dilluns, 31 de desembre del 2007

El nostre Home dels Nassos


Joan Amades, en el Costumari català, explica que l'home dels nassos prové d'un personatge mític que simbolitzava l'any.

Avui és 31 de desembre i ha sortit o sortirà l’HOME DELS NASSOS, un personatge mitològic català.

Clica el dibuix

En aquest dia, se sol explicar a la mainada que avui surt pel poble l’Home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies li queden a l’any avui.

Els infants s’imaginen una persona estranya, amb 365 nassos a la cara. No pensen que el dia 31 de desembre, a l’any li queda un sol dia.



En el decurs d’avui se sol fer broma i se’ls diu que l’hem vist passar en un carrer proper o per la plaça. La quitxalla, engrescada, demana de sortir a veure’l, sense pensar que l’home dels nassos que veuran, no és altre que qualsevol home que tingui un nas a la cara, un igual que dies li queden a l’any avui.


Així doncs, nens i nenes, si sortiu a veure l’home dels nassos AVUI (31 de desembre), segur que en trobareu un: un home amb 1 nas. 1 nas perquè a l’any li queda 1 dia.



diumenge, 30 de desembre del 2007

Papà... què és la Història?

Recordeu en Dragui?



Aquesta anècdota que explica Josep Pla en un dels seus llibres és genial. Ens mostra l'absurditat que poden tenir algunes de les nostres respostes, sigui per ignorància o per manca d'interès en la pregunta-resposta:

Sentir que la història us cau al damunt com si s’esfondrés el sostre que us aixopluga és una sensació impressionant. La primera vegada que la vaig sentir; la memòria inconscient em portà a la consciència el record d’un diàleg que vaig sentir fa molts anys (...). Era un nen que passejava amb el seu papà un assolellat diumenge al matí. El nen i el seu papà es passejaven per un carrer, i, de les cases, que el formaven en sortia un perfum d’arròs de peix que feia més brillant la llum del sol que emplenava la terra. Amb això el nen preguntà al seu papà:

Papà, què és la història?

El papà se’l mirà amb els ulls oberts, absolutament sorprès.

Els nens de la teva edat –li digué quan s’hagué revingut una mica- no han de fer aquesta classe de preguntes...

Papà, què és la història? –tornà a preguntar el nen.

La història...? –digué el papà, enmig d’una confusió evident-. La història és un llibre que venen a les llibreries, que val tres pessetes,...

A les èpoques bones i agradables, fàcils i grasses, la història és literalment això: un libre que venen a les llibreries, que val tres pessetes, (Ara posem que en valgui seixanta; el cas és el mateix).

Josep Pla

divendres, 28 de desembre del 2007

Us recomano aquest article de l'IEC:

Virtualment catalans


La presència del català a Internet gaudeix de bona salut gràcies, entre altres, a iniciatives com el domini .cat, els blocs o els mitjans de comunicació digitals.


Ara fa dos anys, el 19 de desembre de 2005 per ser exactes, el domini .cat entrava a la Xarxa, és a dir, ja era visible des de qualsevol part del món. Havien estat anys d'una brega discreta però intensa per assolir el primer domini lingüístic del món que donava al català la porta d'entrada a la «primera divisió» d'Internet.


El 13 de febrer de 2006 començaven a aparèixer a la Xarxa els primers .cat registrats per empreses i institucions, i el 23 d'abril del mateix any s'obria
el registre a tothom. Era un pas important en la presència del català a Internet, una llengua que tot i la seva base demogràfica relativament baixa, es mostra dinàmica i emprenedora i és l'única sense un potent estat propi al darrere que apareix en el rànquing de les més usades a Internet.

Exemples clars en són la proliferació de blocs (l'anomenada catosfera), els mitjans de comunicació digitals, com Vilaweb o La Malla, o les dades del Baròmetre de l'ús del català a Internet del WICCAC, que atorga una qualificació de «mitjà» a l'ús de la llengua pròpia als webs dels països catalans.

