Voldria endinsar-me
en el teu esguard clar
i sentir el tacte
de les teves mans
llises, tendres, sense
senyals ni nafres.
Viure amb tu cada un
d’aquells moments en què
se t’aniran fent més fortes
i més dures. I sentir-te
cada cop més a prop meu.
Montserrat Abelló
1 comentari:
Un petonàs, i prou, una abraçada de companyia...
Publica un comentari a l'entrada