Una seriosa reflexió

http://emogestion.blogspot.com/2010/05/negociacion.html

El 7è volum de Personatges de Catalunya és adreçat als “Empresaris de Catalunya”. És un llibre molt interessant en què, tal com diu el nom, empresaris catalans ens expliquen la història i la visió de la seva empresa; el sentit que té per a ells i per a la societat.

L’autor, Àngel Font, en el preàmbul, ens aporta, com diu ell, “una seriosa reflexió”.

Llegiu-la perquè segur que no us deixarà indiferents:

Si en el llibre Empresàries de Catalunya es va poder constatar que ella és emprenedora, conservadora, programàtica, eficient i incapaç de córrer riscos, però capaç de tirar l’empresa endavant cara al futur i adaptada a les noves tecnologies, ara es veu clarament que ell és diferent, que és conservador fins a perdre la salut, la família o la vida, però que al mateix temps, és temerari, li agrada el risc fins a l’extrem de vanagloriar-se’n, està enganxat a la màquina del progrés i no en qualsevol vagó, pretén, busca i necessita ser-ne el maquinista.

Ella mai té aires de grandesa; ell tampoc, però se sent gran i sap que ho és, no necessita que ningú li reconegui res, és molt conscient dels seus límits i de la seva força.

http://www.tecnotau.com/ca/company/business_units.htm

Ella s’ha hagut de divorciar en la majoria dels casos; el motiu principal és la gelosia del marit, gelosia professional mai reconeguda però ben evident. La dona s’atipa de la poca ajuda i dels constants desaires de la seva parella i acaba vivint sola amb els fills, una complicació afegida a la ja difícil situació de la dona emprenedora, obligada a fer de mestressa de casa i de la seva empresa.

Gairebé cap dels 200 protagonistes d’aquest llibre està divorciat; és més, tots agraeixen , i així ho diuen, la col·laboració de la seva muller. Sense ella ho haurien tingut molt més complicat. Ell sap que quan arriba a casa hi ha algú que l’escolta i l’encoratja per tirar endavant. Ella sap que a casa només es troba amb quatre parets i la resta de la família molt despreocupada pel que fa. Tampoc s’han d’oblidar els casos en què ella dedica part del dia, o tot, en un departament de l’empresa del marit. Cal dir que tots els nostres empresaris adrecen elogis a les “bondats” de les seves companyes. Parlant en confiança hi ha qui ens diu: “La dona per a mi ha estat una gran ajuda simplement deixant-me treballar en pau”. Una broma afectuosa o masclisme?No, són acudits d’aquells que es diuen sense adonar-se’n però que ens porten a una seriosa reflexió.

“El meu parer després d’escoltar 200 empresaris”, a Empresaris de Catalunya, d’Àngel Font

Mar d'estiu

Aquest litoral de mar, a l’estiu, a la tarda, a la caiguda de la tarda, ombrejat per les altres penyes, adormit en les sinuositats minerals, reflectint un cel evaporat, fatigat, per la llum canicular, té un encant finíssim. Sobre la costa es produeix una línia d’ombra, una línia d’ombra de seda, que les primeres ramioles de vent de la terra semblen encara ombrejar. (...)

La mar, oleaginosa, densa, immersa en una calma ensabonada, reflecteix tres o quatre plans d’ombres successives (...)A contrallum del sol de posta –contrallum reflectit, indirecte, sense les exhalacions teatrals i dramàtiques de la posta de sol clàssica- els plans d’ombra s’allunyen i s’aclareixen de la terra cap al mar. Les aigües, vellutades de negre, siena i sang dels penya-segats immediats, es desfibren en un verd obscur pel reflex dels olivars, s’irisen de rosa i òpal per la projecció de les cretes tocades per la mòrbida llum del crepuscle llunyà. L’agonia fugaç d’aquests colors es barreja amb la vastitud de la mar –estany fos- per l’evanescent turquesa pàl·lid, carmí evaporat, ivorenca concavitat aprimada. No se sent res. (...)

Aigua de mar, Josep Pla