El que només era, de bon principi, una explosió d'alegria per a aconseguir el domini .cat s'ha convertit, dos anys després, en un cas d'èxit, ja que actualment existeixen a la Xarxa gairebé vint-i-sis mil dominis .cat i quatre milions de documents. La Fundació PuntCAT, creada amb la participació, entre altres institucions, de l'IEC, i que ha estat acollida fins fa uns mesos a les dependències de l'acadèmia catalana, és l'encarregada de validar els dominis que demanen el .cat, ja que només el poden aconseguir aquells que es comprometin a publicar al web continguts significatius en català o referents a la cultura catalana. «En aquests dos anys, el domini lingüístic ha esdevingut un referent i un model a seguir arreu del planeta», afirma Joan Francesc Gras, president de la Fundació PuntCAT, «però un domini és una eina, no un estri meravellós que canvia les coses de la nit al dia».

Pioners a la Xarxa

Per a Vicent Partal, director de Vilaweb i considerat un dels pioners de la xarxa Internet als territoris de llengua catalana, la consecució del .cat representa que «juguem en igualtat de condicions amb qualsevol altra cultura del món. I això només passa a la Xarxa. Però, encara més: reafirma que la cultura catalana és un exemple per al món i és el món, en aquest cas representat a través de l'ICANN, que ho reconeix atorgant a la cultura catalana precisament el primer domini cultural que s'atorga al món».

Novetats i preus

El segon aniversari del .cat ha arribat amb novetats que milloren l'univers de la presència catalana a Internet. La Fundació PuntCAT ha creat un mapa de planes web .cat a l’estil de la xarxa de metro, que dóna visibilitat a més de 250 dominis .cat. S'ha presentat un fotobloc en el qual tothom que ho vulgui pot penjar fotografies, veure-les i classificar-les. També s'ha posat en marxa una nova plataforma que permet oferir descomptes propers al 50 % en el preu del registre en grup de dominis .cat a tots els membres d'un col·lectiu que ho desitgin i consolidar la postvalidació com a mètode de registre dels dominis, cosa que permet registrar el domini i tenir-lo actiu en pocs minuts.

El preu del domini depèn de cada registrador i dels serveis addicionals que ofereixi. El preu final dels noms de domini .cat el fixen els registradors .cat. El preu pot incloure altres prestacions, com ara correu electrònic, gestió dels DNS, espai web, suport telefònic, etc. Segons fonts de la Fundació PuntCAT, des que va néixer, els preus del domini han estat rebaixats dos cops i, en la mesura del possible, s'aniran reduint més.

En primera divisió a Internet

I és que el català gaudeix de bona salut a Internet. Tal com comenta Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, «segons les dades del cercador Alltheweb, el català és l'única llengua sense estat propi [o, per a ser precisos, amb només l'estat d'Andorra que la té com a oficial] que sol aparèixer entre les trenta més usades a Internet». Si es posa en valor el nombre de documents en català existents, el .cat és el cinquè domini amb més fitxers per domini, només superat pels dominis .org, .is (islàndia), .cz (Txèquia) i .ca (Canadà) i frec a frec amb el .fr (França) i el .hr (Croàcia). Per posar-ho en perspectiva, el català és la vuitanta-sisena llengua del món en nombre de parlants, però es troba entre les trenta primeres a Internet.

Una altra dada interessant és que, entre el 2004 i el 2007, el català ha anat escalant posicions i la presència que té a Internet ha augmentat clarament, a més bon ritme que altres llengües semblants. Comparativament, com assenyala Bernat Joan, «al món hi ha devers nou milions de catalanoparlants, uns set milions dels quals tenim el català com a primera llengua. Entre set i nou milions de catalanoparlants posam a la Xarxa devers el 3 % dels webs del món en la nostra llengua nacional. Al món hi ha, segons diuen ells, devers quatre-cents milions d'hispanoparlants. Posen un 9 % dels webs de la Xarxa en la seua llengua». I afegeix que «perquè hi hagi una densitat d'espanyol comparable a la de català, ens haurien de multiplicar per quaranta-cinc. Amb prou feines ens multipliquen per tres». Òbviament, el nivell de desenvolupament cultural i econòmic no és comparable, ja que el 80 % dels hispanoparlants formen part de Llatinoamèrica.

