dimecres, 14 d’abril del 2010

Núria Esponellà






Podria parlar de Núria Esponellà i explicar el que coincideixen totes les biografies, que va néixer a Celrà, que viu a l’Alt Empordà, que és filòloga i que va començar escrivint poesia.

Però amb això no diria gaire res que no pogués ser comú a qualsevol escriptor o escriptora.

De Núria Esponellà m’agrada dir que té una poesia entenedora, harmoniosa i que parla de sentiments i sensacions. Una poesia delicada i bella.


Oblit

Ens delim per delir la vida imaginària
i deixem que la faula del destí
ens guiï pels camins que ja hem traçat
sense saber que som els únics dibuixants
de la nostra existència; i fins i tot l’oblit.


Carta dins una ampolla de vidre

T'escric perquè no pensis a respondre’m
que has estimat intensament com jo,
sense deixar-ne rastre ni constància,
sense donar-ne fe als que hem inscrit

dins el vers solt que trena d'algun poema.
T'escric en el silenci del jo a tu,

que parla d'un amor desarrelat
de cap record que no naufraga en l’aigua,
de cap oblit, perquè hi retorna sempre.



Podria explicar que ha guanyat molts premis i que l’últim és el Premi Néstor Luján de novel·la històrica, però m’agrada més dir-vos que el llibre amb el qual ha guanyat el premi, la novel·la “Rere els murs”, no és només una novel·la ben feta, ambientada en el monestir de Sant Pere de Rodes i el seu entorn, sinó que és un brodat de vocabulari, culte i especialitzat (sargil, burell) i popular (restinyera, sedasser); d’expressions (llamp que el partís) i de descripcions d’una gran bellesa i precisió visual (un ble de cabells de color de les borles del castanyer). És un tractat remeier (i donarem aigua de borratja per fer-li baixar la febre)i un receptari d’època (bunyols de formatge, recuit i una gerra de vi dolç, sopa de cigrons amb cebes i cansalada).

Rere els murs són dues històries, dos models de vida que conviuen, la monàstica i la mundana, entrellaçant-se entre virtuts i defectes, anècdotes, bregues i fets històrics.

Núria Esponellà esculpeix amb precisió i el resultat és tant excel·lent com l’obra escultòrica del Mestre Peire, un dels protagonistes de l'obra.

I si en arribar aquí, us fa il·lusió, podem trobar-nos aquest dissabte, dia 17 d’abril, a les 20.30h, a Pals, a l’Era d’en Saulot, on podreu escoltar l’escriptora en l’acte de presentació del llibre que col·laboro.

Només em resta dir-vos una cosa: Us recomano que llegiu el llibre, us agradarà. En estils diferents, perquè cap escriptor o escriptora és igual que un altr@, no crec que m'equivoqui en dir que Núria Esponellà, és la nova Mercè Rodoreda de la literatura catalana.



dilluns, 5 d’abril del 2010

Titelles


Joc de titelles

So de fusta i fils

Clinc, clac, clinc, clac.


Veus compassades

Mà enlaire, peu enllà,

Somriure d’infants.


Ning, nang, ning nang,

Sona la música,

Màgia i fugacitat.


Adéu, adéu instant.

Marta Enric

dissabte, 3 d’abril del 2010

Dijous sant a Verges



Aquest dijous, com tots els Dijous de Setmana santa, Verges va ser punt de trobada per a totes les persones que volien veure la representació escenificada de moments dels darrers anys de la vida de Jesús. La representació actual es basa en un llibre en vers del S. XVIII, tot i que conté algunes tradicions medievals i que la primera referència a la processó data de 1666.

La Processó de Verges s’estructura en dues parts. La primera, en un escenari que té per decorat principal les muralles i torres de fortificació medievals de la vila, s’hi representen episodis com el de la trobada amb la samaritana, el dia de Rams, el Sant Sopar, el Sanedrí,...

La segona, és la processó pròpiament dita que comença a partir de les dotze de la nit, en haver-se llegit la sentència de Pons Pilat i que recorre diferents carrers de la vila, il·luminats amb torxes. A la processó, el punt d’atenció principal és la Dansa de la mort, formada per cinc esquelets que salten al so d’un tabal. Quatre personatges més, amb torxes, il·luminen la dansa.

En conjunt, unes hores plenes de sensacions estètiques en què el so, la llum i la música i les veus en tots els seus tons, ens posen la pell de gallina i ens impressionen.