
(...)
Empordanesa de naixement i de cor
Conten que el niu és un plat típic de Palafrugell que té l’origen en cuinar amb el que hi havia més a mà, amb el que s’hi podia aportar en el moment que es cuinava: patates, ous, tripes de bacallà, piexopalo (més sec que el bacallà, tot i ser de la mateixa família),..
Inicialment, era un plat típic de la Quaresma i per tant no s’hi podia posar carn.
De mica, en mica, els pescadors van anar enriquint el plat i hi van començar a afegir sèpies i calamars, per donar-li més sabor.
Sembla que més endavant, els surers hi van aportar les salsitxes i l’aviram com per exemple, les guatlles (guatlleres, que en diem en alguns pobles de l’Empordà).
I diuen que és justament d’aquestes aus d’on prové el nom del plat, ja que els cuiners anaven preparant el “niu” on acabaria l’au que portessin els caçadors.
De mica, en mica, el niu es va anar convertint en un plat tradicional, típic en els menjars de colles, de trobades de família, de restaurants...
El niu és un plat molt consistent, que pels aliments que el composen, es converteix en una menja d’hivern, original i deliciosa. Un plat que serviran alguns restaurants de Palafrugell de finals de novembre, a primers de desembre. Mmmm... tempta!
El niu
pixopalo i colomins,
una sèpia mitja mida
i salsitxes de porc fins,
amb patates que collim,
i tripes de bacallà,
i aquests ous que ací tenim
que no es poden comparar,
ben cuinat per qui coneix
els secrets dels sofregits,
un plat típic que excel·leix
és el niu. Sí, són servits!
Recordeu el grup ABBA? Aquesta tarda, he vist un fragment de l’inici de la pel·lícula Mamma Mia i m’ha impressionat tornar a sentir la cançó I have a dream. Feia anys que no la sentia, és molt dolça. I m’he fixat en la lletra. La lletra, com passa en moltes cançons, té un petit missatge que es va repetint. Dubtosa del meu anglès, al captard, he buscat la lletra per internet i la meva sorpresa ha estat que no l’he sabuda trobar en català.
Potser no he fet la cerca correctament, però hi he estat una bona estona. Així que, he decidit de traduir-la. Tot i que tinc algun dubte, aquí us la deixo, per si us he fet néixer el cuquet de la curiositat.
Tinc un somni
Tinc un somni, una cançó per cantar,
Que m’ajudarà davant qualsevol cosa.
Si veus la màgia en els contes de fades,
Podràs afrontar el futur, encara que fallis.
Crec en els àngels,
Coses bones, en tot el que veig.
Crec en els àngels,
Quan sàpiga que és el millor moment per mi
Creuaré el rierol. Tinc un somni.
Tinc un somni, una fantasia
Que m’ajudarà a afrontar la realitat.
El meu destí fa que valgui la pena
Empènyer en la foscor, encara una altra milla.
Crec en els àngels,
Alguna cosa bona en tot el que veig,
Crec en els àngels,
Quan sàpiga que és el millor moment per mi
Creuaré el rierol. Tinc un somni.
Creuaré el rierol. Tinc un somni.
Tinc un somni, una cançó per cantar
Per ajudar-me a superar qualsevol cosa.
Si veus la màgia en els contes de fades,
Podràs afrontar el futur, encara que fallis.
Crec en els àngels,
Coses bones en tot el que veig.
Crec en els àngels,
Quan sàpiga que és el millor moment per mi
Creuaré el rierol. Tinc un somni.
Creuaré el rierol. Tinc un somni.
Ara penso sovint que si les coses
haguessin passat com nosaltres volíem
potser tindríem fúcsies novelles
en un pati molt clar, i un blau profund
de mar obert al fons de la mirada.
Jo tindria la pell més enfosquida
i els capvespres d'hivern et portaria
rams de paraules per guarnir el silenci.
Penso, per joc, en tardes de diumenge
i en balancins de boga que fan lentes
les hores, i en un arbre ran dels vidres.
Tan petit i tan dens, aquell món nostre
que havíem ja prefigurat detura
la caiguda del temps i fins conserva,
com una àmfora antiga, un remotíssim
passat de somnis i de meravelles.
Són tan dòcils a estones les paraules
que se'ns desfan als dits i el vent escampa
d'ací i d'allà les màgiques engrunes.
Ara penso sovint i em dol l'absència
d'aquell món no viscut: la casa blanca
i el pati, i tu, i els llibres, i el silenci.