Avui fa un any que vaig entrar en el món dels blocs. Va ser amb bloc.cat. Bloc.cat permetia la creació un bloc de manera fàcil i, a més, amb l’extensió .cat.
D’aquells dies conservo lectors, amics virtuals i bons records.
Uns mesos després, començava a buscar un nou espai per al meu bloc. Les intermitents parades del bloc.cat, la impossibilitat d’accedir-hi quan ho necessitava i un cert encarcarament van provocar que, amb un sentiment de tristesa i de nostàlgia, comencés a escriure a blogspot. Durant uns mesos, vaig duplicar la publicació. Esperava que un miracle em permetés tornar al bloc.cat. Finalment, en no produir-se, m’he quedat únicament i definitiva a blogspot.
Han estat dies, mesos,... d’escrits freqüents, uns dies amb més inspiració, altres amb menys. Uns dies,-la majoria-, amb il·lusió i alegria, d’altres, -pocs-, amb decepció (com el que escriuria avui si pensés en les eleccions) i empipamenta.
Entre uns i altres, sempre us he tingut al costat. Heu llegit els meus escrits, els heu comentat enriquint-los, aportant punts de vista, continguts, riquesa i m’heu animat a continuar escrivint més i més.
Per això us vull agrair el temps que m’heu dedicat, ja que sense vosaltres aquest bloc no tindria sentit i no em sentiria acompanyada en la tasca d’escriure, de cercar música, fotografies, tot el que conforma el bloc.
Avui és el primer aniversari del meu bloc i de la nostra amistat. Gràcies a en Roc, l’Esteve, en Carles, en Pere, en Salvador, en Santi, en David, en Valentí, en Dídac, en Civisliberum, en Mikel, l’Striper, la Zel, La mà de la valencianeta, Té La Mà Maria, el Dimoniet, Merike, a totes les Núries que sou un munt, la Carme, la Pilar, la Montse, els Xaviers, Xevis, i Xavis, en Jesús M, en Joan, en Miquel, en Lluís, l’Anna, en Ruskis, la Zel, les Carmes, la Joana, en Toni, en Xexu, en Chamaerops, l’Ignasi, en DooMMaster, en Marc, en Josep Manel, en Dani, el Veí de dalt, la Júlia, l’Aula d’Acollida, en Garmir, l’RY, en Jofre, l’Onatge i més.
Moltes gràcies i permeteu-me la llicència d’un desig: continuar un any més compartint el nostre espai blocaire.
Mares que s’han alegrat amb els nostres somriures i èxits i han estat al nostre costat quan la tristesa, la decepció, la ingratitud o el fracàs ens han fet abaixar el cap i recloure’ns. Mares que dia rere dia han sigut i són el puntal de la llar, que la seva presència ens ha donat seguretat, estabilitat, una quotidianitat entranyable i dolça. Mares que el dia que ens necessitin trobaran la nostra mà ferma agafada a la seva. Podran comptar amb nosaltres, sense que calgui que ens ho demanin.
Entrades
