40.000 visites...

Avui és un dia especial: 40.000 visites al bloc! Quin número! Per algunes o alguns de vosaltres us semblarà insignificant, però... què us he de dir... a mi... m'imposa. És una quantitat que fa patxoca. I no hi hauria arribat sense vosaltres. No cal dir, que les 40.000 visites són la vostra empremta, són un trosset del vostre temps, de la vostra paciència, de permetre'm compartir neures, aficions, pensaments, petits plaers,... amb vosaltres.
Una abraçada ben forta!

I... per a l'ocasió, deixeu-me que recordi algunes de les imatges que han acompanyat alguns dels escrits

I... MOLTES GRÀCIES!

L'Almanac del cordill,... al juny

Si llegim les anotacions corresponents al mes de juny, a l'Almanac del cordill, trobem curiositats com que:

Alguns hortelans planten pastanagues a la vora de porros perquè els cucs de la pastanaga i els del porro es repel·len mútuament.

Si mulleu la punta dels claus en aigua bullent, o els fregueu ben fregats amb una pastilla de sabó, evitareu que esquerdin la fusta, en clavar-los.

Aneu a comprar el pa amb una bossa de roba. I guardeu-lo també allí i no pas dins una bossa de plàstic. La roba el conservarà durant més temps i sense perill de floridures.

El dia de Sant Joan era tan important que eles antingues Constitucions de Catalunya el consideraven dia de pau i treva.

Quan un meló "no fa gust de res", talleu-lo en daus, tireu-hi un polsim de pebre i deixeu-lo reposar mitja hora. Així acabarà treient tota la dolçor que amagava.

http://wallpapers.free-review.net/42_~_Flower_-_White_Rose_for_You.htm

De teves a meves...

http://wallpapers.free-review.net/12__Crystal_Sun_Pyramid.htm

Pere Calders, artista de la ironia subtil, descriu, en el llibre De teves a meves, 32 contes que acaben més o menys bé, situacions quotidianes i les desdibuixa donant-los un punt d’humor que ens obliga a dibuixar un somriure a la cara. Llegiu un petit fragment del conte “Mort a data fixa”:

El metge m’acabava de dir que tenia vida per a un any i això (perquè es vegi com són les coses) ens donava una gran força. Per tal de parar una mica el cop –dic jo- el doctor em va fer una carícia a l’esquena al moment de cobrar.

- Ara: nosaltres també ens equivoquem... –digué.
(Va riure com una hiena i va afegir):

- Ja sabeu les històries d’anàlisis i de radiografies canviades per infermeres distretes. Aneu fent i no us hi amoïneu gaire. Us sorprendrà comprovar la quantitat de gent que ha de morir en el transcurs d’aquest any de terme que teniu. Gent tranquil·la i desprevinguda, que no sospita res. Vós, almenys,...

- I tant, i tant! – vaig respondre amb una veu prima-. No sé pas com agrair-ho prou. (...)

Quin pianista...

No vull desanimar als qui teniu la sort de saber tocar el piano amb certa gràcia. Però... què en dieu de com toca el piano aquest noiet?

Jason Mraz, en una nit tan curta com la d'avui

En una nit curta com la d'avui, no podem oblidar la nostra companya fidel de totes les nits de l'an: la lluna.
La combinació de la música de Jason Mraz i de les imatges d'un vídeo del youtube ens transporten a un paradís de sensacions plàcides.
Gaudim-ne...

D'obligada lectura

Us encoratjo a llegir aquests dos articles del diari Avui.

El primer, d’Agustí Colomines, publicat el dia 1 de juny a la pàgina 20.

Que sota el títol : El catalanisme polític i la realitat sociològica: La il·lusió per l’estat, estructura fragments que “m’han remogut els budells” com:

En la defensa de la causa catalana, avui hi ha més budells que cap, més sentimentalisme que política. (dec ser de les que no tenen cap?, com diu Colomines?)

Alçar-se al crit de "Visca Catalunya lliure" no significa que aquells que ho fan vulguin anar-se'n realment d'Espanya.

La proliferació de propaganda diguem-ne independentista, la qual, a més, s'ha inventat aquesta aberració teorètica que divideix els catalans entre independentistes i unionistes, és foc d'encenalls.

El segon, la resposta, la rèplica, de Salvador Cardús, publicat el dia 12 de juny, a la pàgina 24, també en el diari Avui: Una rèplica a Agustí Colomines i l’homenatge a Pepe Rubianes: Creure en el país.

SEMPRE M'HE FET CÀRREC, I HE RESPECTAT sense reserves, que el 1980 el nacionalisme fes un acte de confiança en la via autonomista. I és cert que, venint d'on veníem, l'ambigüitat dels governs de CiU en la seva relació amb l'Estat va permetre avenços significatius en la reconstrucció del país. La pregunta, però, és si actualment aquest model d'ambigüitat permet fer balanços positius. I, francament, totes les dades conegudes són negatives.

Perquè el meu país és molt més gran que no el que representava un Manuel Fuentes lingüísticament acomplexat, parlant gratuïtament en espanyol, com va ser el vuitanta per cent de l'homenatge retransmès per TV3.

Tot i els petits fragments que us adjunto, un petit tast amb regustos diferents, us recomano que llegiu els dos articles i reflexioneu quin voldríeu haver escrit.

Us incorporo l'accés directe a l'enllaç que l'Agustí ens ha fet conèixer a l'apartat de comentaris. i que és la contrarèplica a l'escrit de Salvador Cardús. Podeu llegir-lo AQUÍ

Quan somrius...

...

Quan somrius content de veure'm

Quan la nit es fa més freda

Quan t'abraces al meu cos

I les llums de colors

Mil·luminen nit i dia

Les encens amb el somriure

Quan em parles amb el cor.

...

Quan somric content de veure't

Quan la nit es fa més neta

Quan m'abraço al teu cos.

I les llums de colors

M'il·luminen nit i dia

Les encén el teu somriure

Quan et parlo amb el cor

Glaucs

És Nadal, és primavera, és estiu... quan l'amor és dins el cor

Olor d'estiu

Arriba l’estiu. El sol omple tots els racons dels jardins, dels boscos, de les platges, de les cases. Els raigs intrèpids acaronen insolents les pedres i les herbes. Abracen les nostres pells i ens fan sentir la primera calor abrusadora. I indolents, ens comencem a despullar per foragitar la suor i la sensació de constrenyiment de tot el que ens encercla més del compte. Les olors s’escampen curioses per totes les raconades, olors de pins, de mar, de les flors més perfumades. El paisatge ens apareix com un quadre perfecte, temptació per a pintors i poetes. Capritx d’adolescent que varia d’humor amb els vents i les rosades. I la nit, màgica, plena del garbuix festiu, de vacances, de música que ambienta el que ja s’està orquestrant, que convida indecent a sentir pell a pell, mirades, cercles i besades. Sol i lluna. Mar i cel. Boscos i rosades. Joc de sensacions, de sentiments, de vibracions, de passions. Simfonia exaltada.