Brownie de xocolata

Ingredients per al Brownie de xocolata

· 250 gr. xocolata per fondre

· 100 gr. de mantega

· 200 gr. de sucre

· 2 ous grossos

· 75 gr. de farina

· 60 gr. de nous pelades

· 1 mica de mantega per untar el motllo

Ens caldrà un motlle quadrat d’uns 20 cm/25 cm de costat.

Com el farem

Posarem el forn a escalfar a uns 160º, encès a dalt i a baix.

Agafarem les nous i les trossejarem. No cal que siguin gaire petites, però alhora que tam

poc siguin molt grosses perquè ens podrien molestar per tallar el brownie.

Agafarem un caçó i hi posarem la xocolata i la mantega tallada a trossets petits i els posarem a fondre a foc lent. Ho anirem remenant amb una espàtula de fusta fins que la mantega i la xocolata siguin ben desfetes i barrejades. Aleshores, retirarem el caçó del foc i deixarem que la barreja reposi un minut.

Posarem els ous en un altre caçó amb el sucre i els batrem bé fins que la barreja sigui escumosa i blanqueta. Aleshores l’ajuntarem amb la barreja de mantega i xocolata i ho remenarem bé durant un minut.

Agafarem farina tamisada i la hi afegirem a poc a poc, amb ajuda de l’espàtula de fusta i la ben barrejarem. Hi incorporarem les nous i ho tornarem a remenar.

Agafarem un motlle i l’untarem amb un tros de mantega i tot seguit hi espolsarem una mica de farina. Hi abocarem la barreja del brownie i el posarem al forn durant 25 o 30 minuts. Passat aquest temps, traurem el brownie del forn, el deixarem refredar i el desmotllarem.

El tallarem en quadradets i... Bon profit!

Ah!, i el podem menjar sol o amb gelat de vainilla, de nata, de plàtan o del que més ens agradi.

La Meditació de Thaïs

Coneixeu una de les peces musicals més boniques de Jules Massenet, La Meditació de Thaïs, de l'òpera Thaïs, estrenada en el Teatre de l'Òpera de París, el 16 de març de 1894?

En el bloc, podem gaudir de tres versions diferents: la primera, d'una delicadesa que arriba al cor; la segona, tot i que per a públic adult, amb la ballerina Letizia Giuliani, del Birmingham Royal Ballet, d'una gran bellesa i la tercera apassionada i profunda.

De taps i polítics que em fan entrar certa mala llet

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tap_de_suro

Aquesta tarda fullejava la Revista de Palafrugell d'aquest mes i en un escrit anomenat Taps (pàg. 29) llegia una conversa. En transcric un fragment perquè quasi les mateixes paraules em serveixen per a un altre context ben diferent:

"- Cada vegada que estiro del tirabuixó i em surt un tap de plàstic m'entra una certa mala llet...

- Doncs aquest cop és un sentiment compartit. Recordo la meva sorpresa la primera vegada que vaig veure aparèixer un cilindre plastificat i vivament acolorit de dins d'una ampolla de vi (...)

- Desenganyat? "

Aquest vespre en el debat polític de TV3 dos representants de dos partits minoritaris, intencionadament, s'han posat a parlar en castellà amb aire pedant.

Ha estat aleshores que he recordat la conversa dels taps de plàstic.

I, com si m'hagués trobat amb un tap de plàstic negre, he notat com se'm despertava una important certa mala llet i he demanat, mentalment, que fos un sentiment compartit per tots nosaltres i que la sorpresa i la indignació que m'ha provocat el canvi voluntari i sostingut de llengua, hagi acolorit les galtes de molts catalans i catalanes -no de ciutadans de Catalunya- com deia un dels polítics castellanoparlants- i a tots plegats ens hagi ajudat a tenir clar amb qui ens les havem i que diumenge no volem "taps de plàstic".

Noies, ja teniu el marit content?

Sí, l’heu ben encertada! La meva intenció és... provocar una reflexió. Aquestes consells pertanyen a una guia de 1953. No fa tants anys que s’educava les noies perquè fossin unes esposes “exemplars” al servei del marit, dels fills i de la casa. Això sí, tenien el deure de reposar “cinc minuts” perquè l’home les trobés amb bona cara i a punt per a les seves ordres.

No cal que escrigui res més, llegiu els consells i l'"extra". Estic segura que no us deixaran indiferents i que us faran pensar.

Tenim la veu cansada

Tenim la veu cansada de pregar
i un mur de vent i llum davant dels ulls;
defallim sota el pes de tants principis.