L'èxit del DIEC2 en línia

Una eina útil per a conèixer l'estat de salut del català a la Xarxa és el Baròmetre de l'ús del català a Internet, del Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics (WICCAC). Segons Joan Soler i Martí, membre de l'equip de coordinadors del WICCAC, «un factor clau en la bona situació del català a Internet són, especialment a Catalunya, els webs de les administracions públiques, així com l'empenta de la societat civil organitzada, amb iniciatives destacables com ara Vilaweb o La Malla». En aquest sentit cal remarcar que la versió en línia de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, el DIEC2, està assolint elevades xifres de consultes, una dada que ratifica l'interès i l'ús del català a la Xarxa. Des del 18 d'abril de 2007 fins al 30 de novembre passat, s'han realitzat més de tres milions de consultes, és a dir, una mitjana de més de 15.000 cada dia (vegeu taula adjunta). Malgrat aquestes xifres encoratjadores, hi ha punts febles, com la baixa presència de la llengua catalana als webs de les empreses, especialment de les més grans, segons el Baròmetre del WICCAC. Joan Soler conclou que «si s'aconseguís millorar aquest punt feble, la situació del català a Internet passaria de ser bona a ser excel·lent».

El món dels blocs

Un altre cas reeixit i que ha tingut un impuls espectacular en el darrer any són els blocs en català. La comunitat blocaire catalana destaca pel dinamisme i és una de les llengües capdavanteres en el món dels blocs. Tot i això, intentar quantificar el català a Internet o a les bitàcoles és una tasca complexa. A tall d'exemple, segons un estudi realitzat pel National Institute for Technology and Liberal Education (NITLE), una organització nord-americana de recerca tecnològica, la llengua catalana és la segona amb més blocs (123.320), just per darrere de l'anglès (195.8443) i per davant del francès (83.950) i de l'espanyol (80.509), dels quasi tres milions de blocs que NITLE té indexats. Un resultat que sembla força optimista, encara que només sigui per una mera qüestió demogràfica. Tal com assenyalava Vilaweb, «de fet, una pàgina especialitzada en blocs com ara la de Technorati, de prestigi reconegut, publica periòdicament informes sobre els idiomes als blocs. En el del mes d'abril de 2006, el català no apareix ni entre els deu primers.»

El que és del tot evident és que els blocs catalans són cada cop més presents a la Xarxa i que, per exemple, els de temàtica política (de polítics i de ciutadans que parlen de política) han patit un boom que, segons assenyala Saül Gordillo, director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i autor del llibre Nació.cat, «no es pot comparar amb les comunitats de la resta de l'Estat espanyol».

Google també és .cat

Un altre element que posa en perspectiva l'èxit del .cat i la importància del català a Internet és que el cercador més important del món, Google, va registrar el google.cat el mateix dia del llançament del domini i, finalment, l'ha incorporat al web, així com al programa de retoc fotogràfic Picasa, al web d'àlbums de fotografies Picasa i al Google Cerca de Llibres.

En definitiva, tal com comenta Partal, «l'any 1995 no era segur que Internet fos un cas d'èxit per al català. Podria haver passat com en el món dels videojocs o del cinema. Avui, però, ningú no dubta que Internet és una de les millors notícies per a la nostra cultura al llarg de segles».

'La llengua catalana a Internet: quin pes té la nació virtual', per Bernat Joan

dijous, 27 de desembre del 2007

De la bombolla immobiliària a la crisi



Terrenys a preus desmesurats, facturació de la mà d’obra en alça, pisos i cases a preus exagerats,... construcció i més construcció. Venda i compra immediata,... immobiliàries sense pisos, ni cases per vendre, febre d’inversió, de millora d’habitatge, mercat accelerat. D’aquesta manera resumiria la situació que es vivia fa uns dos anys arreu de Catalunya.


No obstant, l’alça de preus i la venda d’habitatges ha frenat. I la tant parlada i temuda bombolla immobiliària comença a desinflar-se, més ràpid del que se’ns vol fer creure.


El mercat immobiliari ha entrat en un alentiment vertiginós que arrossega, com una gran bola de neu muntanya avall, preus, hipoteques i vendes.


