Paisatges de somni

Tal com us podeu imaginar, aquestes fotos no les he fetes jo, són part d'una presentació i són molt boniques. Us desitjo un bon cap de setmana!

Tele- ordinador?

Llegeixo en un article que els televisors del futur immediat només tindran el cable que connecta l’aparell amb el corrent elèctric. Les altres funcions, com per exemple els altaveus, funcionaran mitjançant el Bluetooth.

Que l’empresa Intel treballa amb Internet Yahoo i empreses com Samsung i Toshiba per desenvolupar, TV widgets, petites aplicacions interactives per a canals de televisió.

La idea és que els usuaris puguem fer mitjançant la tele, moltes de les activitats que duem a terme amb l’ordinador: xatejar mentre mirem la tele, mirar un vídeo del Youtube, enviar correu,...

Segons explica l’article, aquest tipus de televisor sortirà al mercat d’aquí a pocs mesos. Caldrà veure l’acceptació que tindrà. Un dels reptes que es troben aquestes empreses és fer-lo prou àgil i atractiu perquè els usuaris, que estem acostumats a entendre la televisió com una eina estàtica, que funciona encara que mantinguem una actitud totalment passiva, ens acostumem a veure-la amb uns altres ulls i a aplicar-hi la interactivitat que demana un ordinador.

El dia d'ahir

Ahir, dia 25 de novembre, era el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones. No és que vulgui crear polèmica, no en tinc cap intenció. No obstant, penso que aquest dia no hauria d’existir. No és el resultat d’una societat que visqui en pau.

Per què el dia internacional contra la violència envers les dones? I els homes? I els infants? I les persones grans? Que no en són víctimes d’actes de violència?



Amb això no vull dir que tots plegats no haguem de tenir coneixement de quina és la realitat que ens envolta. No vull ignorar que els noticiaris estan tacats massa sovint de sang de dones.
Però no haver de dedicar un dia només a la violència contra les dones voldria dir que aquest problema s’ha resolt i que no calen més dies específics, ni campanyes com 'Talla amb els mals rotllos. enRAONA' 2008 que té com a objectiu de fer arribar a la població jove i adolescent de Catalunya missatges que els puguin ajudar a detectar i allunyar-se de conductes de domini, possessió, control i agressivitat, que poden aparèixer en les primeres relacions sentimentals i que són naturalitzades a la nostra societat com a inherents a les relacions entre dones i homes.



I em pregunto: tant malament ho estem fent les persones adultes, els pares i les mares, que encara calgui engegar campanyes com aquesta que acabo de citar adreçades a la nostra joventut?

Els nostres fills seran tant pocavergonyes de tenir conductes de domini i de possessió vers les noies que estimen? I les nostres filles tant bledes com per no detectar-ho i allunyar-se’n? Tant mal model els estem oferint?



No ho crec. Amb tot, provocar la reflexió i el debat conduïts, en aquests temes,és bo.

Estofat de patates amb calamars i costelles

Ingredients (per a quatre persones)

1kg de patates

½ kg de costelles trossejades de porc

½ kg de calamars

1 ceba

¼ kg tomata triturada

All i julivert

Sal i pebre

sucre

Oli d’oliva

Aigua o brou

Preparació

Posem una cassola al foc amb oli d’oliva Quan l’oli sigui calent hi rostirem les costelles de porc salpebrades.
Quan siguin rosses, les traurem de la cassola i les posarem a part.
Tot seguit, farem un sofregit amb ceba, tomata, alls, julivert, sal i sucre.
Quan el sofregit sigui fet, hi afegirem els calamars tallats a trossets i al cap d’uns minuts, les costelles rosses i tallades.
Deixarem que tot plegat cogui a foc lent durant un quart d’hora.
Hi afegirem l’aigua o el brou calents i quan arrenqui el bull, les patates tallades petites.
Ho deixarem coure un quart d’hora més, rectifiquem el cuinat de sal i de pebre.

I.... bon profit!

