dilluns, 2 d’agost de 2010

Mar d'estiu


Aquest litoral de mar, a l’estiu, a la tarda, a la caiguda de la tarda, ombrejat per les altres penyes, adormit en les sinuositats minerals, reflectint un cel evaporat, fatigat, per la llum canicular, té un encant finíssim. Sobre la costa es produeix una línia d’ombra, una línia d’ombra de seda, que les primeres ramioles de vent de la terra semblen encara ombrejar. (...)


La mar, oleaginosa, densa, immersa en una calma ensabonada, reflecteix tres o quatre plans d’ombres successives (...)A contrallum del sol de posta –contrallum reflectit, indirecte, sense les exhalacions teatrals i dramàtiques de la posta de sol clàssica- els plans d’ombra s’allunyen i s’aclareixen de la terra cap al mar. Les aigües, vellutades de negre, siena i sang dels penya-segats immediats, es desfibren en un verd obscur pel reflex dels olivars, s’irisen de rosa i òpal per la projecció de les cretes tocades per la mòrbida llum del crepuscle llunyà. L’agonia fugaç d’aquests colors es barreja amb la vastitud de la mar –estany fos- per l’evanescent turquesa pàl·lid, carmí evaporat, ivorenca concavitat aprimada. No se sent res. (...)

Aigua de mar, Josep Pla


2 comentaris:

Carme Fortià ha dit...

Paraules i imatges d'estiu. Que trenquen la quotidianeïtat dels qui ja hem tornat.
Gràcies Núria!!!

rosa roig ha dit...

D'acord. Però també el d'hivern és fantàstic.