Després de temps de no llegir-ne, ni de respondre'n, tornen els memes. Si més no en alguns blocs, i entre aquests, el meu.Com sempre, hi ha unes normes:1. Incloure un vincle a la pàgina de la persona que t’invita i escriure al bloc les normes.2. Compartir 7 fets, curiositats,... que ens vinculin3. Convidar 7 persones4. Fer-los saber que han estat convidats amb un comentari en el seu bloc.L'Albanta, que és l'amiga blocaire que em convida, parla de set fantasies sexuals, el Veí, d'un munt de sets, i jo... de set olors que m'atrauen:
L'olor de la flor de tarongina, suau i profunda alhora.
L'olor del sabó, en els armaris, a la roba, a la pell.
L'olor que segueix la pluja, en els jardins, en els boscos,...
L'olor de cafè torrat, l'aroma que en surt de la tassa,...
L'olor dels boscos, de la molsa, dels bolets
L'olor de l'aigua de mar, de les algues
L'olor fresca i sensual de la meva colònia preferida
Set olors, set passions per un instant.
I parlant de set i mig... si fossin setmanes i n'hi afegíssim dues... podríem recordar una escena tan sensual com moltes d'aquestes olors.
El gener és el primer més de l’any del calendari gregorià. És el mes dedicat a Janus, el déu romà de les dues cares que es considerava el primer el déu de les llars romanes. La tradició associa les dues cares al sol i la lluna, al passat i al futur, combinació que pot afavorir les decisions sàvies per al present.
Gener també és un mes en què el temps té una importància cabdal. En són un reflex els refranys que podeu llegir tot seguit.
Gener és el mes primer Gener nevat, estiu regalat
Gener fred o temperat, passa'l ben arropat Gener fredolic entra bufant els dits Gener atemperat o fred, no deixis l'abriguet Gener sense gel, any de mel Gener bonancer, febrer remoler
Gener calent, mal pel graner i pitjor pel paller Gener amarat, mig any assegurat Gener abeurat, febrer gelat
Gener mullat, bo pel camp, mal pel ramat
Gener sec, graner amb esplet Gener polsós, any abundós
Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós
No he marxat, no us ho penséssiu pas, eh! Ja fa una setmana que no escric en el bloc i el cuquet de l'enyorament del text escrit comença a prendre forma... però encara hauran de passar uns dies perquè pugui robar minuts a les hores i gaudir atabalant-vos amb eles meves paraules, fotos, poemes...No m'abandoneu, eh! Tornaré aviat!
Bona nit, és una cançó d'Els pets, amb una lletra molt dolça i tendra que trobarem en el disc Bon dia, de 1997. Bona nit és poesia.
Vine aquí sé que estàs cansada,els ulls se't fan petits, deixa'm abraçar-te, tendrament i calla que és molt tardi arriba l'hora de dormir. Posa el cap a la meva faldai deix la meva mà espolsar els fantasmes que t'amoïnen i t'espanten, tanca els ullsque jo et vigilo des d'aquí. Dorm tranquil·la i diga'm bona nit, deix que et porti en braços fins al llit, jeu ben a la vora, saps que no estàs sola metre et dic a cau d´orella, bona nit. Pel balcó, la lluna t'esguardai sé que et fa un petó, res no té importància fins demà a trenc d'alba quan de sobte t'acaroni la claror. Dorm tranquil·la i diga'm bona nit, deix que et porti en braços fins al llit, jeu ben a la vora, saps que no estàs sola mentre et dic a cau d´orella, bona nitmolt bona nit.
Caminava per la vila. Començava a caure la tarda, els primers llums del carrer s’havien encès. A les botigues plenes de rebaixes, s'acabaven de guarnir els aparadors, de donar el toc atractiu, temptador. He sentit caure una gota, petita, freda. Potser era una sensació. Una altra. També freda, gelada. He mirat el terra. Res. El somriure de petits en una entrada. Unes mans dins un cistell de roba en liquidació. Quietud. S’han acabat les cançons dels altaveus, els crits d’infants empaitant-se, les anades i vingudes amb bosses i paquets de regals.
Una altra gota, i una més. He mirat a terra, he aixecat el cap al cel fosc. El contrallum d’un fanal ha descobert desenes de gotes que desfilaven unes darrere les altres, mig glaçades, en un joc de colors que s’apagava en tocar el terra o els objectes. He accelerat el pas. Començava a ploure aigua-neu. Tornava a casa. Feia molta fred. He pensat en les persones que no tenen una casa segura, en les que no tenen prou diners per comprar menjar, en les que no tenen roba. En les que no sabran com guarir-se, com refugiar-se d’aquesta aigua, d’aquesta neu, d’aquesta gelor.
Ha passat un cotxe, de pressa, amb el soroll del motor eixordador, accelerant. L'he mirat. Eren joves, molt joves. Han baixat del vehicle abrigats amb jaquetes de marca, amb sabatilles de marca, rient. Han entrat en un cafè. Aquesta nit no passaran fred. Aquesta nit no passaran gana. Seran inconscientment afortunats.
Tots plegats, els qui som a casa i sentim escalfor de la llar, tenim molta sort.
He anat a veure la pel·lícula Austràlia, en català. He hagut de desplaçar-me a Girona i adaptar-me a l'escàs horari ofert.A l'inici de la pel·lícula apareix una frase mestra, que dóna la clau de l'argument de la pel·lícula i que pot ser clau de qualsevol vida:A life lived in fear, is a life half livedPel·lícula entretinguda, el paisatge que apareix en algunes escenes és fantàstic, tot i que es rendibilitza poc, donada la bellesa dels paratges d'Austràlia. La música és excel·lent. En teniu una mostra en els dos vídeos del Youtube que trobeu tot seguit.
By the boab tree - Ophelia of the Spirits
The Drover's ballad - Elton John
I en parlar de música i d'Austràlia, no podem oblidar Waltzing Matilda, una de les cançons més coneguda d'Austràlia. Era considerada, tradicionalment, la cançó que celebrava el desafiament de les persones pobres vers el poder de les persones riques i de l'estat autoritari que protegia el poder dels rics en contra dels interessos dels pobres. Va ser utilitzada també com a himne a la II Guerra Mundial.
Tot i que St. Esteve t'ha robat, espero que els reis mags et retrobin i per si tenen aquesta generositat, et faig aquest petit regal:
Perquè el lila t'aporti la força lluitadora contra la violència. Perquè les olors i els gels i aromes t'acompanyin en aquesta sensualitat que gaudeix el teu bloc i amb què ens enriqueixes.
No més incerta de tan vehement la sorpresa amb què aculls la llum que esclata rera el mirall opac i els cortinatges angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova
És així com la vida expressa el seu misteri i en referma la bellesa. L'entreteixit del temps no mostra cap fissura, flueix sempre, ineluctable.
Tot és perfecte i just dins el seu àmbit. Miquel Martí i Pol