Vitralls modernistes

L'interès del romanticisme primer i del modernisme després per l'art gòtic impulsà els mestres vidriers d'arreu d'Europa a la recerca d'aquella tècnica oblidada.
Com a Anglaterra amb William Morris i Burne-Jones i a França amb Viollet-le-Duc, a Catalunya sorgiren els noms de la dinastia Amigó, Agustí Rigalt i Cortiella, J. Sagalés, A.Aymat, Josep Pujol i Josep Espinagosa i Farrando entre els vitrallers premodernistes.

Entre els artistes que treballaren els vitralls excel·leixen particularment Joaquim Mir i Darius Vilàs, pintors, i els arquitectes Rubió i Bellver, Balcells i Buigas, Puig i Cadafalch, Gallissà, Jujol, Sagnier i, d'una manera molt preeminent, Domènech i Montaner.

Cal assenyalar la interessant experiència d'Antoni Gaudí, amb Jaume Llongueras, Iu Pascual i J.Torres i Garcia, a la seu de Mallorca, on intentà d'obtenir una veritable tricromia sobreposant tres vidres de colors primaris convenientment rebaixats.

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0151016

Palau de la Música, Barcelona

Casa Navàs, Reus

Casa Garriga Nogués

Seu central Caixa Sabadell

Els vitralls són el reflex de l'harmonia de l'art: dibuix, colors i llum es combinen per crear efectes de bellesa cromàtica excepcional. És molt difícil de reflectir.ne la bellesa en una foto. Per gaudir plenament, cal veure'ls en el seu espai.

Us agraden? No em cansaria de mirar-los.

El telèfon...

Llegeixo a la pàgina www.vromana.com/.../Celia/APARTATS/telefon.html:

El telèfon és un instrument que serveix per mantenir converses a llargues distàncies d'un lloc a un altre. Abans estaven sempre lligats a cables per on circulava el so convertit en impulsos elèctrics. Els últims models funcionen per ones hertzianes, de manera que són portàtils. També n'hi ha que ja permeten de transmetre imatges.
L'any 1854, l'inventor francès Charles Bourseul va plantejar la possibilitat d'utilitzar les vibracions causades per la veu sobre un disc flexible o diafragma, per tal d'activar i desactivar un circuit elèctric i produir unes vibracions similars en un diafragma situat en un lloc allunyat, que reproduiria el so original.
Anys més tard, el físic alemany Johann Philip Reis, va inventar un instrument que era capaç de transmetre notes musicals, però no de reproduir la veu humana.



Tradicionalment, se li atribueix la invenció a Alexander Graham Bell, físic i inventor nord-americà d'origen escocès, mentre treballava en la transmissió de sons per sords, va descobrir que modificant un corrent elèctric continu, es poden imitar les vibracions que produeix la veu humana.

Una explicació senzilla, resumida i entenedora dels orígens del telèfon, un aparell que és pràcticament a totes les cases i que, de mica en mica, està tornant a desaparèixer i que, potser m’equivoco, però si no fos que va molt lligat a internet, moltes cases ja no en tindríem. I tant important que havia estat per a la comunicació... Recordeu aquesta cançó?












Però l’escrit d’avui no és per explicar què és un telèfon, ni per cantar les excel•lències del futur amb mòbils i aparells de comunicació futuristes.

Ès per desfogar-me de la impotència que sento cada dia, repeteixo... cada dia... quan sona el telèfon de casa, despenjo i una veu d’accent sudamericà –no hi tinc res en contra, ho asseguro- i en parla castellana –d’això ja no en penso el mateix-, em pregunta si tinc telèfon –obvi, no?- amb quina companyia i si tinc internet.
Si em sento generosa i arribo en aquest punt comencen les excel•lències de voler vendre més velocitat de connexió... En dir-los que no m’interessa, es fan els sords i continuen i continuen fins que penjo.



Resultat: cap. Al cap d’una estona o l’endemà tornen a trucar. I us asseguro que no sempre són de la mateixa companyia –o almenys no diuen que ho siguin- i mai és la mateixa persona.
No sé si us ha passat mai, no sé si sabeu la solució perquè s’acabi d’una vegada, però estic temptada a fer com a l’acudit i dir-los un moment si us plau:

Com es diu? Quants anys té? On viu? On treballa? Per quina companyia? Quin número d’empleat.... i així fins que se’n cansin.

Apa, posem-hi una mica de marxa... que ja és dissabte...

CIP Saavedra – 4t curs