
us desitjo que aquest any que estem a punt de començar ens sigui excel·lent.
Feliç 2009!

Empordanesa de naixement i de cor
És a dir que de tots els cinemes que hi ha a Catalunya, és una gran notícia que la pel·lícula es podrà veure en català a 14 cinemes catalans.
És a dir que qui no visqui en una de les nou poblacions privilegiades haurà d'agafar el cotxe i fer un mínim d'una hora de cotxe per poder veure la pel·lícula i haurà de gastar més diners i temps.
És a dir que si hi ha qui considera que la llengua castellana viu a Catalunya en una situació d’amenaça, o no va mai al cinema o no llegeix els diaris o no viu la realitat.
La notícia acaba: Aquesta estrena compta amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística per tal de promoure i facilitar la presència del cinema doblat i subtitulat en llengua catalana.
Em pregunto si aquest és el suport al cinema en català que prometien molts polítics quan feien campanya electoral.
Em pregunto si hi ha algun polític que de veritat pensi que estrenar una pel·lícula en català a catorze cinemes de tot Catalunya és una manera de promocionar la llengua, d’apedaçar-la potser sí, però de ser un país normal, lingüísticament parlant, segur que no.
Traversare una strada per scappare di casa
lo fa solo un ragazzo, ma quest‘uomo che gira
tutto il giorno le strade, non è più un ragazzo
e non scappa di casa.
Ci sono d‘estate
pomeriggi che fino le piazze son vuote, distese
sotto il sole che sta per calare, e quest‘uomo, che giunge
per un viale d‘inutili piante, si ferma.
Val la pena esser solo, per essere sempre più solo?
Solamente girarle, le piazze e le strade
sono vuote. Bisogna fermare una donna
e parlarle e deciderla a vivere insieme.
Altrimenti, uno parla da solo. È per questo che a volte
c‘è lo sbronzo notturno che attacca discorsi
e racconta i progetti di tutta la vita.
Non è certo attendendo nella piazza deserta
che s‘incontra qualcuno, ma chi gira le strade
si sofferma ogni tanto. Se fossero in due,
anche andando per strada, la casa sarebbe
dove c‘è quella donna e varrebbe la pena.
Nella notte la piazza ritorna deserta
e quest‘uomo, che passa, non vede le case
tra le inutili luci, non leva più gli occhi:
sente solo il selciato, che han fatto altri uomini
dalle mani indurite, come sono le sue.
Non è giusto restare sulla piazza deserta.
Ci sarà certamente quella donna per strada
che, pregata, vorrebbe dar mano alla casa.
Treballar cansa
Travessar un carrer i escapar-se de casa
ho fa només un nen, però aquest home que roda
tot el dia els carrers, ja no és pas un nen,
ni s’escapa de casa.
Hi ha sempre a l’estiu
migdiades on places i tot són ben buides, esteses
sota el sol que comença a baixar, i aquest home que arriba
per camins de plantes inútils s’atura.
Val la pena estar sol, per a estar cada dia més sol?
Solament de rodar-hi, són buides les places
i els carrers. Caldria aturar una dona
i parlar-li, que et vulgui per viure plegats.
Altrament ve que hom parla sol. És per això que a vegades
hi ha el borratxo nocturn que inicia discursos
i explica els projectes de tota una vida.
No és pas esperant a la plaça deserta
que es pot trobar algú, però qui roda els carrers
de vegades s’atura. Si no estigués sol,
bo i marxant pels carrers, hi hauria la casa
on hi ha aquella dona i valdria la pena.
A la nit altre cop és deserta la plaça
i aquest home que passa no veu ja les cases
entre els llums tots inútils; els ulls ja no els alça:
sent només l’empedrat que han fet altres homes
amb les mans endurides, igual que les seves.
No és just de quedar-se a la plaça deserta.
Hi haurà ben segur al carrer aquella dona
que, pregada, voldria posar mà a la casa.
Es parla de més de 4.000 dones compositores catalogades, des dels temps medievals, amb l’abadessa Hildegard von Bingen, a les joves compositores actuals.
La qualitat de les seves composicions era com la de compositors de l’època, però els costums i les pressions socials no permetin i no posaven facilitats perquè les compositores es donessin a conèixer i sovint havien de recórrer a germans, marits o amics per difondre les seves obres.
Heu sentit a parlar de l’obra de,
Clara Schumann considerada la pianista més important del segle XIX, tant bona com Franz Liszt (1811-1886) o Sigismund Thalberg (1812-1871), dos dels grans pianistes d’aquella època; que va començar a aprendre a tocar el piano quan tenia cinc anys als onze anys va fer el primer recital i als catorze a compondre. Clara Schumann va compondre el Concert per a Piano en Do Menor, que estrenà als setze anys, amb la Leipzig Gewandhaus Orchestra, dirigida per Felix Mendelssohn. El 1831 es publicà a Alemanya, per primera vegada, una obra de Clara Cuatro poloneses per a piano. Clara es casà amb Robert Schumann i va continuar component i interpretant, malgrat tenir i criar set fills. La carrera de Clara va seguir els més alts nivells professionals fins pocs anys abans de la seva mort.
O de Fanny Mendelssohn-Hensel, més coneguda com la germana de Fèlix Mendelssohn, va rebre la mateixa educació musical que el seu germà, però, Abraham, el pare, li va frenar les aspiracions i l’encaminà a tenir cura de la família. Va ser el seu germà qui va estrenar alguna de les seves obres.
I de Elisabeth Jacquet de la Guerre a la cort de Lluís XIV? I de Blanche Selva,...?