dimecres, 27 d’octubre de 2010

Apunteu-vos-hi, Joan Solà


Aquest és un dels molts escrits de Joan Solà que recull el llibre Plantem cara. Uns escrits planers, acurats, documentats i que ens transmeten el seu amor per la llengua catalana, una llengua que ens ha ajudat a mantenir viva i a conèixer més enllà dels llibres de text escolars.

No ens hem pas de lamentar sempre. Avui tinc la satisfacció de donar-vos una bona notícia i la voluntat de demanar-vos col·laboració. La notícia és que s’ha expedit íntegrament en llengua catalana, per primera vegada des del règim franquista, un certificat literal. Es tracta d’un certificat de defunció del ciutadà britànic Michael Brunning Strubell. Els seus familiars van anar a demanar el document al Registre Civil de Barcelona. De primera reacció, se’ls va dir que què diu vostè ara, que el reglament del dit Registre prohibia tal expedició en una llengua altra que el castellà; (...)

Però el peticionari era del morro fort i tenia molta paciència i voluntat i aviat els va poder replicar amb dos documents. (...) I la cosa només va tardar un any i mig. I també hi va haver alguna excusa, quan el pastís va quedar al descobert: com que els certificats literals es fan per simple fotocòpia, si els vols en català... “los Juzgados carecen de sistema informàtico y (...) de la posibilidad de acceder a algún programa de traducció del castellano al catalán”, i per tant, “devendría imposible prestar este servicio en plazos normalizados”, li digué, en llengua clara i transparent, el secretari judicial del Registre Civil de Barcelona (...)

Doncs, bé, el cas és que ara tenen l’imprès de defunció, però també, vés per on, el de matrimoni i el de naixement. I el tenen en el Registre en qüestió, però també als altres.(...)

I la col·laboració que us demano és d’imitar l’esmentat ciutadà en l’exigència dels drets lingüístics. Més que res, perquè ara els impresos no s’esgrogueeixin.

[22 V 2003] Plantem cara, Joan Solà pg.184. Edicions la Magrana


Moltes gràcies, Joan!


3 comentaris:

DooMMasteR ha dit...

Quin gran home! Tots hauriem de seguir el seu exemple...

Anònim ha dit...

I que bonica que és, per dura i per que condiciona també, l'expressió: "PLANTEM CARA".

Una expressió que res no té a veure amb la impia pretensió del o de la posturetes, que expressa vomitivament i per comoditat de postura quan diu tot acusant des d'una superioritat podrida, aquesta trista expressió: "dóna la cara".

A mi, en Joan Solà, quan enraona em fa raonar i sospesar els meus actes i condicionaments en comunitat. I això últim fa de l'odi, ESTIMACIÓ.

Així doncs, PLANTEM CARA, per la importància extraordinària de la nostra llengua.

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Joan ha dit...

Una gran pèrdua, sens dubte. Què trist que haguem de reivindicar contínuament poder viure (i morir) en la nostra llengua!