![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9fm7z8-Oms_p2pGYNomiaQ5G57iqM5w64zA6VrHTIcv7ts8BwpUkDmwHjHjYmzWTQ-WOB02M6irn7NSaTXMuj2EYU_xm9sZHMfvPH697lrunOUIwp0RGIamlh6vckWaP1c4Jodz8R5g/s320/sur+ordinador.jpg)
No escric res que no ho hagi escrit o comentat algú abans: la societat en què vivim, del coneixement i de la informació, es caracteritza entre altres aspectes per la immediatesa i la impaciència en què volem que es desenvolupin els fets i que es mostrin els resultats. Tot ha de ser a curt termini. El terme “ara” en pensar-lo ja ha caducat.
Tenim tanta pressa per tenir la informació al moment i les respostes en una dècima de segon, que ens oblidem massa sovint de valorar el plaer que ens pot proporciona la lectura pausada i meditada d’un bon llibre, mentre prenem un cafè, acabat de fer, olorós , a la terrassa de casa o d’una plaça, assaborint els raigs de sol que ens regalen aquest dies de finals de setembre.
Menys tenim les converses plàcides amb amics i família. Les canviem per les d’amics que potser ni coneixem, que pertanyen a una nova dimensió: potser la cinquena?
No vull dir que hàgim de sortir al carrer com aquell que surt a buscar la flor de romanial, però sí que ens cal, de tant en tant, fer una pausa, reflexionar i no deixar-nos arrossegar cap el pendent de les presses i l’intangible.