Francesc Mompó, es mengen.
M'agraden les magranes de qualsevol manera que me les presenten. sobretot m'agraden si les puc collir directament de l'arbre. Tastaré la teua amanida.

Glennis ha dit...

Lots of lovely fresh fruit for you to enjoy.

Ferran ha dit...

M'encanta la carretera vella de Palafrugell a Calella!
(déu n'hi do quin tros de rima, eh? ;)
Tot i això, en tinc un record dolent, de quan era nano: un paio amb un cotxe a 200 per hora ens va fotre a terra, a mi i la meva bici. Va frenar, quan em va veure caure pel retrovisor, però el c*bró no va ni parar.

Ja està, ja ho he explicat. M'he alliberat d'aquest record, hehe... Dit això, m'encanta passar-hi... amb el cotxe, i sense córrer! ;)

Records.

Els fogons del pare ha dit...

Amb aquesta interessant comunicació he descobert que es mengen els fruits del lledoner. Fer servir els pinyols com a munició d'una sarbatana de canya, ja ho havia sentit abans.

M'agradat la recepta amb la magrana. L'he tastada en amanides diverses, d'aquesta me n'agrada la simplicitat. No pot ser més que boníssima.