diumenge, 13 de juny del 2010

Enviant flors


Veig flors i penso en tu. Faré portar-les

a tu pel dolç camí de cada dia;

que omplin d’aromes davant meu la via,

després a vora teu vindré a olorar-les.

Grat ens serà tenir-les davant nostre,

a l’hora de parlar de l’amor meu:

vers el gerro florit baixaré el rostre,

tot alçant els meus ulls al somrís teu.

(...)

Joan Maragall



dimecres, 9 de juny del 2010

Un petit poema ple de musicalitat...


Cançó de forner

El Forner de Vallfogona
té una filla com de lli
que fa olor de coca tèbia
i de mica de comí.

Si l'atrapo a la pastera
o la beso d'amagat

m'empolsino de farina
i d'olor de pa torrat.

Quan després me'n vaig a casa
o rumbejo per Ripoll
tothom sap que he fet passada
per la fleca d'en Grifoll.

Miquel Desclot



dimarts, 8 de juny del 2010

Dol...


Avui, un dia trist, un dia de dol, que fa vuit dies que ha mort entre un 5 i un 15 per cent del sou de les persones que treballem a l’administració pública...

Avui que l’economia està en estat de coma, i que tenim un país que no sap cap on camina...

Avui que moltes persones veïnes i amigues pateixen pensant què donaran per menjar als fills i filles, amb què pagaran la hipoteca o no saben a quin lloc més adreçar-se perquè els donin feina...

Avui que hi haurà persones que se’n riuran de les abaixades de sous, de l’atur, de la gana...

Avui, que encara ens sentim porucs i no ens atrevim a caminar sols i dir adéu a una espanya que mal gestiona els nostres diners i que no ens vol aprovar l' Estatut i que cuita a retallar-nos drets i més drets...

Avui... a totes les persones que esteu d’acord amb tot o en part del que dic... i per a les que, incomprensiblement, no hi esteu... per a totes... us convido a escoltar El silenci.





divendres, 4 de juny del 2010

El sol madura la nespra...


El sol madura la nespra

i m’omple la mà d’or fos.

Per què hem d’ésser només dos

a l’ombra del meu capvespre?


Res en mi no deixa rastre,

el cor ja no vol res més:

tota tempesta és excés

i tota calma desastre.


Dies, dies i més dies,

de remotes llunyanies

-quin regust de joventut-

ve una mel que ja no gosa.


Avui veig en cada cosa

el que tinc i el que he perdut.

Illa de lliris vermells, Mercè Rodoreda