Tenim les mans cansades de l'esforç
i tu restes encara inassolible
molt més enllà del nostre desgavell.
No ens allibera el camp ni la ciutat
de la teva presència feixuga,
perquè l'espai ets tu; tu, la remor
del vent i de la llum i de les paraules.

Vindrà un jorn, és ben cert que vindrà un jorn
creat només per oblidar-te.
Ens deus aquest instant de llibertat
com un perdó per tot el que hem sofert.

Després ja tot serà llunyà i absurd,
i la vida i la mort i tu i tot,
com un vent de record,

que amb prou feines arriba a insinuar-se.

Miquel Martí i Pol

Suca el pa amb tomata...

Un diumenge de finals d’octubre vaig anar a mercat. Mentre omplia una bossa amb cebes,... el noi que hi havia al meu costat es va adreçar a la pagesa de la parada i li va preguntar:

- Té tomates per UNTAR pa i que untin bé?

La senyora va quedar uns segons desconcertada, se’l va mirar un moment, i li va assenyalar les tomates de penjar, les tomates de sucar que podem comprar tot l’any, i que s’agraeixen sobretot a la tardor i a l’hivern.

El noi es va mirar a la venedora amb cara d’incredulitat, i, com ofès, va assenyalar unes tomates vermelles, més grosses, més brillants que hi havia en un extrem. I li va respondre:

- N’està segura, senyora, que aquestes UNTEN? Vol dir que no són millors aquestes tant vermelles i grosses?

La pagesa, va posar cara de pensar: "santa paciència", i amb veu dolça li va explicar que no, que les vermelles tot i que tenien una aparença més bonica, tenien poc suc. Que l’aconsellava bé i que sucaria molt més pa amb les petitones, ataronjades, tomates arraïmades que li havia mostrat.

No em va escandalitzar que el noi dubtes si escollir unes tomates o unes altres, però em va esgarrifar que demanés tomates per untar.

Avui, encara hi pensava i se m’ha acudit que el noi devia utilitzar una forma calcada del castellà, he fet una petita consulta i cliqueu aquí per llegir el que he trobat.

En resum, tal com diuen els “Amants del pa amb tomata”, al Facebook, en català, el pa es SUCA :

El pa amb tomàquet és una de les preparacions més típiques de la cuina catalana. El pa amb tomàquet consisteix en una llesca de pa —tradicionalment era torrat— sucat amb tomàquet madur. S'hi afegeix un raig d'oli d'oliva i sal. De vegades es frega un all sobre el pa abans de sucar-hi el tomàquet.

Tradicionalment, menjat amb una arengada a sobre, era un àpat a pagès. Es pot acompanyar amb botifarres, xoriço, fuet, pernil, formatges, anxoves o altre peix adobat, o verdures rostides a la graella com l'escalivada.

Entre vidres entelats

Entre vidres entelats

Les fulles fugen de les branques

I travessen el cel fred, rúfol,

Esventat i ploraner.

En el silenci somort,

Cerco les lletres del teu cos,

amb els dits, pell amunt,

i, lentament, les assaboreixo.

Sorpreses, a les galtes,

peresoses i rutilants, s’aturen

enlluernades. Llisquen a la boca

teixint paraules d’amor.

Trevinell, les desordenes,

Les amagues per racons insospitats

Plenes de desig

Impacients per a la nova descoberta.

Marta Enric

Desglaç

La mort t’ha fet escac i mat sense retop.
I de retop a mi, des del fons del mirall
que se m’encara, clos: no hi val amagatall.
Em sé arrapats al coll els tentacles del pop.

Sento l’udol del ca i el plany del llop.
El galop desbocat de l’hora i el cavall
del record que ens calciga, ja ni cassigall
del que fórem, i el glaç que ens colga cóp a cóp.

No sé sortir d’aquest carrer tallat
a sang pel mur on les ombres m’endolen
i on estrafaig només ganyotes de penjat.

I on et veig, cec als dies que s’escolen
sense donar-nos treva, en el tauler marcat
de la Mort, que ens ha fet escac i mat.

Quan, enmig del desglaç,
el riu remunta
cap a la deu,
i el seu curs foraviat es peix
com un mirall
del teu rostre, i me’l torna,
enllà de tu,
convertit en tenebra
i esglai opac...
Que em neixin ulls de cega,
uns ulls vivents
al cap dels dits
per llegir-te i no perdre’m
en el vell simulacre
sense contorns
que com un gorg devora
la meva nit.

Desglaç, Maria Mercè Marçal