Les immobiliàries, que fa pocs anys havien nascut com bolets, han començat a tancar.

Les promotores han frenat les construccions projectades. Amb sort, acabaran les que tenen començades. Pisos i pisos, amb cartells publicitant la venda. Anunciant, en silenci, que no es ven res.


Anys de construcció desmesurada d’habitatges, unes hipoteques a l’alça per l’increment del tipus d’interès, els constants preus exagerats dels pisos, i els inversors que han passat d’invertir en immobles a altres tipus d’inversions,... han estat algunes de les causes principals de la crisi.

I com a conseqüència d’aquesta crisi, l’atur i la inestabilitat de l’economia familiar s’incrementa i les entitats financeres comencen a mostrar preocupació per l’augment de la morositat, -tant de particulars, com d’empresaris- i la necessitat de captar dipòsits a causa de la desconfiança mútua de la banca.

Amb tot, el govern demana que es mesuri la despesa familiar, però no s’atreveix, si més no, fins passades les eleccions espanyoles del març, a fer una estimació real de la crisi que molta gent ja pateix.

dimarts, 25 de desembre del 2007

dilluns, 24 de desembre del 2007

Un acudit de Nadal


Sé que no acostumem a menjar indiot i que aquest acudit és molt anglosaxó, però m'ha fet gràcia i el vull compartir amb vosaltres. Que passeu una feliç nit de Nadal.

diumenge, 23 de desembre del 2007

Una altra recepta: Pollastre amb escamarlans


Ingredients:

1 pollastre de pagès
2 escamarlans per persona
2 cebes
3 o 4 tomates de penjar (madures)
3 o 4 grans d'all
1 grapat d'ametlles
2 o 3 carquinyolis
brou

Com es prepara:
Tallarem el pollastre i el salpebrerem
Picarem la ceba, ben picada menuda.
Pelarem les tomates i els traurem els grans. Les ratllarem.
Agafarem una cassola de terrissa o de ferro colat. Hi posarem oli d’oliva i encendrem el foc. Quan l’oli sigui calent sense que fumegi, hi posarem el pollastre i els alls sencers. Ho enrossirem. Un cop sigui tot ros, ho traurem de la cassola i ho desarem a part.
Agafarem els escamarlans, els salarem i els posarem a la cassola perquè s’enrosseixin, també, una mica. Els traurem.
Abaixarem una mica el foc i en el mateix oli hi posarem, la ceba ben picada perquè s’enrosseixi i quan sigui daurada hi abocarem la tomata ratllada. Anirem remenant fins que la barreja hagi assolit una consistència de melmelada.
Un cop el sofregit estigui al punt, hi incorporarem els trossos de pollastre –hi ha qui l’enfarina- i continuarem remenant fins que el pollastre s’hagi escalfat. Si cal, hi anirem afegint una mica de brou de carn, lleuger o si no en tenim, d’aigua – hi ha qui hi afegeix cava.
Quan el pollastre sigui calent, el cobrirem amb brou o aigua. Deixarem que cogui uns deu minuts i hi afegirem els escamarlans.
Farem una picada amb els alls enrossits, les ametlles, els carquinyolis, el julivert i, si voleu, una mica de xocolata ratllada. Abocarem la picada a la cassola. Deixarem que cogui una estona més, fins que el pollastre sigui ben tendre, i tancarem el foc.
Arribats en aquest punt, ja hem elaborat el pollastre amb escamarlans. No obstant, si em voleu fer cas, esperarem a menjar-lo l’endemà, serà molt més bo, ja que és dels plats que per assaborir-lo plenament s’ha de deixar reposar i tornar a escalfar.

dissabte, 22 de desembre del 2007

Una indirecta innocent – 1906 –(conte de Miquel Torroella i Plaja)



Això que sembla un cuento y que no’n te res va succehir á mitjáns dels sigle passat quant era bisbe de Girona en Llorente, home que tot lo que tenia de sério tenia de bo y campetxano.

Feya temps que l’avi Bulorda de Fitó tenia una causa pia a la Cúria de Girona i que que may venia l’esperada resolució.

