Avui, un dia trist, un dia de dol, que fa vuit dies que ha mort entre un 5 i un 15 per centdel sou de les persones que treballem a l’administració pública...
Avui que l’economia està en estat de coma, i que tenim un país que no sap cap on camina...
Avui que moltes persones veïnes i amigues pateixen pensant què donaran per menjar als fills i filles, amb què pagaran la hipoteca o no saben a quin lloc més adreçar-se perquè els donin feina...
Avui que hi haurà persones que se’n riuran de les abaixades de sous, de l’atur, de la gana...
Avui, que encara ens sentim porucs i no ens atrevim a caminar sols i dir adéu a una espanya que mal gestiona els nostres diners i que no ens vol aprovar l' Estatut i que cuita a retallar-nos drets i més drets...
Avui... a totes les persones que esteu d’acord amb tot o en part del que dic... i per a les que, incomprensiblement, no hi esteu... per a totes... us convido a escoltar El silenci.