El 24 de març de 2007 en Lluís Llach s'acomiadava dels grans escenaris, a Verges, el seu poble natal.
Les cançons que va interpretar van ser acollides pel públic amb grans aplaudiments i amb el reconeixement que es mereixia. Moments emotius que són de difícil descripció i quasi impossible de transmetre als qui no hi van ser.
De les cançons que va interpretar, Un núvol blanc és la que més em va impressionar pel sentiment de tendresa i d'enyorança que destil·la.
Avui, tres anys després tinc ganes de recordar-la amb vosaltres.
A cavall de l’hivern i l’inici de la primavera, els albercoquers s’omplen de flors de tons rosats, delicats, i de gran nitidesa.
A les flors, segueixen les primeres fulles, verdes, brillants. I d’aquí a uns mesos, els albercocs, de pell setinada, galta rojos, ens regalaran tots els gustos. Mentrestant, assaborim el poema de Josep Carner.
Monsieur Cok, el director i autor de les il•lustracions del qual és Frank Dion, és un curtmetratge que va ser premiat com el millor curt al Bolzano Short Film Festival i que ha rebut bones crítiques en altres festivals, com el de Sitges.
I quin és l'argument? Mister Cok decideix retallar despeses i substitueix els treballadors amb robots que no sempre obeiran. Es tracta d’una sàtira retro futurista ben elaborada.
El dia 10 de març es complien quinze anys de la mort d’Ovidi Montllor i la cultura catalana perdia amb tristesa una veu i un cor. Recordem-lo amb Dona’m la mà, un poema deliciós de Joan Salvat-Papasseit.
Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves rutes amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú. I les palmeres ens donaran ombra. I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara, a l'amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant; tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.
Microsoft avança poc a poc en la creació i millora de la Courier, un dispositiu portàtil amb pantalla tàctil que plegable com un quadern o llibreta és pensada per prendre infinits apunts manualment, afegir-hi imatges, adjuntar-hi informació d’internet,...
La llibreta de Microsoft, té una mida còmoda, fàcil de portar ja que un cop tancada, fa uns 12,7 x 17,8 centímetres i pesa al voltant de mig quilo.
Així mateix, es diu que, a més, podrà fer la funció de llibre electrònic.
Us recomano que mireu el vídeo i us en fareu una idea. És una temptació.
Fa uns dies, quan encara no havia nevat i no havia hagut de recuperar els hàbits dels nostres ancestres per poder sobreviure (cuinar amb llar de foc, il·luminar les estances amb espelmes,...), una amiga em va enviar aquest vídeo que us adjunto tot seguit.
Us recomano que el mireu. No vull valorar si és tendenciós o exagerat o tot el contrari, però el que sí que us puc dir és que fa reflexionar...
Aquests són uns
fragments de reflexions de temes diversos de Miquel Torroella i Plaja a principis del segle XX i que es van
recollir en un compendi que té el nom de “Realitats de la vida”. Aquests
trossets tenen en comú un punt de sentit de l’humor i saviesa popular.
La memòria
La memòria es com
la sordera que de vegadas convé ser sort y no sentirhi.
Els que son
faltats de memoria sempre’s recordan mes del dia del cobro que del pago fan com
los sorts que senten mes un “té” que no pas un “dóna”.
Els lelos
De lelos se’n
trovan de tontos, de burros y de molt sabis.
Son molts que’l
fan el lelo y el boig sense serho no mes que per guanyarse la vida ab l’esquena
dreta.
Metges i capellans
No sé si vos hi
haveu parat may ab lo molt que se semblan los capellans y’ls metjes.
Quant estém bons,
som joves, forts, robustos y tenim salut, no ‘ns fan por, nos n’apartem y en
fugim; quant estém malalts, nos fem vells, perdém la salut y tenim por de la
mort, nos agradan, los demaném y may los tenim prou á la vora.
La política
Es una farsa avuy
la politica y el qui no ho vegi, qu’es una farsa, es que no’n te cap d’ideal al
cervell y el te ensopit.
Us agraden els balls de festa major? Fa uns anys, el dia o els dies de la festa major era tradicional un ball a la tarda i un altre a la nit. Poc a poc, el ball de la tarda ha desaparegut o es programa l’últim dia de la festa, si aquest és diumenge.
El ball de nit, en canvi, es conserva amb força. La gent de la població hi va tard, quan han acabat de fer un bon sopar de festa major i vestits amb una de les millors mudes. Els grups musicals o les orquestres combinen la música tradicional de balls de festa major, amb les cançons i músiques que són de moda.
Anys enrere, la part més esperada del ball era quan els músics anunciaven que en breu es podria ballar el “ball del fanalet” i el “ball de rams”.
Si no sabeu com sonen aquests balls, podeu mirar els vídeos i gaudir una mica de la música i de l’ambient festiu que desprenen.
Per al ball del fanalet els nois compren un fanalet que sol vendre la comissió de festes i amb el fanalet conviden una noia a ballar. El fanalet és de paper i a dins hi ha una espelma petita. Just quan comença el ball, que és un vals, s’apaguen els llums i les parelles encenen el fanalet que fa una claror suau i tremolosa. El vals s’allarga i s’allarga i així es van cremant les espelmes i els fanalets fins que només en queda un, el de la parella guanyadora.
El ball de rams, en canvi, no comporta cap competició. Quan el conjunt o l’orquestra anuncia amb veu alta “Ball de Rams”, els nois que han comprat un ram, que com en el cas del fanalet sol vendre la comissió de festes, el regalen a una noia i tots dos ballen, alegres, al so de la música i de la lletra popular de les quals podeu gaudir tot seguit.
Ball de rams
Quan refila el cornetí es remou tot l'envelat, doncs ja se sap que vol dir, que el ball de rams ha arribat.
No em faré pas el distret, com acostuma a fer algú, content me'n gasto un duret, i et compraré el ram per tu.
Guarda el ram que t'he donat, com si fos el més flairós, i ella et dirà que hem estat avui molt juntets tots dos.
Ai, Maria, ai, Maria que ets formosa. Tens les calces, tens les calces de setí. Ai, Maria, que "ditxós" que jo seria. Ai, Maria, ai, Maria, si ballessis sempre amb mi. Ai, Maria, ai, Maria, si et volguessis casar amb mi. Josep Casas i Augé
Entrades