L’avi Bulorda era un home alt i gros, calsaba espardenyas ab beta negra, calsas de panyo de borrell amb ample davantal, ermilla de coll dret amb botons grochs, jupa curta i barretina de color de brisa tombada a sobre el clatell; tipo a tot serho dels antichs pagesos de l’Empordà.

Al arribar al palau del senyor bisbe, que va trobar-lo que dinava, se feu anunciar per un dels patges.
Al conèixerlo el bisbe el feu entrar sens moures de taula ni deixar la cullera.

Plegada la barretina sobre’l bras i més tieso que un ciri, l’avi Bulorda es posà davant del bisbe que preguntà:

- Y bé d’ahont sou i què voleu,

- Soch de Fitó

- Ahont és Fitó, qu’are no me’n recordo

- Fitó, ilustrísim senyor es un poble molt petit, però molt aixerit, que hi ha entre mitj de Montrás i Vall-llobrega, a tres quarts de muntanya amunt.

- (...) y bé que hi ha de nou al vostre poble

- Se nou ilustrissim senyor y que siga digna d’estranyesa sols que jo ho sàpiga sé un cas passat fa poch al mas Cals.

- Home, digueu qu’es lo qu’ha passat.

- Fa quatre o cinc dies qu’al Mas Cals, que com totas les casas de Fitó y de montaña crian parrianas, una de molt grossa va cutinar (parir) tretze pursells (porquets) no tenint més que dotze mamelles.

- I que de veritat es ben raro lo cas, i digueu, com ho fa la mare si no te més que dotze tetas y ha de donar de mamar a tretze porcells?

- Jo li diré Ilustríssim senyor: mentre els dotze maman, el que fa tretze fa com faig ara jo, que mentre vostè dina jo m’ho miro.

- Home teniu rahó, ¡noy, porta-li un cobert!

Amb un dinar de bisbe y amb la causa resolta, l’avi Bolorda la mateixa tarde tornava al seu poble.



divendres, 21 de desembre del 2007

Les noves tecnologies fan anys



El 16 de desembre de 1947, fa 60 anys, dos investigadors de Bell Labs, John Bardeen i Walter Brattain, van fabricar el primer mòdul elèctric que iniciava l’era de la informàtica i l’electrònica i d’aquí apareixien els transistors , nom que ve de l’anglès “transfer resistor” – resistència de transferència- , i lentament s’anaven instal•lant a les cases.

El 3 de desembre de 1992, fa 15 anys, la xarxa Vodafone, a Gran Bretanya, enviava el primer SMS – Short Message Service- des d’un ordinador portàtil. I un any després, Nokia, enviava el primer missatge per mòbil.




Del transistor, als portàtils, dels portàtils als mòbils,... la tecnologia no para i, com una bola de neu que va muntanya avall, el progrés avança cada dia més ràpidament. De manera, que dia a dia anem descobrint que s’han provat i que s’han presentat nous avenços tecnològics. Per exemple, d’aquí a pocs dies es farà la demostració d’un adaptador inalàmbric que permetrà connectar els ordinadors als monitors sense cap tipus de cable. Certament, som a l’era tecnològica.

dijous, 20 de desembre del 2007

Demà comença l'hivern


Demà dia 21 de desembre, quan a l’hemisferi sud comença l'estiu, nosaltres, al nord, encetem l’hivern.
Una estació de l’any que associem amb la fred, la neu, la pau i el recolliment.
Uns mesos en què, malgrat tot sembla dormir un son etern, la sembra dels camps ens mostra l’inici d’un nou cicle.




Tradicionalment, el dia 21 de desembre és el dia més curt, i la nit més llarga de l'any. Passarem uns dies que les nits seran molt llargues i, com la majoria de vegades, les dites ho contemplen: "El sol, a l'hivern emmandrat, es lleva tard i s'acotxa aviat."
I deixeu-me acabar avui, pensant en els infants i no tant infants i posar-vos unes imatges de la pel·lícula Polar express, acompanyades d'una bona música.






dimarts, 18 de desembre del 2007

Suquet de peix: la meva recepta



El suquet de peix té el seu origen en pobles mariners de la costa catalana. Els pescadors, acabada la jornada, encara a la barca, preparaven el seu menjar amb els peix que s’havia trencat una mica o que per la mida, tipus,... els costaria de vendre o del que n’havien pescat molt.

