dissabte, 11 de setembre de 2010

Quin és aquest país...


Digues-me amor,

Quin és aquest país que

Tant m’agrada?

Té un teixit de caminets

Que uneixen mar i muntanya.

On s’entonen cants

Amb olor de mar i algues.

Dansen a la mort i

De la terra en fan ceràmica.


Digues-me estimat,

Quin és aquest país

Que el sol i la neu

Amanyaguen les muntanyes.

On boscos, vinyes i camps,

S’amaren de rosada.

I a pobles i ciutats,

La gent és afable.


Agafa’m la mà

Per corriols, camins i places.

Olor de romaní, so de gralla.

Descobrim amb ulls d’infant

la senyera que pertot l’engalana.



Visca Catalunya!


6 comentaris:

Carme ha dit...

Visca Catalunya!

I bona diada!

XeXu ha dit...

Bona diada, i bon poema també.

onatge ha dit...

Bona Diada. Visca Catalunya Lliure de mediocres incults i amb una durícia al cor...

Una encaixada amb la lluita a les mans.
onatge

Francesc Mompó ha dit...

Lliure!
Salut i Terra

zel ha dit...

Que visca, que visca el nostre país! Un petó!

Ferran ha dit...

Aquest país és el nostre, amb les seves coses bones (moltes) i dolentes (algunes). Un país petit, un gran país.

Espero que passessis una excel.lent i sentida Diada, Núria.