dissabte, 26 de setembre de 2009

El camí vell de Palafrugell a Calella

Per anar de Palafrugell a Calella hi ha una autovia que comunica amb comoditat els dos nuclis urbans. Paral·lel a aquesta, hi ha la carretera vella. Una via estreta, poc transitada i que posa a l’abast del caminant petits regals de la natura.




Tirar lledons. La temporada dels lledons. A les darreres de la casa n'hi havia de lledoners, així com als Espinets; s'empraven els pinyols d'aquest fruit, petit i dolç, que es menja amb avidesa, com a projectils, disparats amb un canutet de canya que feia de sarbatana, ficant-te'ls a la boca i bufant fort. Quan s'anava a la font amb càntirs d'aram o d'argila ens divertiem engegant contra els càntirs pinyols de lledó, que en tocar-los feien un dring que era molt graciós. També s'utilitzaven pinyols d'oliva.
(Del bloc de l'Eladi Huguet)


La delicadesa de la forma i els colors d’algunes flors que hi ha al marge dels camins contrasta amb la fredor i la rudesa de l’asfalt de velles carreteres de reduït ús. Aquest és el cas de la flor de mora, o equium.



Els raïms immortals

El poeta en el cim se sent cantar,

i la vinya daurada que el sol banya

a farbalans alegra la muntanya

i en fi pendís cap a les ones va.

La mar és adormida, el cel és clar;

melangies d'escumes i boirines

damunt la pau de les blavors divines

rellisquen lentes a no cap demà.

(Fragment d'Els raïms immortals, Josep Carner)



Amanida de magranes

Ingredients:enciam, magranes, pinyons, formatge de Parma o manxec; vinagre de Mòdena i oli

Preparació

En una safata o en un bol s’hi posa enciam tallat a trossets. Desgranem les magranes, les posem en una escorredora i les rentem. Les assequem i les tirem damunt de l’enciam. Hi afegim els pinyons, una mica de formatge de Parma ratllat o un encenalls de formatge manxec i hi afegim un polsim de sal, oli i un xic de vinagre de Mòdena.