
Un diumenge de finals d’octubre vaig anar a mercat. Mentre omplia una bossa amb cebes,... el noi que hi havia al meu costat es va adreçar a la pagesa de la parada i li va preguntar:
- Té tomates per UNTAR pa i que untin bé?
La senyora va quedar uns segons desconcertada, se’l va mirar un moment, i li va assenyalar les tomates de penjar, les tomates de sucar que podem comprar tot l’any, i que s’agraeixen sobretot a la tardor i a l’hivern.
El noi es va mirar a la venedora amb cara d’incredulitat, i, com ofès, va assenyalar unes tomates vermelles, més grosses, més brillants que hi havia en un extrem. I li va respondre:
- N’està segura, senyora, que aquestes UNTEN? Vol dir que no són millors aquestes tant vermelles i grosses?
La pagesa, va posar cara de pensar: "santa paciència", i amb veu dolça li va explicar que no, que les vermelles tot i que tenien una aparença més bonica, tenien poc suc. Que l’aconsellava bé i que sucaria molt més pa amb les petitones, ataronjades, tomates arraïmades que li havia mostrat.
No em va escandalitzar que el noi dubtes si escollir unes tomates o unes altres, però em va esgarrifar que demanés tomates per untar.
Avui, encara hi pensava i se m’ha acudit que el noi devia utilitzar una forma calcada del castellà, he fet una petita consulta i cliqueu aquí per llegir el que he trobat.

En resum, tal com diuen els “Amants del pa amb tomata”, al Facebook, en català, el pa es SUCA :
El pa amb tomàquet és una de les preparacions més típiques de la cuina catalana. El pa amb tomàquet consisteix en una llesca de pa —tradicionalment era torrat— sucat amb tomàquet madur. S'hi afegeix un raig d'oli d'oliva i sal. De vegades es frega un all sobre el pa abans de sucar-hi el tomàquet.
Tradicionalment, menjat amb una arengada a sobre, era un àpat a pagès. Es pot acompanyar amb botifarres, xoriço, fuet, pernil, formatges, anxoves o altre peix adobat, o verdures rostides a la graella com l'escalivada.