Aquell plat quotidià, l’hem convertit en un plat de festa que a més té la particularitat, que cadascú de nosaltres li donem el toc personal, de manera que amb la mateixa recepta, fem suquets amb gustos diferents, fàcilment identificables per als qui estan acostumats a acompanyar-nos quan en mengem.

Aquesta és la recepta del meu suquet. Espero no haver oblidat cap detall i que, ara que vénen festes, si proveu de fer-lo, us surti boníssim.

Ingredients:

200/250 grams de peix per persona

100 grams de patates per persona

1 gamba per persona (opcional)

peix per a sopa: cintes, escórpores petites,...

Tomates

1 fulla de llord (opcional)

4 alls

Ametlles

Oli, pa i sal

Com es prepara:

Posem a bullir una olla amb aigua i sal.

Netegem el peix i el tallem a rodelles. El cap, la cua i l’espina servirà per a elaborar el brou de peix.

Quan l’aigua de l’olla bull, hi tirem els caps, cues i espines dels peixos. (es poden substituir per peix de fer sopa: rates, cintes, escorpores petites, algun cranc,...). Salem. És opcional afegir-hi una fulla de llord. Deixem que bulli tres quarts d’hora i tot seguit ho colem. Desem el brou o fumet a part.

Mentre es fa el brou de peix, posem al foc una cassola de terrissa. Hi tirem un cul d’oli d’oliva. Quan aquest és calent, hi fregim els alls, les ametlles i el pa torrat. Quan tot és ben torradet ho traiem i ho reservem.

En el mateix oli, si volem, hi podem fregir unes gambes que haurem salat prèviament. Aquesta sal s’haurà de tenir en compte.

Si volem, podrem fer el suquet amb patates. Les patates absorbiran el gust del suc i seran molt saboroses.

Per fer el suquet amb les patates, les pelarem i tallarem esqueixant-les.

Tirarem una mica de tomata ratllada a l’oli i deixarem que es cogui una mica. Tot seguit hi afegirem les patates perquè es daurin i coguin una mica. Quan s’hagin enrossit, hi afegirem el brou de peix –només que cobreixi les patates i el peix. Quan aquest arrenqui el bull, taparem la cassola i abaixarem el foc, però vigilant que no perdi el bull. Ho deixarem coure uns deu minuts.

Passada aquesta estona, i quan les patates encara no siguin toves, posarem les rodelles de peix ben repartides dins la cassola i les deixarem coure, a foc lent, uns deu minuts més.

Mentre es cou el peix, agafarem un morter i hi picarem l’all, el pa i les ametlles. Hi podem afegir julivert i safrà.

Quan faltin tres o quatre minuts per tancar el foc, i només si cal, corregirem el punt de sal i hi afegirem la picada i també les gambes.

Quan el suquet sigui cuit, hi podem tirar (és totalment opcional) all-i-oli negat.

Deixarem que el suquet reposi dos o tres minuts i ja ho podrem servir de seguida.

dilluns, 17 de desembre del 2007

Va de disseny

Els dissenyadors tenen entre molts objectius fer-nos la vida més còmode, fàcil i divertida.

I sinó fixeu-vos en aquestes separacions de polipropilè, movibles i adaptables a les necessitat de cada espai d’oficines.




I si entrem en detalls, fixeu-vos en aquesta taula de treball, preparada per tenir ben desats els cables i diferenciat l’espai pròpiament de treball.




I, en acabar el treball... no us deixaríeu envoltar d’aquest confort?




Perquè si parlem de pràctic i confortable... aquí en teniu tres exemples? Amb quin us quedaríeu?

Exemple 1



Exemple 2:




Exemple 3:



diumenge, 16 de desembre del 2007

Tió, tió, caga torró...

El tió és un costum que se celebra des d’antic a Catalunya. Sembla que la figura del tió prové de la mitologia que atribuïa als déus dels boscos la protecció de les llars i que per això, el tió sigui el símbol de l’ànima protectora i generosa dels boscos que arriba a les cases.

