Altra vegada li toca el rebre a l’ensenyament. Ensenyament o educació? Potser aquí hi ha una part de l’embolic que ens porta de bòlit amb els informes PISA.
Qui ha d’educar els infants? Sí, sí, la societat, l’escola, tots. Fins aquí d’acord. Però qui és el puntal de l’educació és la família. El pare, la mare, els avis... el nucli familiar principal. Els infants copien les accions, les actituds de la família. Intenten calcar i alhora alterar-ne el ritme. Els infants proven què passa si es trenquen les normes, si es sobrepassen els límits que la família no altera, no excedeix. Massa sovint no passa res. L’infant és tant bufó que fa gràcia i potser fins i tot es veu com a espavilat perquè se li ha acudit anar més enllà.
Si els infants no coneixen els límits, què significa complir una normativa, una disciplina,... quan arriben a l’escola utilitzen el cànon après i és el professorat qui ha d’explicar-los què és correcte i què no és correcte. Què es pot i no es pot fer. Què és l’autoritat, massa sovint desautoritzada a posteriori pels pares, per la família.
Quan als centres escolars hi ha infants que utilitzen el servei de menjador perquè els pares es manifesten incapaços de fer menjar el fill o filla i confien en l’escola per què n’eduqui aquests hàbits. Mentre les escoles hagin de destinar part del seu temps a explicar com es renten les dents, com es corden les sabates, es recullen els papers tirats incívicament a terra, ... és a dir, hagin de prioritzar educar específicament, en comptes d’ensenyar,... no anirem bé.
I així... l’escola no ha d’educar? Sí, ha d’educar amb l’exemple. Ha d’educar transmetent respecte i fent-se respectar. No pot ser que un professor o professora tingui por o es neguitegi quan és l’hora d’entrar a l’aula. El professorat s’ha desautoritzat massa sovint practicant un amiguisme mal entès que ha confós l’alumnat i ha estat desautoritzat per pares que dubten i qüestionen els consells i les queixes dels mestres.
La major part dels nostres professors i professores són bons professionals, tant o més que els d’altres països, però cal que tots plegats fem un esforç per posar ordre i donar credibilitat a les nostres escoles, i deixar-los treballar.
Cal que hi confiem, que els facilitem que tinguin el màxim de temps per ensenyar continguts i que les bones actituds dels infants entrin apreses a les escoles.
Cal que el nostre professorat faci l’esforç de reciclar els coneixements que transmet, que incorpori les noves tecnologies i que convisqui en un ambient de respecte i de coneixement, dins les aules.
Entrades
