El dia de Sant Tomàs era quan començaven les fires que duraven fins la vigília de Nadal. Els artesans exposaven i venien els seus productes al carrer. Es podien trobar en uns carrers o altres en funció del producte que venien i en uns espais o altres, en funció de la qualitat que tenien aquests productes.
També era costum que els pagesos que menaven (treballaven) terres, en aquesta data o els dies següents, lliuressin aviram als propietaris. El tribut per als camps de cultiu eren pollastres; per les vinyes, es tributaven capons i per als horts, gallines. Els que tenien vinyes també donaven una mica de vi dolç. Els propietaris els donaven torrons i alguna altra llaminadura.
Diuen els refranys:
El sol, a l’hivern emmandrat, es lleva tard i s’acotxa aviat.
Per sant Tomàs, comença l’hivernàs.
De Sant Tomàs a Sant Pancràs, dura l’hivernàs.
Per Sant Tomàs, enganxa el porc pel nas.
Per Sant Andreu, mata el porc teu, si no està prou gras, mata’l per Sant Tomàs i siencara no ho fos prou, mata’l per Any nou.
Per Sant Andreu, mata el porc teu, si no està prou gras, mata’l per Sant Tomàs i siencara no ho fos prou, mata’l per Any nou.
4 comentaris:
Interessant post sobre l'hivern. En sóc una ferma defensora, m'agrada, sobretot m'agraden les nits i el seu cel.
I comença de blanc.
Ja el tenim aquí i fot un fred que pela. Gairebé no hem pogut gaudir de la tardor, el temps ha canviat de cop!
... I quan jo era petitet, el dia de Sant Tomàs era el 7 de Març. A l'"insti" feiem festa de la bona (partits de futbol, paròdies dels "profes") Els de "preu" - més tard "cou"- cantaven "Gaudeamus igitur juvenes nunc summus!".
La nit hi havia ball i era el primer dia que les noues es posaven de primavera.
L'endemà tot era trist igual. Sòrdid; tant sòrdid com el sistema; tant antiquat com el règim.
D'aquells temps, a part de la injustícia, el pitjor n'era la grissor!
Publica un comentari a l'entrada