Seria un semblant de l’avet que es posa a l’interior de les case en països nòrdics i germànics.

Perquè el tió cagui..., uns dies abans de Nadal, haurem d’habilitar un espai còmode pel tió i l'haurem de tapar amb una peça d’abric – sac o manta- perquè no passi fred i no es constipi.

Durant el temps que el tió romangui dins la casa i, sempre abans de fer-lo cagar, l'haurem d’alimentar bé: fruita, pa, aigua,...

Moments abans de fer-lo cagar ens hem d'assegurar que el tió estigui ben abrigat, i alguna persona gran i la mainada han de sortir de l'estança, per anar a resar o a comentar qui picarà més fort, quins regals cagarà,...

Arribat el moment màgic, i quan volem que el tió cagui, l'hem de picar ben fort amb un pal flexible i alhora consistent i cantar-li la cançó del tió, més o menys com aquesta:

Tió, tió

caga torró

del fi i del bo.

Si cagues més,

Caga diners,

Si no en tens prou,

Caga un ou.

Tió, tió,

caga torrons

que són molt bons.

És molt bonic viure el neguit, la il·lusió, la sorpresa i l’alegria dels infants de la casa quan aixequen la manta o la saca i veuen que el tió els ha cagat alguna cosa. Ep!, si és que l’han alimentat bé i s’han comportat.

Les exclamacions, els somriures, la pressa per tornar a picar amb contundència el tió... contagien i ens omplen de felicitat.

I vosaltres, quina cantàveu la mateixa cançó? Diuen que n'hi ha moltes variacions...




divendres, 14 de desembre del 2007

El Pal de pluja



Quan arriben aquestes dates, amics i companys de feina ens avancem, -crèduls o incrèduls- a les festes nadalenques i fem cagar el tió, com en un assaig estrany que ens entrena per al tió del dia 24 de desembre.

Els regals acostumen a ser detalls de poc valor econòmic i força dosi d’imaginació, detalls que poden ser d’ús habitual, de decoració,... molt comuns o molt originals.

I aquest tipus de regal és el que m’ha cagat el tió aquest any.

Un bonic i original PAL de PLUJA.

Sabeu què és un pal de pluja? N’heu vist?

El pal de pluja és un instrument musical que emet un so relaxant que recorda la pluja. Si voleu saber de manera bàsica com es construeix, cliqueu aquí.

El meu pal de pluja, anava, acompanyat d’aquest bonic escrit...


Diu la llegenda… que fa molts anys,

Un trobador va passar per Girona

Fent sonar un estrany instrument.


El seu so dolç i tranquil,

Va anar arribant a les orelles

De tots els habitants de Girona

Produint-los una son profunda

I deixant la ciutat en un absolut silenci

Misteriós...

Era com el so de la pluja quan cau,

Com les petxines que arrossega el mar

En un dia de tempesta.


D’aquí prové el nom d’aquest suau i original instrument que veieu a la foto.


dijous, 13 de desembre del 2007

Un bonic poema de Joan Brossa




La Humanitat


Jo i una altra persona som un parell.
Molts com nosaltres formen un nombre de gent.
Gran nombre de persones són una multitud.
Una multitud de gent un poble.
Un poble una nació.
Moltes nacions un continent.
Els continents la Humanitat.

Joan Brossa



dimecres, 12 de desembre del 2007

Cap al tractament i manipulació de fotos



La fotografia és un art que juga amb la manipulació i tractament de les imatges en la cerca d’un disseny (grafis) concret, mitjançant el joc amb la llum (phos).





De la fotografia estereostòpica en què els objectes eren reproduïts en una superficie plana i que aconseguien donar profunditat a les imatges fent ús de la perspectiva, a la fotografia digital, capturada per ginys electrònics, ha passat poc més que un segle.







Si a més, tenim en compte el potent programari existent de manipulació de fotos, que és a l’abast de qualsevol persona amb afició i temps,...




...no és estrany que poguem gaudir de fotos com les que acompanyen aquest escrit.